Antaviana 6.0

aquest poema visual?

Aquest migdia he tingut una bona sorpresa quan he arribat a casa. He trobat un sobre gran, que provenia de la UAB. I quan l'he obert, he trobat el llibre Dramatúrgia al País de les Meravelles? Publicat i editat per Francesc Foguet i Núria Santamaria, gràcies a PUNCTUM&GELCC. L'any 2006 arrel del FIT Festival Internacional de Teatre infantil i juvenil de Cerdanyola del Vallès, el Departament de la Universitat Autònoma de Bellaterra, el GELCC, i els professors Francesc Foguet i Núria Santamaria van organitzar el I Simposi sobre teatre infantil i juvenil. En aquest simposi van intervenir Joan Carbonall, Antoni Morral, Consol Pla, Ramon Llimós, Lluís Calderer, Manuel Molins, Anna Roca, Pasqual Alapont, Pep Albanell, Marta Albir, Joan Castells, Francina Gómez, Maria Agustina Solé i els dos professors esmentats. En conjunt es va debatre quina era la situació del teatre infantil a Catalunya, i els ponents es van qüestionar si hi ha Dramatúrgia al País de les Meravelles? i on só

I) Un vespre, aquell vespre de lluna plena, el Llibreter anava a tancar la llibreria com de costum, però abans va voler donar-hi una darrera ullada, perquè tenia un neguit. II) El Llibreter, un home d'una cinquantena d'anys, alt, amb ulleres i amb el rostre sempre pensatiu, va començar a inspeccionar, un per un, tots els prestatges de la llibreria. Quan va arribar a la darrera secció, es va quedar perplex. Al terra va trobar un llibre, un llibre obert. "Com hi ha anat a parar?" es deia. De sobte, va sentir un soroll. III) El Llibreter va seguir el rumb dels sorolls, fins que va arribar al taulell. Allà amagada hi havia un nena, una nena d'uns 12 anys. Duia dues trenes rosses, i tenia uns ulls observadors i inquiets. El Llibreter, sorprès, li va preguntar: -Qui ets tu? Però la nena no deia res. El Llibreter va insistir: Qui ets tu? IV) -Qui ets tu? Va preguntar per tercera vegada el Llibreter a la nena desconeguda. -Em dic Ariadna. Va contestar ella tímidament men

Aquí teniu el Penjat: JOAQUIM CARBÓ I aquí teniu les pistes: a) És un autor català. b) És un autor contemporani i actual. c) Ha escrit moltes novel·les. El penjat d'aquest mes és JOAQUIM CARBÓ i l'encertant ha estat SV . Moltes felicitats!

L'amor sempre és i ha estat un dels grans misteris universals, i per això és i ha estat un tema de la literatura des dels grecs fins a l'actualitat. L'Antología de la lírica amorosa editada per l'Aula de Literatura i Vicens Vives és un recull de 114 poemes de la literatura castellana des del període de las "jarchas" mossàrabs fins al període contemporani. L'esmentada antologia s'estructura en quatre etapes: l'edat mitjana, l'edat d'or, romanticisme i modernisme i l'edat contemporània. Les diferents vessants d'aquesta temàtica es diversifiquen en amor, desamor, absència de l'estimat, amor de l'objecte ideal i inassolible. I és que des dels períodes de l'època medieval els poetes ens mostraven l'amor cortès, i després també hem conegut l'amor a través dels ulls dels poetes de l'edat d'or com per exemple Garcilaso de la Vega, o Luis de Góngora. I no podem oblidar els poemes plenament romàntics de Gustavo A

Segons un estudi fet per la Generalitat quasi la meitat dels catalans no ha obert cap llibre durant el darrer any, i aproximadament un 60% no ha obert cap diari. És per això, que la Generalitat ha encetat un pla de foment de la lectura fins l'any 2011. Aquest pla es divideix en diferents activitats com són la subscripció gratuïta de diaris i revistes per a joves que compleixin 18 anys, distribuir els capítols inicals de les novetats editorials als transports públics. El més destacable d'aquest pla són dues iniciatives com són: la construcció de 88 biblioteques noves en els propers cinc anys, i la implantació d'espais de lectures a totes les escoles mitjançant els PuntEdu. Crec que qualsevol iniciativa per a fomentar la lectura en la societat per petita que sigui sempre serà positiva i favorable. I és que la lectura és una font de cultura i coneixement, a més de ser també una eina de comunicació, entre lectors, entre lectors i escriptors.

" Al "Suplement Cultura" del diari Avui he topat amb un reportatge molt interessant titulat "Doble Viatge ". En l'esmentat reportatge l'Ada Castells fa tot un llistat de ciutats i autors que han centrat alguna de les seves obres en aquestes ciutats citades. Per exemple, si volem viatjar literàriament a Bath haurem de llegir Persuasió de Jane Austen, i si preferim anar a Nova York haurem de llegir La ciutat de vidre de Paul Auster. De fet, el viatge literari no està gens renyit amb el viatge real. Així que si llegim per exemple La mort a Venècia de Thomas Mann, sempre podem anar a la ciutat on el personatge principal Aschenbach fa el seu darrer recorregut vital, i on ell s'enamora de la bellesa inassolible. I és que els viatges, com les ciutats són materials per a la creació literària perquè les experiències sempre poden ser narrades, poetitzades, etc., dins d'un món ficcional.

L'any 1932 el compositor Cole Porter va compondre una de les cançons d'amors més sensuals i emblemàtiques. Night and Day va ser creada per al musical Gay Divorce i Fred Astaire li va posar veu. Aquesta és una melodia i una lletra que han estat versionades per cantants d'èpoques diverses com Frank Sinatra, Ella Fitzgerald, U2, The Temptations i molts d'altres. I és que la cançó parla d'un dels temes més universals de la literatura, l'amor, i l'objecte de desig per part d'un jo que viu pensant "nit i dia" en l'objecte del seu amor, un amor inassolit i no correspost, i precisament aquesta no correspondència avoca el jo poètic a pensar-hi contínuament sense treva. Night and Day doncs és una cançó que ja forma part de la nostra banda sonora particular, i que potser quan la sentim ens imaginem que som el jo poètic que no dorm pensant en un nom inassolible.

Aquí teniu noves pistes per a descobrir La incògnita : a) És una miss no mrs. b) La seva creadora és d'origen anglès. La resposta de La incògnita d'aquest mes és Miss Marple i l'encertant ha estat en Jordi González. Enhorabona!

què llegeixes aquest mes

Què prefereixes escriure les teves obres a mà o a ordinador?

Ahir vaig tenir ocasió de llegir un bon reportatge al Suplement Cultura de l' Avui. El reportatge esmentat que es titula "El somni de Grècia. Viatges d'anada i tornada a l'antiga pàtria" fa una anàlisi exhaustiva d'obres de la literatura catalana actual i de la tradició que han vessat les seves obres en Grècia. L'autor del reportatge Josep Pelfort primerament fa una introducció citant T.S Eliot: "És improbable que sàpiga el que ha de fer [l'escriptor] si no viu al que no és simplement present, sinó el moment present del passat, si no és conscient del que és mort, sinó del que ja viu". Un escriptor ha de tenir en compte la tradició cultural del passat, és a dir, Grècia . Els autors grecs van crear formes i continguts literaris que en l'actualitat són universals. I és que l'autor d'aquest reportatge relaciona una sèrie d'autors de a la literatura catalana i la castellana i les seves obres amb l'antiga pàtria: El sueño de

Us heu parat mai a tafanejar els milers de lectors que hi ha al metro? Quan faig un trajecte en metro, si tinc un trajecte llarg, busco una distracció, i aleshores començo a mirar els lectors anònims que hi ha. N'hi ha que llegeixen diaris gratuïts, i devoren notícies, n'hi ha que llegeixen bestsellers com El noi del pijama de ratlles o El joc de l'àngel , l'última novel·la del Ruiz Zafón, n'hi ha que llegeixen la Bíblia, per posar alguns exemples. I és que el més curiós de tot això són les expressions dels seus rostres: tots els lectors estan concentrats, devorant pàgines, i són dins un món lluny de la nostra realitat. I si estic al costat d'algú que llegeix, la tafaneria pot més, i tafanejo què llegeix, i llavors trobo diferents reaccions. Hi ha lectors que et deixen compartir la lectura, i n'hi ha que em miren amb desaprovació com si destorbés algun moment íntim entre el llibre i ells, i aleshores aparten el llibre de la meva vista. I jo com ells també

Aquí teniu una nova incògnita i aquí teniu tres noves pistes: a) És una dona. b) Té una gran capacitat d'observació c) i de perspicàcia.

Ahir dimarts una quinzena dels autors del LCL vam assistir a la presentació de l'anomenat llibre a Fnac de Plaça Catalunya. Primer, el Llunàtic i jo ens vam trobar i vam parlar com no de literatura, i de la nostra tasca com a professors de secundària de llengua catalana i literatura. Després un cop dins la sala d'actes de Fnac, vam saludar al Toni Ibáñez i el Sani Girona . Més tard, la sala es va omplir força. A la taula hi havia en Toni Ibáñez , el Sani Girona la Judith, el Vicenç Sanz, el veí de dalt , l'Enric Gil i el David Figueres cadascun dels quals va explicar breument l'origen del seu bloc. Entre el públic també hi havia en Jordi Torà , en Rubèn Novoa , l'Esther Andorrà entre d'altres. Després passaven el micro als autors del públic i confesso que vaig fugir-ne deliberadament per allò del pànic escènic. El cert és que des de sempre jo he sigut molt tímida, tot i que he anat superant aquesta timidesa, escriure per a mi era la meva forma de pa

El Llibreter es va fregar els ulls i ella li va dir: -No, no estàs somniant sóc aquí. "Aquesta nena és el personatge d'un llibre i és real?" -Sí, sóc un personatge de llibre i sóc real. "Ohh aquesta nena llegeix els meus pensaments". Aleshores ella va fer un somriure ple de complicitat. -Per què has sortit del teu llibre? va preguntar el Llibreter encuriosit. Ella va deixar de somriure i llavors se li va dibuixar la tristesa al seu rostre. Finalment va respondre: -No m'agrada el llibre on visc.

Has llegit A la platja de Chesil d'Ian McEwan?

El proper dimarts 8 de juliol a les 19:00 h . farem la presentació de LCL al FNAC Triangle . Ens acompanyaran alguns dels autors ( Sani Girona , Judit Ortiz , David Figueres , Trina Milán , Júlia Costa , El veí de dalt , Enric Gil ...) i tots els que vulgueu afegir-vos. Si no vas estar a la Catalònia ni a Vallromanes , aquesta no te la pots perdre! T'hi esperem!

aquest poema visual?

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? Possiblement, “Historia de cronopios y famas”, de Cortázar. 2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure? En un Sant Jordi a l’institut. Em divertia i guanyava. Tenia... quinze anys, crec. 3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”? Sens dubte. Però cal portar una llibreta a sobre. Mai se sap. 4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més? Cortázar, des del principi. Però també Kafka. Aquí, a Catalunya, Pere Calders. I Monzó, és clar. 5. Digues una cita literària. “La millor manera de superar una temptació és caure en ella”. Oscar Wilde.

Aquest és el post número 202, i aquest mes de juliol el bloc compleix 11 mesos. És com una criatura que quan neix tot just comença a obrir els ulls i a descobrir el món que l'envolta. I ara que és a punt de complir l'anyet, ja comença a gatejar i a barbotejar paraules intel·ligibles. Quan vaig iniciar aquesta aventura bloguera o bloquera com desitjeu, no m'imaginava que faria un camí on a més de créixer com a escriptora també creixeria com a lectora gràcies a totes les vostres aportacions amb els vostres comentaris. I fruit de tot això ha sorgit unes jornades sobre blocs i un llibre dels catosfèrics, on podríem dir que he perdut la meva "virginitat" com escriptora, ja que és el primer relat publicat en paper. I és que ja ho diuen que les coses vénen quan menys te les esperes. I aquest camí encetat gràcies a Antaviana m'ha obert moltes portes, i m'ha brindat l'oportunitat de conèixer bons lectors i lectores que ara formen part d'aquest bloc, i que