Antaviana 6.0

Ahir al vespre, en David Madueño m'havia convidat a l'entrega dels premis de l'associació Foment Martinenc, ja que ell era un dels guardonats en l'apartat de poesia. Així que em vaig encaminar cap a la línia cinc del metro, fins al carrer Provença 591. Em vaig asseure darrere de tot, al costat d'una parella. La meva sorpresa fou que durant tot l'acte, que comptava amb recitals, música i el repartiment i lectura dels premis, que aquesta parella del costat, sobretot el noi no paraven de xerrar i xerrar. I aleshores se'm va acudir que potser era un dels guardonats. Un d'aquells que ve a recollir el premi i prou. I efectivament, els meus pronòstics es van complir. No només era un dels guardonats en l'apartat de prosa, sinó que la lectura del propi text fou realment avorrida, i el text en si no tenia cap interès, girava al voltant d'un argument molt reiteratiu i poc interessant. I és que en el món de les arts, sempre hi ha aquells que escriuen pensan

El mes de novembre aquest bloc o blog de literatura ha complert 15 mesos. Com un nadó que neix, i un dia obre els ulls per veure el món que l'envolta, i que a poc a poquet va aprenent a comunicar-se amb sorolls, així com també aprèn a gatejar, ensopegant amb els obstacles, aquest espai ha anat creixent dia a dia, gràcies a vosaltres, els lectors. Perquè ben cert és que un/a escriptor/a, si em permeteu que modestament m'anomeni així, no escriu per si mateix, perquè aleshores allò que escriu no té cap sentit, ni raó de ser. Perquè són els lectors i els crítics els que donen vida a la literatura, amb les opinions, ja siguin favorables o desfavorables, i això és el que a mi em motiva a exigir-me escriure millor cada dia. Recordo que sempre havia sentit el xafardeig popular que Flaubert s'estava tot un dia per escriure una pàgina, i d'això en van sorgir obres canòniques. No sóc Flaubert ni ho pretenc, jo sóc la Roser Caño Valls, i és amb aquest nom amb el què escric. En la

AaA aQ Figura retòrica que expressa dues realitats contràries. Recurs narratiu. Art total. Cognom del creador de l’òpera moderna. Obra poètica italitana del segle XVI. Cognom de l’autor de l’obra poètica italiana. 1 P A R A D O X A 2 F L A S H B A C K 3 A R T P E R A R T 4 W A G N E R 5 C A N Ç O N E R 6 P E T R A R C A

Aquesta és la meva aportació al Diccionari afectiu: Lluna plena: s'abraça al mar sense tocar-ne cap engruna.

Des fa uns quants anys, la literatura catalana ha deixat de ser únicament l'estudi i l'admiració de i en terres catalanes. Per començar la Fira de Frankfurt és una plataforma consolidada que s'encarrega de difondre els autors catalans en terres alemanyes. La difusió internacional no s'acaba aquí. L'any 2010 la nostra literatura serà la convidada d'honor al Festival de Poesia, i l'obra i la difusió de la Mercè Rodoreda hi tindrà un paper important. Si mirem enrere, la llengua i la literatura catalanes han patit persecucions i han estat prohibides per factors políticosocials: la monarquia castellana durant els segles de l'anomenada Decadència, i posteriorment, les dues dictadures (Primo de Rivera, i Francisco Franco). Així i tot, alguns autors es van resistir a aquestes prohibicions de la llengua i amb dificultats van contruibuir a configurar la tradició literària catalana. Ara em vénen a la memòria noms com Pere Serafí, Joan Timoneda, el Rector de Vallf

Aquí teniu un nou joc literari. Molta sort. 1. Figura retòrica que expressa dues realitats contràries. 2. Recurs narratiu. 3. Art total. 4. Cognom del creador de l’òpera moderna. 5. Obra poètica italitana del segle XVI. 6. l’autor de l’obra poètica italiana. 1 2 3 4 5 6

aquest poema visual?

Aquí teniu noves pistes per a descobrir el nou personatge incòngita : a) És un personatge orfe. b) Té un amic inseparable. La resposta d'aquesta nova incògnita és Huckleberry Finn i l'encertant ha estat en Sadurní Vergés . Moltes felicitats!

Què opines d'aquesta notícia? Savater voldria que 'La Hermandad de la Buena Suerte' fos "la segona millor novel·la sobre cavalls" de la història

què llegeixes aquest mes?

Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? Un dia van aterrar a casa un parell de volums de narrativa. Un amb novel·les de Hemingway i un altre amb novel·les de García Márquez, entre elles Cien años de soledad , que em van marcar moltíssim. En aquestes lectures, ja vaig copsar la capacitat del llenguatge per commoure. García Màrquez des de la fabul·lació, Hemingway des de la realitat. Tots dos autors m’han acompanyat sempre. En poesia, un volum de les obres completes de Foix que incloïa, Sol i de dol , Les irreals omegues , Onze nadals i un cap d’any i algun més, em va abocar a escriure sonets com un posseït. No fa gaire en vaig llençar una carpeta plena. Amb els anys, vas descobrint autors, un llibre sempre et porta a un altre, però mai tornes a llegir amb aquella passió i intensitat de l’adolescència, probablement perquè l'abric d'aquelles realitats desvelades, et conforta del devessall d'ince