Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2008

El penjat, una lletra

Aquí teniu una altra lletra com a pista per al Penjat.

_ R _ _ _

_ _ _ _ _

Espectacles: El dia del profeta

Diumenge passat, vaig anar a la Sala Petita del TNC. Des de la primera fila, vaig començar a veure desfilar personatges, escenes i paraules absurdes de la mà de Joan Brossa. Perquè enguany se celebra el 10è aniversari de la seva mort. I és que quan t'asseus allà, has de deixar que la paraula, els actors i l'escenari t'atrapin. I quan entres en aquesta catarsi, comences a entendre el sentit de tota l'obra. Si comencem a analitzar el títol: El dia del profeta, podem observar-hi l'ús d'una referència bíblica:, la visió del naixement del profeta. En Brossa capgira el referent per idear una crítica a l'església, i concretament, a l'església del període del franquisme. I en cada acte es van succeint tota una sèrie d'escenes que ens transporten a una època que sembla llunyana, però si mirem bé el nostre voltant no ho és tant. I és que Brossa era tan genial i genuí que fa aparèixer un personatge a l'obra que és el mateix autor, que veu representada la …

El penjat, la darrera pista

L'autor que s'amaga darrere d'aquest Penjat és un referent de la literatura universal, i enguany celebrem l'any d'una autora catalana que va beure d'aquest autor en una de les seves obres.

_ _ _ _ _

_ _ _ _ _

Homenatge a Josep Palau i Fabre

En aquest espai, tots vosaltres podeu aportar algun vers, cita o opinió per homenatjar al poeta, dramaturg i traductor Josep Palau i Fabre, que fa poc ens ha deixat.

La literatura i la màquina d'escriure

Si fem un salt uns quants segles enrere, cap al segle XVIII trobarem ja un primer prototip que permetia escriure caràcters de manera automàtica, i que fou emprat per la reina Anna a Gran Bretanya. Un segle més tard, concretament el 1855 l'italià Giuseppe Ravizza va inventar l'aparell precursor de la màquina d'escriure. Fou uns anys més tard, cap al 1873 que la màquina es va començar a comercialitzar de la mà del seu inventor, el nord-americà Christopher Lathan Sholes. Aquelles primeres màquines eren les que tenien la disposició de les tecles segons el sistema anomenat QWERTY. I és que llavors l'escriptor o l'escriptora agafava un full i es plantificava davant la seva màquina d'escriure fos Olivetti o de qualsevol altra marca, i s'enfrontava a la pàgina en blanc. Primer estripava un full, i un altre i un altre, fins que aconseguia trobar les paraules fins a tenir un primer i prematur esborrany. I és que el so d'aquelles tecles era una música que acompany…

Prosa poètica: Els camins de la memòria

L'altra nit dins d'un missatge vaig topar amb el teu nom. De cop i volta, vaig tornar a aquell dia, aquell dia que tu i jo ens vam trobar al port de Barcelona. Aquell vespre d'estiu, vigília de Sant Joan, tot semblava embolcallat per un encanteri que em va atrapar de ple. Vaig trobar-me amb els teus ulls i jo creia que podia entrar i llegir els teus pensaments més secrets. I aquell somriure teu m'anava endinsant en una nebulosa. I quan estava a punt de llençar-me al buit, aparegué el meu dimoniet particular i em va fer recular. Aleshores l'encanteri es va esfumar...

El penjat

Quin autor s'amaga darrere d'aquest penjat?

1) En el nom de l'autor hi ha una A.
2) En el cognom, hi ha dues vocals; la vocal és aquella que en Joan Brossa va convertir en poesia visual.
3) Pertanyia a una família d'un col·lectiu històricament perseguit.
4) L'autor era d'origen europeu.

_ _ _ _ _

_ _ _ _ _

El Qüestionari: El Llibreter

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?
De petit, recordo un llibre de llegendes nòrdiques i dos llibres il·lustrats per l’Emilio Freixas també de llegendes mitològiques, però de Japó i Xina. Als 12 anys vaig descobrir les Mil i una nits a través d’una antologia que llegia a totes hores i que va quedar ben atrotinada.

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?
Sé que m’agrada llegir, passejar, conversar i moltes altres coses. No recordo, en canvi, haver-me demanat mai si m’agrada escriure. Sincerament, no sé què contestar. Suposo que si no fos pel blog, segurament no escriuria, o no escriuria amb la intenció de publicar.


3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?
No ho sé. De vegades estic amb un apunt i tot escrivint se m’acut alguna idea millor que m’obliga a descartar-lo i assajar un nou escrit que fins i tot em sorprèn. Potser és alguna cosa així. Tot i que això de la inspiració és un concepte que no goso empra…

Literatura popular: Isop

Qui no ha sentit o llegit mai una faula sobre el corb i la guineu? I és que en el nostre bagatge popular hi ha un nom realment destacable Isop. Isop és un autor grec que va escriure prop de quatre-centes faules. En aquests breus relats populars, l'autor de Frígia va construir diferents històries al·legòriques, on no hi mancaven els animals com a protagonistes, i on el gènere humà també hi tenia el seu paper. En aquestes faules, Isop hi deixava escrit entre línies una lliçó moralitzant. I és que la seva obra tingué molta repercussió durant l'antiguitat tardana i els períodes medieval i renaixentista. I és que aquesta literatura sorgida de les faules orals, contades d'avis a fills i a néts, fou imortalitzada de la mà d'aquest escriptor grec, i esdevingué un clàssic. I avui moltes d'aquestes faules formen part de la nostra memòria com a lectors. I ara podeu llegir la faula de L'àliga i la fletxa:
Hi havia una àliga asseguda al capdamunt d'un penyal esperant veu…

Digue'm

què llegeixes aquest mes?

La incògnita: Qui és?

Aquí teniu les pistes del personatge incògnita del mes de febrer:

1. És un personatge molt meticulós.
2. No és americà.
3. És un gentelman.

Efectivament, el personatge incògnita és Sherlock Holmes. I l'encertant d'aquesta incògnita és en Jordi Gonzalez. Enhorabona!

El conte per fascicles: I

Un vespre, aquell vespre de lluna plena, el Llibreter anava a tancar la llibreria com de costum, però abans va voler donar-hi una darrera ullada, perquè tenia un neguit.

Recomana

una òpera.

El conte per fascicles

Benvolguts i benvoludes lectors: properament aquest bloc encetarà una nova secció anomenada El conte per fascicles, on jo aniré publicant les diferents parts d'un conte. I quan aquest conte arribi al seu final, sereu vosaltres qui proposareu un títol, i jo en triaré un. Estigueu atents i atentes!

Fòrum literari: febrer-març

Què fa que una obra (quadre, llibre, pel·lícula, obra teatral...) esdevingui un clàssic?

Premi per a l'Antaviana

Avui per sorpresa meva, el Llunàtic ha decidit atorgar-me el Premi Art i Pico. La veritat és que darrerament estic aconseguint moltes coses: tenir una pàgina d'autora al Joescric, veure publicat un post del bloc a la primera antologiade la catosfera, sortir al suplement cultural de l'Avui del dijous 7 de febrer. I bé, crec que el més important és saber que hi ha lectors que em llegeixen i em fan de crítics. Moltes gràcies Llunàtic per donar-me aquest premi.

El cert és que hi ha moltíssims blocs interessants, i tot i que no sóc partidària de fer distincions, jo atorgo el premi als següents blocs:

Llunàtic
Llibreter
Tens un racó dalt del món
Darabuc literatura per a infants i joves
En veu baixa



Moltes gràcies a tots i totes per ferAntaviana.

Què et suggereix...

aquest poema visual?

Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

A petició del blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com/), és un plaer col·laborar en el 42è joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora.

Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.
Aninmeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.
Aquest és el fragment que em correspon:

1. Els avions que venien a bombardejar-nos brunzien com abelles, però no n’eren.

6 mesos abans...

Jo estava prenent un cafè amb el Llunàtic i llavors no sabia res dels blocs. Em va començar a explicar algunes portes que se li havien obert gràcies al seu bloc, i aleshores se'm va encendre una llumeta: això de tenir un bloc t'obre portes per a participar en coses interessants. I al dia següent vaig crear l'Antaviana. I vet aquí que primerament tenia pocs posts i encara era tot just un nadó acabat de néixer. I a poc a poc, aquest nadó ha anat creixent, i ara forma part de la catosfera catalana. I avui un dels posts, La faula del vell pescador, formarà part del primer llibre de posts de literatura catalana creada a la xarxa. I no només això, sinó que he conegut moltíssims blocs i blocaires amb qui he compartit i comparteixo el gust per la literatura. I a més també gràcies a Jesús M. Tibau he participat i participaré en els seus jocs literaris. Vaja que realment l'Antaviana és una porta oberta a la literatura que em permet arribar a tots vosaltres cada dia.

42è Joc literari

Aquest bloc participarà en el 42è Joc literari proposat per Jesús M. Tibau. És realment un plaer col·laborar en aquest joc, i sobretot, homenatjar Mercè Rodoreda i la seva obra. Estigueu atents i atentes!