Literatura popular: Isop

-






Qui no ha sentit o llegit mai una faula sobre el corb i la guineu? I és que en el nostre bagatge popular hi ha un nom realment destacable Isop. Isop és un autor grec que va escriure prop de quatre-centes faules. En aquests breus relats populars, l'autor de Frígia va construir diferents històries al·legòriques, on no hi mancaven els animals com a protagonistes, i on el gènere humà també hi tenia el seu paper. En aquestes faules, Isop hi deixava escrit entre línies una lliçó moralitzant. I és que la seva obra tingué molta repercussió durant l'antiguitat tardana i els períodes medieval i renaixentista. I és que aquesta literatura sorgida de les faules orals, contades d'avis a fills i a néts, fou imortalitzada de la mà d'aquest escriptor grec, i esdevingué un clàssic. I avui moltes d'aquestes faules formen part de la nostra memòria com a lectors.
I ara podeu llegir la faula de L'àliga i la fletxa:

Hi havia una àliga asseguda al capdamunt d'un penyal esperant veure passar alguna llebre.
Però abans la veié un caçador i, llençant-li una fletxa, li va atravessar el cos. Llavors va veure l'àliga que la fletxa estava feta amb plomes de la seva pròpia espècie, i exclamà:

- Què trist acabar els meus dies a causa de les meves plomes!
I ara digueu, quina és la intenció moral d'aquesta faula?

Comentaris

  1. Anònim3 de gener del 2010, a les 18:31

    que mes profund s el nostre dolor quan ens vencen amb les nostres pròpies armes

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació