Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2008

Curiositats: L'egocentrisme

Ahir al vespre, en David Madueño m'havia convidat a l'entrega dels premis de l'associació Foment Martinenc, ja que ell era un dels guardonats en l'apartat de poesia. Així que em vaig encaminar cap a la línia cinc del metro, fins al carrer Provença 591. Em vaig asseure darrere de tot, al costat d'una parella. La meva sorpresa fou que durant tot l'acte, que comptava amb recitals, música i el repartiment i lectura dels premis, que aquesta parella del costat, sobretot el noi no paraven de xerrar i xerrar. I aleshores se'm va acudir que potser era un dels guardonats. Un d'aquells que ve a recollir el premi i prou. I efectivament, els meus pronòstics es van complir. No només era un dels guardonats en l'apartat de prosa, sinó que la lectura del propi text fou realment avorrida, i el text en si no tenia cap interès, girava al voltant d'un argument molt reiteratiu i poc interessant. I és que en el món de les arts, sempre hi ha aquells que escriuen pensan…

L'Article: un any i 3 mesos d'Antaviana

El mes de novembre aquest bloc o blog de literatura ha complert 15 mesos. Com un nadó que neix, i un dia obre els ulls per veure el món que l'envolta, i que a poc a poquet va aprenent a comunicar-se amb sorolls, així com també aprèn a gatejar, ensopegant amb els obstacles, aquest espai ha anat creixent dia a dia, gràcies a vosaltres, els lectors. Perquè ben cert és que un/a escriptor/a, si em permeteu que modestament m'anomeni així, no escriu per si mateix, perquè aleshores allò que escriu no té cap sentit, ni raó de ser. Perquè són els lectors i els crítics els que donen vida a la literatura, amb les opinions, ja siguin favorables o desfavorables, i això és el que a mi em motiva a exigir-me escriure millor cada dia. Recordo que sempre havia sentit el xafardeig popular que Flaubert s'estava tot un dia per escriure una pàgina, i d'això en van sorgir obres canòniques. No sóc Flaubert ni ho pretenc, jo sóc la Roser Caño Valls, i és amb aquest nom amb el què escric. En la…

Diccionari afectiu

Aquesta és la meva aportació al Diccionari afectiu:
Lluna plena: s'abraça al mar sense tocar-ne cap engruna.

L'Article: La literatura catalana al món

Des fa uns quants anys, la literatura catalana ha deixat de ser únicament l'estudi i l'admiració de i en terres catalanes. Per començar la Fira de Frankfurt és una plataforma consolidada que s'encarrega de difondre els autors catalans en terres alemanyes. La difusió internacional no s'acaba aquí. L'any 2010 la nostra literatura serà la convidada d'honor al Festival de Poesia, i l'obra i la difusió de la Mercè Rodoreda hi tindrà un paper important.

Si mirem enrere, la llengua i la literatura catalanes han patit persecucions i han estat prohibides per factors políticosocials: la monarquia castellana durant els segles de l'anomenada Decadència, i posteriorment, les dues dictadures (Primo de Rivera, i Francisco Franco). Així i tot, alguns autors es van resistir a aquestes prohibicions de la llengua i amb dificultats van contruibuir a configurar la tradició literària catalana. Ara em vénen a la memòria noms com Pere Serafí, Joan Timoneda, el Rector de Vallf…

Joan Brossa: Què et suggereix...

aquest poema visual?

La incògnita: Qui és?

Aquí teniu noves pistes per a descobrir el nou personatge incòngita:

a) És un personatge orfe.
b) Té un amic inseparable.

La resposta d'aquesta nova incògnita és Huckleberry Finn i l'encertant ha estat en Sadurní Vergés. Moltes felicitats!

Fòrum literari: Novembre

Digue'm

què llegeixes aquest mes?

El Qüestionari: David Figueres