Bones festes!

Bones festes!

divendres, 6 de gener de 2017

Platea: Moustache






Aquests dies el Paral·lel està ple d'ofertes de teatre musical, Scaramouche de Dagoll Dagom, i ara també Moustache al Teatre Apolo. Aquesta darrera és una obra escrita per Coco Comín, és una història que se situa a la ciutat de Londres del 1910, i el protagonista és un "clown" que treballa en un espectacle. Al voltant de la història del "clown" que no explicaré, hi ha un seguici de ballarins i ballarines de claqué i cantants. Diferents coreografies multiculturals, que combinen l'humor i la bona música amb instants dramàtics. Potser pot semblar d'entrada una obra absurda, sense sentit, però és qüestió de seguir la història del "clown" al llarg dels dos actes per copsar-ne el sentit. Recomano aquesta obra per aquells amants dels musicals, amb dansa i música, i també per aquells qui estimen el teatre de text.

Exercici Poesia visual: Ballarina lletraferida


diumenge, 1 de gener de 2017

dissabte, 17 de desembre de 2016

Crea, inventa't, escriu: Continua el relat




A partir de la imatge i d'aquest inici, podeu continuar el relat. Animeu-vos i deixeu les vostres participacions als blocs/blogs o en forma de comentaris.

Una nit d'hivern, vaig descobrir una capsa entreoberta...

Una nit d'hivern vaig descobrir 
una capsa entreoberta...
que continua així,
com un poema del qual
no trobo la darrera lectura.
Una nit d'hivern va c
omençar

la meva primavera.

(Helena Bonals)

"em va estranyar trobar un lliri d'aigua sobre la calaixera. La seva sentor de seductor verí em va produir un esglai."

(Glòria Abras Pou)


Una nit d'hivern vaig descobrir una capsa entreoberta...
Pobre il·lús, l'obrí i no hi havia res.

(JP MERCH)

dissabte, 26 de novembre de 2016

Ponts literaris: Homer i Joyce





Darrerament i gràcies al màster d'Art i Humanitats que curso a la UOC, he pogut llegir fragments de l'Odissea d'Homer i l'Ulisses de James Joyce. Hi ha estudiosos que afirmen que la novel·la de l'autor dublinés no té relació amb l'Ulisses de l'autor grec, però també hi ha estudiosos com Raul Rodríguez Freire que defensen la tesi contrària, és a dir, l'Ulisses de Joyce està vinculat a l'Ulisses d'Homer. És ben clar que hi ha moltes divergències entre ambdues obres, primer perquè pertanyen a períodes molt distants entre si, i després perquè cada autor va viure en un context social, econòmic i cultural diferent. No obstant, això, Rodríguez Freire sosté que abans de Joyce hi han hagut molts que han volgut reprendre el tema del viatge i el retorn. Un dels autors que primer pren l'Ulisses homerià i li dóna un altre caire és l'italià Dante Alighieri qui en la seva Divina Comèdia, va fer aparèixer l'itaquès als inferns, i en va fer una desmitifcació prenent-li la condició d'heroi que l'autor grec li havia otorgat.  Al segle XX, Joyce va reprendre el mateix tema amb el seu protagonista Dèdalus, qui reprèn un viatge pels carrers de Dublín i després torna amb la seva "Penèlope", Molly.  Tenim dos personatges totalment oposats, un és un heroi, amb qualitats quasi divines i una dona fidel i tradicional, i l'altre és un personatge del segle XX, l'era de la modernitat, quotidià, casolà i pacifista, lluny de l'heroi. Tanmateix, encara que totes dues obres siguin tan diferents, l'una no es pot llegir sense haver llegit l'altra, perquè entre elles hi ha ponts literaris, aquells ponts que construeixen una tradició literària que va des de l'antiguitat grecollatina fins a l'actualitat.

diumenge, 20 de novembre de 2016

CREA, INVENTA, ESCRIU: L'arbre solitari



Insira't en aquesta imatge, i crea, inventa i escriu un aforisme, un poema, un conte. un haikú, el que vulguis. Escriu i penja-ho al teu blog/bloc i comparteix la teva creació.

dissabte, 12 de novembre de 2016

Relflexions en veu alta: Bob Dylan, Premi Nobel de literatura 2016

Enguany, el cantant Bob Dylan ha estat guardonat amb el Premi Nobel de literatura 2016. En els dies posteriors, a les xarxes socials va aparèixer un debat, en què hi havia dues posicions: els qui consideren que Dylan és un poeta a través de les seves cançons i per tant, és mereixedor d'aquest Premi, i aquells qui consideren que el cantant no hauria d'haver estat el gualardonat. De fet, Bob Dylan no és només cantant, és un cantautor, ell és qui crea les lletres de les seves cançons, unes cançons plenes d'idees, emocions i pensaments que podríem relacionar amb la poesia. Qui no ha escoltat la famosa "Blowing in the Wind"? Per tant, la meva reflexió és per què no pot ser gualardonat amb el Premi Nobel de literatura, un cantautor, que no només crea poesia sinó que canta poesia?