Literatura popular: Hans Christian Andersen i l'Aneguet Lleig

-








El passat 2 d'abril d'enguany es comemorava el centenari de l'escriptor Hans Christian Andersen. Va néixer el 1805 a Odense i morí als 70 a Copenhaguen. Aquest escriptor, que era fill d'un humil sabater va escriure novel·la, poesia i teatre. Però des de sempre tots coneixem els contes infantils que ell va escriure. Aquests contes provenen de la literatura popular i ell els va immortalitzar. Un dels relats infantils més populars és el de L'aneguet lleig. Aquest és una narració que parla de la intolerància envers la diversitat. Recordem, des de sempre, com l'anomenat aneguet des que neix és condemnat a ser cruelment rebutjat pels seus germans, i per la societat dels animals pel simple fet de ser diferent dels de la seva espècie. L'aneguet marxa de casa, i va passant per llocs on tothom el rebutja, fins que finalment troba una família on l'accepten tal i com és. I al final, l'aneguet esdevé un preciós cigne, i aquell cigne esdevé l'animal més bell i més admirat per tothom, incloent-hi la seva família. Aquest és doncs un conte popular que parla del complex d'inferioritat dels éssers humans, i de com la societat es mostra cruel i intolerant davant d'aquest complex. La literatura ens ensenya allò que no és evident als nostres ulls humans.

Comentaris

  1. Anònim27 d’abril del 2008, a les 18:18

    Tu dius que aquest conte parla de la intolerància a la diferència de races. M'agradaria matisar, si m'ho permets. Jo crec que parla de la intolerància social a la diferència, al fet diferencial en general.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls27 d’abril del 2008, a les 19:05

    Hola, novesflors. Cada lector/a fa la seva interpretació dels contes.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació