Entrades

L'Article: Joan Salvat-Papasseit, poeta autodidacte

Imatge
L'any 1894 va néixer Joan Salvat-Papasseit. Papasseit va créixer estimant i llegint poesia, convertint-se ell mateix en el seu mestre. Ben jove, va travar amistat amb el llibreter Emili Eroles, l'inici del seu aprenentatge lector. Un lector que topa amb autors com Gorki, i filòsofs com Nietszche. Sense oblidar el seu vessant revolucionari. Papasseit va escriure el seu primer poemari el 1918 titulat Poemes en ondes hertzianes, un recull de poesies que abracen corrents com el futurisme, o el surrealisme. Després d'aquesta òpera prima, un dels llibres més destacables d'aquest autor és El poema de la rosa als llavis, publicat el 1923. Un llibre que explica una història d'aprenentatge amorós cíclic del jo poètic, des de l'enamorament fins a l'assoliment de l'objecte de desig. Un llibre que pren elements de la poesia trobadoresca i també de la poesia popular que es complementen.  El 1924 la tuberculosi se'l va endur, però la seva obra poètica no ha  mort,…

L'Editorial de juliol del 2017

Imatge
El proper mes d'agost, aquest bloc/blog, complirà 10 primaveres. Aquest espai ha anat creixent, gràcies sobretot a la constància de molts i moltes lectors/lectores que al mateix temps també són autors i autores. Darrerament, però, he notat que ha baixat la intensitat de les vostres intervencions, i m'agradaria demanar-vos que proposeu iniciatives, seccions que us agradaria trobar per tornar a recuperar "el feedback" que sempre hem tingut. Així que tota proposta cultural, literària, artística, que tingueu, compartiu-la sense por ni vergonya.  Aquest bloc/blog també és vostre. I aprofito per agrair a aquelles persones que han anat deixant les seves petjades en els diferents "posts",  i també a les que  el seguiu silenciosament. Com deia Jaume Sisa en una cançó que tots coneixem: "Casa meva, és casa vostra".



Digues...

Imatge
Imatge: Montjuïc, estiu del 2017

Què et suggereix aquesta fotografia?

Homenatges: Pere Calders 1912-1994

Imatge
Enguany es compleixen 23 anys de la mort de Pere Calders. Calders va ser un escriptor innovador tant en la narrativa breu, com en la novel·la. De fet, va ser el que va elevar "el gènere" menor", el conte a la categoria de gènere. Aquest escriptor barceloní, que quan era entrevistat semblava un bon jan ple d'innocència, tenia un talent literari excel·lent. Molts estudiosos l'han classificat dins l'anomenat realisme màgic, però el cert és que Calders, com Joan Brossa, Rodoreda, i molts d'altres eren inclassificlables, perquè van crear un estil propi, l'estil caldersià. Recordo el dia que vaig saber que ens va deixar, i vaig sentir una pena, i un buit. Penso que a tots els autors i autores catalans que ens han deixat un gran llegat literari cal recordar-los i homenatjar-los cada dia, així com rellegir-los i redescobrir-los.

III Jornades Educatives Joan Brossa: Transvers-arts

Imatge
Dilluns passat, 10 de juliol, vaig tenir el plaer d'assistir a la tercera edició de les Jornades Educatives Joan Brossa, organitzades per la Fundació Brossa, sota l'organització de la Judith Barnés. La sessió es feia al MACBA, perquè la fundació esmentada no té una seu fixa. En els primers minuts, la Judith va fer la presentació introduint el tema d'aquesta III edició: la transversalitat. Una gran paraula, però desconeguda en l'educació encara. Tots sabeu, que Joan Brossa va experimentar amb diferents gèneres i que considerava importants totes les arts: el teatre, la dansa, la màgia, el cinema com part de la creació. Per a Brossa, "l'important era posar la poesia al servei d'una eina de comunicació. [...], per això, és cabdal "activar la mirada i la ment. Importa el procés en la poesia". Brossa també es preocupava per l'educació i allò que ell pensava per a la poesia, també ho traslladava a l'educació. I aquest és el punt de partida de l…

Teatre Grec 2017

Imatge
Cada estiu, tots i totes esperem tornar aquells escenaris i proscenis inspirats en els teatres de l'antiga Grècia. I és que en una societat on tot canvia, i les xarxes socials sembla que no s'aturen, saber que el Teatre Grec torna cada estiu és una dolça píndola. Així que aneu preprant-vos per nits de lluna plena, o creixent, on una multitud de gent desconeguda, o potser no tan desconeguda, ens trobarem en aquelles cadires, per cert no gaire còmodes, i fins i tot gaudirem amb nous espectacles de dansa, música i teatre. Així perquè pogueu anar fent boca podeu consultar el programa, i  aquí tenim també el cartell del 2017. Així doncs, gaudiu del Grec 2017.


Platea: Shakespeare & Cervantes/ Amors &Humors

Imatge
Diumenge passat, en una tarda de núvols negres, pluja i sol, vaig assistir anar al teatre Romea.  Al teatre, l'Abel Folk va fer la presentació de l'obra, una combinació de textos de William Shakespeare i Miguel de Cervantes, amb tres músics Felipe Sánchez, Javier Aguirre i Mikko Ikäheimo,
 i la soprano Maria Atadill que interpretaven melodies del període del Renaixement i Barroc.  Els actors Abel Folk i Pep Planas van donar vida als dos autors. El cert és que la fabulació que aquests dos grans autors haguessin fet justes poètiques o diàlegs intercanviant fragments de les seves obres era interessant i amb un punt humorístic. I no només això, sinó que es van desfer alguns mites al voltant dels dos autors. En el cas de l'autor de Stanfford, es va explicar que la calavera que associem a l'escena de Hamlet del ser o no ser, no és sinó un mite. En realitat l'escena de la calavera pertanyia a un bufó de la cort i s'esdevé quan Hamlet parla amb l'enterramorts qui…