100 blogaires a Vallromanes

Queden unes hores perquè l'esperadíssima presentació de LCL a Vallromanes sigui una desvirtualització dels 100 blogaires que humilment hi hem participat. Realment aquest és el primer relat de l'Arlequí o l'Antaviana que sortirà en la llum en format paper, gràcies al Llunàtic. I això em fa una il·lusió díficil de descriure en paraules. El bloc dia a dia, m'ha obligat a escriure contínuament, ja que havia tingut una època que vaig estar a punt de deixar d'escriure. Diuen que un/a és escriptor/a quan només llevar-se pensa en l'acció d'escriure. I avui gràcies al bloc, i a la interrelació amb d'altres blocs literaris i de literatura cada dia penso en què escriuré. I sobretot, el més gratificant sou els lectors i lectores que visiteu i llegiu els posts que vaig publicant. I sou vosaltres els crítics i crítiques i la raó de ser de la meva vena d'escriptora. I és per això que avui, viuré una no petita com diu en Jesús M. Tibau, sinó gran felicitat quan vegi el fruit d'aquests nou mesos en un llibre, on comparteixo espais de paper amb 99 blogaires o bloguers més, perquè tots i totes formem part de la literatura 2.0.