Antaviana 6.0

33 primaveres, 33 pòsits, 33 viatges endarrere i endavant, 33 enamoraments, 33 desenganys, 33 caigudes, 33 estius, 33 idees, 33 esborranys de contes, proses poètiques..., 33 camins per triar i descobrir 33 alumnes, 33 lectors, 33 persones que van, vénen... 33 espelmes d'un pastís, 33 somriures, 33 llàgrimes, 33 somnis, 33 moments compartits, 33 enutjos, 33 roses, 33 àpats, 33 finestres, 33 llibres, 33 apunts universitaris, 33 miralls, 33 paraules dites, 33 silencis, 33 fotografies, 33 cançons, 33 nits de Sant Joan, 33 viatges en tren, 33 estilogràfiques, 33 referents literaris, 33 baguls a l'esquena, 33 posts, 33 banys de mar, 33 esglaons a munt, 33 esglaons a baix, 33 oracions, 33 línies de text, 33 blocs de notes d'esborranys, 33 jos, 33 mirades fugaces, 33 perquès, 33 preguntes sense resposta, 33 errors, 33 maneres de dir una cosa, 33 perspectives del món, 33 portes tancades, 33 portes obertes, 33 nits de cap d'any, 33 nits de teatre, 33 monòlegs interiors, 33 crits

Ahir vaig assistir a les primeres Jornades de blocaires de Catalunya , que se celebren encara avui a Granollers. Primerament, vaig coincidir en un bar de la ciutat, amb Jesús M. Tibau , Sadi Girona, Toni Ibàñez i Jordi Ferré . Vaja que em vaig topar de ple amb el jurat, però no els vaig subornar, pas, no!. Realment va ser un plaer desvirtualitzar-se així i conèixer en persona aquells que també són escriptors i lectors, i que a través de la xarxa i la literatura en llengua catalana estem interelacionats. Després vaig coincidir amb en Llunàtic que fou el "culpable" que jo entrés al món dels blocs. Vam assistir a la primera taula del dissabte 26 de gener, "Els blocs i la literatura" amb Laura Borràs (professora de la UOC), Jesús M. Tibau, en substitució de Biel Mesquida que va enviar un text, que vam poder escoltar els blocaires presents, Miquel Bonfill i Jordi Ferrer, editors de Relats en català, el primer, i Cossetània el segon. I com a moderador teníem en Toni Ib

Abans sempre m'asseia i ho contemplava tot darrere dels vidres. Lluny dels sorolls, de les passes humanes. Tenia por de travessar aquella finestra. Era una passatgera de tren que es mirava el paisatge des de fora; mai m'hi acostava. Tinc rere l'esquena un bagul ple de records tacats de llàgrimes. Aquests records em mantenien quieta, creient ingènuament que allò era viure. I m'amagava rere aquell mirall perquè ningú pogués trencar la meva fragilitat, quan abans molts l'havien trencada ja, com els bocins d'un espill. Un cop, i un altre m'he tornat a aixecar de terra. I un bon dia, vaig travessar el llindar. Ara ja sóc a l'altra banda de la finestra.

quina secció d'Antaviana t'agrada més?

què llegeixes aquest mes.

Finalment, després de donar-vos unes quantes pistes, una antavianenca ha descobert el nostre personatge incògnita del mes de gener: efectivament és un titella, putxinel·li... Enhorabona a edgbcn perquè ha sigut qui ens ha desvetllat aquesta incògnita!.

Tothom sap que darrere d'un/a escriptor/a sempre hi ha un corrector. Perquè allò que deia el poeta Joan Maragall a la "Teoria de la paraula viva" d'escriure a raig no és ben bé del tot cert. Els escriptors/res primer escrivim un esborrany, després d'esborrar idees, i estripar alguns escrits. Després ve la tasca pacient del corrector que mira i remira pausadament aquell primer esborrany, cercant algunes incorreccions que se'ns han passat per alt. I tot i que, avui dia als processadors de textos tenim correctors automàtics, sempre és molt més acurada la feina d'un corrector. I no és gens fàcil perquè en poc temps, han de saber trobar aquestes incorreccions, i si cal utilitzar diccionaris per confirmar dubtes o hipòtesis de com s'escriu tal paraula, o si l'ús d'aquell mot és literari o no. Per tant, dedico aquest espai a lloar la feina acurada i indispensable dels correctors. És doncs amb la seva tasca que els escriptors/res arribem a crear un se

Aquí teniu la darrera pista: Rere aquest personatge sempre hi ha algú que li dóna vida.

Al segle XIX, Jakob Ludwig Karl Grimm ( 1785 - 1863 ) y Wilhelm Karl Grimm ( 1786 - 1859 ) van escriure dos volums de contes titulat Kinder- und Hausmärchen (Contes per la infància i la llar). En aquest recull van aplegar-hi molts contes, alguns d'ells molt coneguts, com "La Blancaneus i Els set nans" o"La Ventafocs", entre d'altres. De petits, tots hem sentit explicar als avis aquestes històries, però els relats, que trobem a les pàgines dels germans Grimm, són uns relats on no hi manca la crueltat ni el costat fosc dels personatges. És clar que tota aquesta literatura prové de la literatura popular transmesa oralment de generació en generació. Però sempre hi ha més d'una versió d'un mateix relat. A propòsit, de la nova obra de Dagoll Dagom, Boscos endins, alguns de les narracions aplegades pels germans Grimm, els tornarem a sentir explicar i cantar amb cançons i música de Stephen Sondheim; així com també els recordarem en la versió que molts par

Encara no heu descobert el personatge incògnita? Doncs aquí teniu les darreres pistes, a veure si trobeu la resposta... 1) Aquest personatge és un personatge estimat pels més menuts. 2) És un personatge que simbolitza la manca de llibertat a causa d'uns fils...

Diumenge passat vaig poder gaudir d'una obra de teatre realment innovadora i interessant. De la mà de W.A. Puixkin i sota la direcció de Quim Lecina, els espectadors vam poder veure i sentir la història dels darrers dies de Mozart, la seva composició del Rèquiem inacabat , i l'enveja i la "conspiració" de Salieri. I barrejat amb aquesta trama, que recordem gràcies a la pel·lícula Amadeus , sentíem diverses peces de Mozart, però sobretot l'esmentada obra inacabada. Els mites un cop creats són díficils de desmitificar. I des que aquest autor rus al 1837 va tacar les mans de sang de Salieri amb la mort del geni alemany, tothom creia que aquell mite era cert. El cert és que en aquesta obra aprens a desmitificar mites, i la història no enganya. Mozart morí en un manicomi, després de prendre sals de mercuri per "curar-se" d'una sífilis. A banda, de les dades biogràfiques del compositor de Salzburg, fou realment sublime escoltar tots i cadascun dels fragme

aquest poema visual?

Aquest personatge incògnita: 1. Pot ser de roba o de fils. 2. Té diferents noms. 3. A l'entrada de l'Espai Escènic Joan Brossa , n'hi ha un.

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? Vaig entrar amb plaer a la literatura de molt petit, dels dels TBOs fins als llibres de Los cinco, però en citaré dos que em van influir especialment als meus inicis: El Quixot i Mecanoscrit del segon origen. 2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure? A l’època d’estudiant de Magisteri, en llegir poemes que havia escrit una companya. Llavors, l’any 1983, vaig fer uns primers i tímids poemes amb els quals vaig tastar el plaer d’escriure. Però el primer conte no el vaig escrire fins l’any 1992. 3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”? Penso que has de tenir la inspiració engegada les 24 hores del dia, atent a captar tot allò que hi ha al teu voltant, però també has de de mantenir certa disciplina i constància per a posar-te davant de l’ordinador i prendre-t’ho, en certa manera, com un treball. 4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més? Intento trobar font

Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders.

Aquí teniu tres noves pistes per a la incògnita del mes de gener: 1. És un personatge que sempre apareix en teatres de carrer. 2. N'hi ha de molts tipus. 3. Apareix a Primer història d'Esther de Salvador Espriu.

Encetem la primera incògnita del 2008. Aquí teniu les pistes: 1) És un personatge de teatre. 2) Salvador Espriu va escriure una obra de teatre on sortia aquest personatge. 3) El personatge sovint esdevé una metàfora de la manca de llibertat.

un musical