dijous, 18 d’agost de 2016

Conclusions






5. Conclusions

Després d’analitzar els dos casos i comparar-los, crec que hi ha una coincidència en l’autenticitat d’ambdós grups. [3]

Lorca siempre ha sido uno de nuestros autores de cabecera. El mundo de Lorca es color, imagen y ritmo. Amor por la palabra y la metáfora. Implicación en su momento social. Crítica audaz, y definitiva de su tiempo, misterio y exuberancia. ¿Alguien puede resistirse a esa pasión por la poesía y el teatro?

Un cop feta l’anàlisi, s’ha observat que ambdues experiències pertanyen més a “la cultura comuna”, que defineix Paul Willis, que no pas a “l’alta cultura”. Hem vist una similitud en ambdós casos, i és que en cap dels dos casos no s’exclou l’art concebut com a “alta cultura”.[4]

Los artistas han de tener la oportunidad de plantear, experimentar y exponer sus proyectos, los espectadores han de tener más protagonismo, mejor precio para acceder a los espectáculos y valores añadidos que  enriquezcan e incentiven la inquietud y la participación en el teatro de la ciudad. En los últimos años Santa Coloma, en el ámbito de las artes escénicas ha abierto las puertas del teatro a todos los grupos de la ciudad, a nuevos públicos y a nuevas disciplinas, duplicando la asistencia de público y el uso de las instalaciones por parte de entidades y asociaciones.

En aquest treball s’ha arribat a la conclusió que tant La Barraca de Lorca com el grup de Lauta Teatre sí podem afirmar que es caracteritzen per l’autenticitat, ja sigui moderna o postmoderna. Tot i que hi ha molta oferta de cultura en el mercat, també hi ha moltes ofertes de cultura no comercial i gratuïta.

Roser Caño Valls

L’autenticitat moderna de Lorca i l’autenticitat postmoderna en l’actualitat.






4. L’autenticitat moderna de Lorca i l’autenticitat postmoderna en l’actualitat.

Actualment, autors com Potter (2010)[1] neguen que estiguem renunciant a la cerca de l’autenticitat, argumentant que ha esdevingut una obsessió perillosa perquè ens aboca a una actitud antisocial, anti conformista i competitiva, que privilegia l’autorealització i l’autodescobriment, per sobre de qualsevol compromís col·lectiu.

En cap dels dos casos, ni el grup La Barraca  de Lorca ni el grup de Santa Coloma, Lauta, fomenten actituds antisocials, i competitives.[2]

Detrás de La Barraca está el ministerio de Instrucción Pública de la II república, a cuyo frente está Giner de los Ríos. El proyecto se crea en 1931. Su objetivo fue llevar el teatro clásico español a zonas con poca actividad cultural en la península. Fue una extraordinaria iniciativa en la que se unieron la administración de la república e intelectuales y artistas. Desde luego, el espíritu de la Barraca influyó, de alguna manera, en los grupos de teatro independiente.







[1] R. Martínez Sanmartí, Cultura i mercat. Editorial UOC. Barcelona. 2012. Pàgines, 72-73.
[2] R. Caño Valls, “Entrevista a Petry Jiménez y Carlos Quesada”. Annex aquest treball. 2016.
[3] R. Caño Valls “Entrevista a Petry Jiménez y Carlos Quesada”. Annex aquest treball. 2016.

[4] R. Caño Valls “Entrevista a Petry Jiménez y Carlos Quesada”. Annex aquest treball. 2016

Diferències i similituds entre el grup La Barraca de Lorca, i el grup Lauta Teatre de Santa Coloma de Gramenet





3.1 Diferències i similituds entre el grup La Barraca de Lorca, i el grup Lauta Teatre de Santa Coloma de Gramenet.

Tot i que el segon grup reprèn la idea de fer teatre no comercial i per al poble del grup La Barraca de Lorca, existeixen una sèrie de diferències entre ambdós grups teatrals que a continuació s’explicaran.
La primera diferència és el tipus d’obres que es representaven en un i l’altre grup. En el cas de La Barraca,  Lorca va optar per el teatre del Siglo de Oro, mentre que el grup Lauta va representar poesia, i autors contemporanis del segle XX com Miguel Hernández, o el mateix Federico García Lorca.[1] 
Siempre hemos sido fieles al teatro de texto, desde nuestros primeros montajes –Sartre, Arrabal, Sastre- hasta los últimos, cada vez más estilizados y poéticos, de Cernuda, Gil de Biedma, etc.…Como en la buena poesía, nuestro objetivo ha sido siempre aunar emoción y reflexión, aunque cuando miras alrededor y ves cómo está nuestro tiempo, que intereses tienen las gentes, que estímulos las mueven, a veces te vuelves pesimista al mirar el futuro.

La segona diferència, és que el grup teatral de Lorca anava en un camió que anava de poble en poble per apropar el teatre a la gent, i en canvi, el grup de Santa Coloma es representava pels llocs citats a l’entrevista per Petry Jiménez i Carlos Quesada, però també per a la gent de la ciutat.
Allò que és comú en tots dos grups, és l’autenticitat moderna, ja que el seu objectiu era apropar el teatre a la gent, en el primer cas, a gent que no sabia ni llegir ni escriure; en el segon, a una població amb un alt component d’immigració que ja comptava amb uns  hàbits culturals.[2]

Les estructures de la societat moderna prenen com a unitat l’individu, i no el grup o la comunitat, com passava en les societats de caràcter rural.

La diferència està en què la societat a la que s’adreça el grup Lauta Teatre no és rural, sinó postmoderna, en canvi, La Barraca s’adreçava a una societat eminentment rural.




[1] R. Caño Valls, “Entrevista a Petry Jiménez y Carlos Quesada”. Annex aquest treball. 2016.
[2] C. Campbell. I shop therefore I know that I Am: the Metaphysical Basis of Modern Consumerism. A: Karin M. Ekström; Helene Brembeck (eds.) Elusive Consumption. Nova York. Pàgina 83.

dimecres, 17 d’agost de 2016

El llegat del teatre La Barraca pel grup de Teatro independiente Lauta





3. El llegat del teatre La Barraca pel grup de Teatro independiente Lauta

Així com La Barraca va prendre el nom amb el que es definien les construccions de fusta fàcilment desmuntables, on es feien espectacles a les fires- inclòs el teatre de titelles- el grup Lauta deu el seu nom a l’idioma universal esperanto, amb el significat “en veu alta”. Aquest grup de teatre de Santa Coloma de Gramenet reprèn la idea de La Barraca de representar teatre no comercial i per a la gent del poble. Sobretot es dediquen a la poesia, i a poetes concrets com Miguel Hernández, Federico García Lorca.[1]

De Federico García Lorca hemos montado diversas   adaptaciones de La casa de Bernarda Alba, Doña Rosita la Soltera, Mariana Pineda, Bodas de Sangre, El Romancero, Llanto por Ignacio Sánchez Mejías....

Un montaje nuestro titulado “Hace tanto tiempo que duerme” basado en Poeta en Nueva York y Romancero Gitano. Hemos colaborado en muchas ocasiones con la historiadora Antonina Rodrigo en diferentes ciclos de conferencias-recital tituladas La mujer en la obra de Federico García Lorca”.
También diferentes montajes basados en sus obras y con dramaturgia siempre de Carlos Quesada director de Lauta. Organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, vàrem fer el “Primer 

ITINERARI: ELS ESCENARIS BARCELONINS DE LORCA

Representació de poemes, cartes i fragments de l’obra lorquiana tot il·lustrant aquests itineraris, els quals mostren, passejant per Barcelona,  tres aspectes del poeta: l’intel·lectual i polemista, el dramaturg i el vessant més vital i íntim.”

De vegades han combinat documentals amb espectacles teatrals, com per exemple, a un homenatge que van fer a Miguel Hernández que combinava documental amb teatre en viu. 
Pel que fa als llocs on acostumen a fer les seves representacions són diversos:[2]

Hacíamos recitales en las plazas, en cárceles, en escuelas, en espacios abiertos, recitales de Miguel Hernández, de Antonio Machado , de Federico García Lorca, de Rafael Alberti. B. Brech , León Felipe y un largo etc. Sacar la palabra a la calle. Transmitir nuestro amor a la poesía con la voz, el gesto y la palabra.

El grup Lauta es fa fundar l’any 1980. Aquest grup té una particularitat molt característica i és que els seus components no són professionals del teatre, i de fet, combinen l’activitat del grup amb altres professions.[3]

Siempre hemos compaginado nuestros trabajos personales con la poesía y el Teatro. El trabajo nos ha dado el pan de cada día.  Lauta ha sido la válvula de escape y la inquietud que nos ha mantenido durante más de 36 años aportando un proyecto cultural sin tener que depender de estructuras económicas y en el que hemos apostado   y hemos sido fieles a los proyectos que nosotros hemos decidido.




[1] R. Caño Valls “Entrevista a Petry Jiménez y Carlos Quesada”. Annex aquest treball. 2016.
[2] R. Caño Valls,  “Entrevista a Petry Jiménez y Carlos Quesada”. Annex aquest treball. 2016.
[3] R. Caño Valls “Entrevista a Petry Jiménez y Carlos Quesada”. Annex aquest treball. 2016.

dimarts, 16 d’agost de 2016

"La universalitat i l'autenticitat de l'obra de Federico García Lorca, un cant a la llibertat": El grup "La Barraca"




Federico García Lorca va estar a la Universitat de Columbia de Nova York, entre 1929 i 1930. Precisament, justament després d’haver-se produït “el crack del 29”. Això va inspirar la seva obra Poeta en Nueva York, escrita entre el 1929-30. A continuació, va fer un viatge a Cuba, on va viure durant tres mesos. La llavor de la seva dedicació a La Barraca  també la podem trobar en aquests fets, allà va descobrir la cultura dels negres i dels marginats: gitanos, jueus, etc.
El poeta Pablo Neruda va dedicar unes paraules a Lorca en un homenatge després de la seva mort, que fan referència a La Barraca, definint-la així[1]:

Por el medio de la tremenda fantástica pobreza del campesino espanyol que aún yo he visto vivir en cavernas y alimentarse de hierbas y reptiles, pasaba este torbellino mágico de poesia llevando entre los sueños de los viejos poetas los granos de pólvora en insatisfacción de la cultura.

Segons Collin Campbell, també trobem la definició de màgia en alguns moviments contemporanis, definida com la capacitat per alterar-se a un mateix i el seu entorn mitjançant únicament d’actituds pensaments i emocions. Aquest efecte màgic el trobem doncs a la literatura i el teatre, tant en el modernisme com en el postmodernisme.

La màgia en el teatre de La Barraca tenia un component molt important d’innovació.  Les obres clàssiques les va posar en escena de forma innovadora, seguint els moviments artístics i pictòrics de l’època, per exemple, el cubisme, el surrealisme i va comptar, en un moment donat, amb la col·laboració de Salvador Dalí per als decorats. 
Ens podem preguntar quin efecte va preguntar aquesta simbiosi entre el classicisme i l’avantguardisme entre aquell públic tan popular al que es dirigia La Barraca. En la representació innovadora de La vida es sueño de Calderón de la Barca, Jorge Guillén explica que va succeir el següent:[2]  

En la plaza de un pueblo, a poco de començar la representación a cielo abierto,  se pone a llover implacablemente, bien cernido y menudo. Los actores se calan sobre las tablas, las mujeres, se echan las sayas por las cabezas, los hombres se encogen y se hacen compactos; el agua resbala; la representación sigue; nadie se ha movido.

La gent quedava impactada per la màgia d’aquest teatre.  Dins de l’ideari de Lorca que va saber infondre a La Barraca hi ha dos ideals:
-          
     Un ideal considera el públic pel qual La Barraca era una forma d’elevar el seu nivell cultural, que, després d’anys de dictadura de Primo Rivera (1923-1930) estava en un nivell molt baix. Podem entendre aquesta actitud com “la cultura comuna”, Willis, contraposada a “la cultura de masses” definida per Adorno.
-          
    Una forma de reinventar el teatre clàssic que ell considerava el millor i que havia caigut en la manca de criteri artístic. Per a Lorca, modernitzar l’escenografia, els decorats, el vestuari, és a dir, la posada en escena, era vital per elevar de nou el teatre clàssic del Siglo de Oro a la categoria de[3]:

En España casi no existe teatro moderno; las cosas que se representan suelen ser de propaganda y malas.

Al mateix temps, Lorca acusa als directors presents en el mercat de l’època de beneficiar-se personalment sense pensar en l’art per l’art; més inclinats a l’oportunisme que a l’autenticitat.
Una prova de l’autenticitat de Federico García Lorca és el fet que es va negar a usar el grup teatral La Barraca  per a representar les seves pròpies obres. Precisament, coincidint amb els anys de dedicació a La Barraca, va escriure Yerma que es va representar als teatres dins dels circuits habituals del mercat.

La singularitat de l’obra de Lorca i la seva legitimitat de la dedicació a la labor de La Barraca no hauria estat possible sense l’esperit renovador de “la generació del 27” que també va tenir el seu correlat a Catalunya amb el poeta Joan Salvat-Papasseit, el pintor i il·lustrador Barradas de l’Hospitalet de Llobregat i el mateix Salvador Dalí. També el músic i compositor, Manuel de Falla col·laborà amb Lorca en la tasca de recerca sobre la música popular i l’elevació de la mateixa a obres artístiques musicals. L’afany d’aquests músics, juntament amb Felip Pedrell, Isaac Albéniz i Enric Granados, era defugir del què ells anomenaven “folklorisme”. Buscaven, i ho van aconseguir, les arrels de la música popular per elevar-la a la categoria de música clàssica. Falla col·laborà musicalment amb Lorca per a les obres representades a La Barraca.





[1] J. L. Plaza Chillón. Clasicismo  y Vanguardia en La Barraco de F. García Lorca 1932-1937. Editorial Comares. Granada. 2001. Pàgina 38-39.
[2] L. Sáenz de la Calzada. La Barraca teatre universitario. Edita Amigos de la Residencia de Estudiantes y Fundación Sierra Pambley. 1998. Pàgina 78.
[3] J. L. Plaza Chillón. Clasicismo  y Vanguardia en La Barraco de F. García Lorca 1932-1937. Editorial Comares. Granada. 2001. Pàgina 51.

dilluns, 15 d’agost de 2016

"La universalitat i l'autenticitat de l'obra de Federico García Lorca, un cant a la llibertat": Introducció i primera part del grup "La Barraca"



Aquest és la primera part d'un treball final de l'assignatura "Cultura i mercat" dins del Màster d'Arts i Humanitats de la UOC. Es tracta d'una investigació sobre l'autenticitat i font de creativitat i llibertat de l'obra de Federico García Lorca, per demostrar que hi ha persones dedicades a la cultura que no busquen mercantilitzar la seva obra.

1) Introducció cas, justificació tria Lorca, la Barraca i el grup Lauta (Santa Coloma)

Per a desenvolupar aquest treball de recerca, he triat dos casos que són d’una banda, el grup de teatre La Barraca, fundat i dirigit per Federico García Lorca, i de l’altra, el grup de teatre  Lauta, sorgit a Santa Coloma de Gramenet, ja que han representat obres de teatre de Lorca. El punt en comú de tots dos casos és la investigació sobre l’autenticitat de l’obra de Federico García Lorca, com a font de creativitat i llibertat. Lorca en la seva vida i obra cercava la llibertat, sentir-se lliure, però no li van deixar ser-ho, sinó que li van tallar les ales. Tot i això, la seva obra perdura i perdurarà en el temps precisament perquè té aquesta autenticitat, i esdevé universal. 

Pel que fa a les tècniques de recerca escollides per tal d’investigar aquests dos casos esmentat són:

-la recerca bibliogràfica de l’obra de Lorca i


-l’entrevista a una persona que és membre del grup de teatre Lauta de Santa Coloma de Gramenet.


2. L’autenticitat moderna de Lorca a través del grup de teatre La Barraca

L’autenticitat moderna de Federico García Lorca apareix en la seva obra, ja que cerca la modernitat estètica, però sense renunciar al seu “jo” i a la gent de les capes més desafavorides de la societat.
Segons Luís Sáenz de la Calzada, referint-se a la representació La vida es sueño de Calderón de la Barca, en la plaça d’un poble:[1]

 A la gente senzilla, sin letras, le gustaba el teatro, y le gustaba aunque se hallara marginado de su ámbito de información, de su mundo perfeceptible.

A La Barraca hi havia una fusió entre tradició i vanguardia; poble i modernitat, això vol dir que es va crear una simbiosi entre l’innovador i l’antic, fusionat que culminava en un teatre popular. Un concepte modern que movia els propòsits de La Barraca,  és el de posar en escena els clàssics espanyols, com a educadors del gust popular, produint-se una interacció entre el teatre del Siglo de Oro i el públic popular.

Per complir aquesta funció d’educar el gust popular, les representacions de La Barraca van ser gratuïtes per al poble i els seus components prestaven els seus serveis gratuïtament. La UFEH es feia càrrec de les despeses, perquè la subvenció del govern de la República era de cent mil pessetes anuals.
En una entrevista de 1934, el poeta declarava això[2]:

Nuestro público los verdaderos captadores del arte teatral, están en los dos extremos: las clases cultas, universitarias o de formación intel·lectual o artística espontánea, y el pueblo, el pueblo más pobre y más rudo, incontaminada, virgen terreno fértil a todos los estremicimientos del dolor y a todos los giros de la gracia.

Federico García Lorca estava sempre molt preocupat per la situació del públic en el teatre. Això demostra el fet que una de les obres més avantguardistes i complexes de Lorca es titulava així: El público, i potser va ser una de les obres que més transcendència va tenir de cara al teatre contemporani.

L’obra de Federico García Lorca fa una fusió entre “l’alta cultura”, per exemple, obres de teatre del Siglo de Oro espanyol i “la cultura comuna” (Willis) que es caracteritza perquè l’estètica és en la creativitat dins la quotidianitat.

El poeta li dóna molta importància a la funció de l’artista dins la societat, però considera que l’art no és només un gaudi estètic d’una minoria sinó que l’art ha de servir per ensenyar i conscienciar. 

Aquesta preocupació per allò social s’insereix en una tendència que inclou els artistes i poetes de la seva generació, influïts pel sentit de la llibertat, heretat dels escriptors medievals i que arriba al segle XIX i XX. Aquesta inquietud humana de Lorca per als més dèbils, en una societat molt desigual, el va portar a impulsar ideològicament el grup La Barraca,  en la qual explicava què és el teatre i posava en pràctica les obres clàssiques del seu projecte cultural sobre el qual ell opinava així[3]:

¿Los versos? No se suspenden. Lo que pasa es que ahora andamos a vueltas con los versos de Calderón, de Cervantes y de Lope de Rueda. Los sacamos del fondo de las bibliotecas, se los arrebatamos a los eruditos, los devolvemos a la luz del sol, y al aire libre de los pueblos; y si viera usted que preciosos resultan.



[1] L. Sáenz de la Calzada. La Barraca teatro universitario. Edición Amigos de la Residencia de Estudiantes y Fundación Sierra Pambley. 1998. Madrid. Pàgina 78.
[2] J. L. Plaza Chillón. Clasicismo  y Vanguardia en La Barraco de F. García Lorca 1932-1937. Editorial Comares. Granada. 2001. Pàgina 29-30.
[3] J. L. Plaza Chillón. Clasicismo  y Vanguardia en La Barraco de F. García Lorca 1932-1937. Editorial Comares. Granada. 2001. Pàgina 35.

dilluns, 8 d’agost de 2016

El personatge literari del mes: Què has llegit de Sherlock Holmes?








Què has llegit de Sherlock Holmes? Quin/a conte o novel·la t'ha agradat o t'ha impactat més?