Els orígens de la Llegenda de Sant Jordi

-









Pels volts del segle XII, Iacopo da Varazze va escriure la llegenda de Sant Jordi, a la seva obra La Llegenda Àuria. L'esmentada i coneguda llegenda va viatjar per arreu d'Europa fins que va arribar a la Corona d'Aragó.

La llegenda explica la història d'un soldat romà però nascut al Pròxim Orient. La seva gesta cavalleresca està situada a Líbia, tot i que la tradició catalana la
situa en terres tarragonines.

Diuen que els habitants de Líbia vivien atemorits per l'amenaça d'un monstre que es menjava ovelles i criatures, fins que un dia el monstre va voler menjar-se la princesa, la filla del rei. Llavors, va arribar un cavaller damunt d'un cavall blanc, amb un vestit, un escut i un estandard blancs i amb una creu vermella.

Aquest cavaller va dir als vilatans que els salvaria a ells, i a la princesa del monstre, i que ell venia en nom de Jesucrist.

Finalment, va arribar el dia en què Sant Jordi es va enfrontar amb el drac. I de la sang del drac va néixer un rosa vermella, símbol de la vida i de la mort.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació