Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Uf! Totes. La que tinc més recent és La plaça del diamant, però qualsevol es pot recomanar.
ResponEliminaSi no hagués escrit en català hauria estat una ferma candidata al Nobel.
La mort i la primavera em va trasbalsar: és molt amarga però està escrita amb una rara llum. Mercè rodoreda i hi inventa un món.
ResponEliminaSalutacions cordials.
El cert és que qualsevol obra, tot i les considerades "menors", em resulten delcioses. Recomane especialment els contes.
ResponEliminaVicent, m’ho has llevat dels dits. La primera cosa que haig de fer per homenatjar-la és rellegir el volum on tinc arreplegats tots els seus contes.
ResponEliminaMirall trencat és una delícia... i Aloma per a mi és especial... Completament d'acord si s'hagués dit Wolf, Lessing... hauria tingut un ampli ressò...
ResponEliminaA veure què tal queda l'adpatació teatral del TNC de La plaça del diamant.