Antaviana 6.0

Aquí teniu tres noves pistes rere les quals s'amaga un nou personatge literari: a) És un poeta. b) Té un defecte físic al rostre. c) Està enamorat en secret de la seva cosina. Un cop més, dos antaviencs han trobat el personatge incògnita, Cyrano de Bergerac. Enhorabona!!!

Una obra de Mercè Rodoreda

"Sóc a casa meva/la casa és al carrer Balmes..." Cau de Poemes , 1960. Després del primer itinerari, ve el segon. Avui la Fundació Joan Brossa ha organitzat l'itinerari brossià Sant Gervasi . Primerament, ens acostem al Carrer del Bon Pastor, número 5. Allà gràcies al guia, Sergi Andreu, descobrim el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Abans d'entrar, hem d'aturar els nostres ulls per mirar la façana,on trobarem el llagost a dalt de tot, i unes lletres de colors que tenen el segell inequívoc d'en Joan Brossa. Seguidament, hem d'encaminar els nostres peus cap a la Travessera de Gràcia, on descobrirem les Lletres fugitives dins la seu del Cercle de Lectors. Seguirem el nostre camí fins al carrer Balmes, on està situat el seu estudi(. Si seguim l'itinerari arribarem al Carrer d'Alfons XII, on hi ha la casa dels pares de l'autor barceloní. I finalment, arribarem a la Plaça de Molina, que com ell mateix confessà fou un

podria ser...

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? Realment no recorde quin llibre em va fer entrar en el món de la literatura, però sí que recorde el que em va marcar inicialment… es tractava d’una obra clau d’un autor valencià que tothom coneixerà: Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés. Una explosió de sentiment i sinceritat que no deixava indiferent ningú… era lectura obligatòria a l’institut, però per mi significà molt més que això, un inici d’autoconsciència, la sensació que això de la poesia era molt més del que s’arribava a dir, una mena de força oculta. Una cosa així també la vaig sentir amb l’obra de Neruda Los versos del capitán… 2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure? El gust per l’expressió escrita nasquè ben aviat… hi havia una mena de complicitat entre el full en blanc i la meua consciència. De primeres, era evident la manca de formació i de lectures, però puc dir que, amb el pas del temps, hem anat avançant… encara que, tornaria a

Avui m'ha arribat a les mans un llibre de rutes, però no pas un llibre de rutes corrent, sinó de rutes literàries per la Xarxa de Parcs Naturals. Si obrim la primera pàgina, trobarem un índex ordenat pels diferents Parcs Naturals de Catalunya, i com en cadascun d'ells podem trobar els diferents autors de la literatura catalana de diferents períodes de la història. Comença la ruta pel Parc Natural del Montseny, on podem trobar els poetes del Montseny, Pere Ribot i Joan Maragall, a més d'una sèrie de mites i llegendes. Si seguim la ruta, arribarem al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. En aquesta ruta podem trobar les petges de Pere Quart, els bandolers, i en Ferran Canyameres. I així successivament, anirem passant pels parcs del Montnegre i el Corredor, del Garraf, del Castell de Montesquiu, d'Olèrdola, del Foix, de la Serralada de Marina, de la Serralada Litoral, l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Agrari del Baix Llobregat, de Collserola. I

Cada dia, la Tessa sortia al balcó esperant veure'l, però sempre tancava la finestra al seu darrere, amb el rostre ple de tristesa. Cada nit, quan tancava els ulls el dibuixava. L'endemà tornava a obrir la finestra, però res. Un dia, va aparèixer l'arc de Sant Martí. Però aquell matí, la finestra estava tancada.