Antaviana 6.0

Aquí teniu un nou personatge literari incògnita, he decidit complicar-ho una miqueta i només donaré una pista. Podeu intentar resoldre-la fent preguntes de resposta sí o no. Molta sort! No és un ésser humà. Veí de dalt no és l'Aznar ni un personatge de còmic. És un personatge de conte. No, Sadurní , no és el conillet d'Alícia. No, Imma no és el Milú del Tintín. De fet, el personatge no és de color blanc.

aquest poema visual?

Aquí teniu nous mots encreuats literaris: 1. Cognom d’un científic anglès del segle XIX. 2. Nom de dona que dóna títol a una novel·la del segle XIX. 3. Cognom d’un dramaturg català inscrit al Modernisme. 4. Moviment pictòric europeu de principis del segle XX acabat en –isme . 5. Títol d’una novel·la de Franz Kafka. 1 D A R W I N 2 B O V A R Y 3 I G L É S I E S 4 C U B I S M E 5 E L P R O C É S

què llegeixes aquest mes?

Voldria imaginar un món sense guerres. Voldria somniar un indret on els diners i el poder no fossin més que les vides humanes. Voldria desitjar que tots els éssers humans s'estimen entre ells per damunt de tot, i que no hi ha enveges, ni odis, ni cobdícies que els empenyin a matar-se els uns als altres. Voldria oblidar les cares de sofriment d'aquells que han sobreviscut a la bàrbarie, i han vist morir aquells que tant estimaven. Voldria escoltar el perdó per part de tots aquells que han provocat aquesta guerra. Voldria que aquesta catàstrofe humana servís de lliçó per no tornar a repetir la història una altra vegada. Les paraules han de tenir més força que les bales o les bombes, i destruir qualsevol acte de violència que vagi en contra dels drets humans. Per això, des d'aquí diem no a les guerres, i diem sí a la pau.

Fixeu-vos en aquestes imatges i digueu a quina obra fan referència i qui és l'autor d'aquesta obra. Les respostes de l'Enigma eren L'escarabat d'or d'Edgar Allan Poe . Els dos encertants han estat en David Madueño i en Jesús M. Tibau .

Anit Barcelona Televisió ens va deleitar amb el film Primera plana dirigida per Billy Wilder, l'any 1974, i interpretada pels incombustibles Walter Matthau i Jack Lemmon. Aquesta obra teatral, adaptada al cinemam fou escrita a quatre mans per Ben Hecht i Charles Mac Arthur. L'acció se situa a la ciutat de Chicago dels anys 30. Dos periodistes en són els protagonistes:El primer és Hildy, un periodista que decideix deixar la professió per casar-se amb una dona que li proporcionarà un lloc de treball més estable i convencional. El segon periodista és Walter un home cínic i sense escrúpols que sap com manegar-s'ho perquè el seu periodista més brillant no abandoni la màquina d'escriure i la tafaneria periodísitca a propòsit d'una notícia llaminera: la sentència de pena de mort d'un pobre home, que és carn pels voltors que es dediquen al periodisme. Els dos autors construeixen l'argument de l'obra sempre amb un punt d'ironia i de crítica envers una sèri

Amb quin/a escriptor/a t'agradaria fer un cafè i parlar de literatura?

Avui només havia d'entrar a la Biblioteca de la ciutat per deixar roba vella al contenidor. Però quan anava a marxar, he vist un munt de llibres en una prestageria ambulant, i és llavors quan ha començat la hipnosi llibresca. L'olor dels llibres, les cobertes, els títols, les novetats, milers de llibres per remenar, tafanejar... m'han endinsat en un altre món, sense voler-ho. I finalment, m'he decidit pel llibre: Groucho fa l'article traduït per Màrius Serra en llengua catalana. Realment hi ha hipnosis que són agradables.

Aquí tenim el primer Qüestionari Antaviana de l'any 2009. En Sadurní Vergés ha contestat amablement les qüestions: 1. Quin llibre et va fer entrar al món de la literatura? M’imagino que com molts dels que vam néixer a la dècada dels setanta, em vaig aficionar a la lectura gràcies al Tintín d’Hergé i a “Els Cinc” i “Els Set Secrets” de l’Enid Blyton. Sense oblidar, és clar, els llibres infantils de la col·lecció “El vaixell de vapor”. 2. Quan et vas adonar que t'agradava escriure? A casa dels meus pares hi tinc guardats un parell de contes que vaig escriure quan tenia set o vuit anys, on hi apareixen detectius privats, extraterrestres, monges i capellans. Després d’això no recordo haver escrit gaire res més, a part d’algun poema solt, fins ben entrada la vintena. Aquests últims anys m’hi he tornat a posar i ara mateix estic provant sort en alguns premis. Ja veurem què en surt de tot plegat. 3. Creus que és cert allò que deia Picas

L'any 1809 neix Charles Darwin. Enguany es compleixen 200 anys del seu naixement.Charles Darwin fou un naturalista de nacionalitat anglesa, fill d'un metge, així que es dedicà a estudiar medicina. Cap al 1837 va començar el primer llibre de notes on ja feia referència a l'origen de les espècies. Una teoria que prendria forma l'any 1858 amb l'obra L'origen de les espècies (On the origin of species by Means of Natural Selection or the Preservation of Favoured Races in the struglle for life). Coetàniament aquesta obra, va sorgir un nou moviment literari: el naturalisme, sobretot a França i de la mà de l'escriptor i màxim difusor Èmile Zolà. L'esmentat corrent literari es definia com una mena de doctrina de caire filosòfic que no admetia res que fos superior a la natura, la natura com la realitat existent, i l'objetiu dels teòrics i escriptors del corrent de comprendre aquesta realitat seguint les lleis naturals. D'aquí prové el fet que ciència, expe

Creus que Hamlet és l'obra més universal de William Shakespeare?

Aquí teniu les darreres pistes per esbrinar el penjat especial de Nadal: La solució: a) EBNEZER SCROONGE b) CHARLES DICKENS c) CONTE DE NADAL El veí de dalt ha encertat les altres dues incògnites: Scroonge i Conte de Nadal, de Charles Dickens. Moltes felicitats!

Ahir vaig passar la nit de cap d'any al Teatre Goya, veient Els nois d'història d'Alan Bennett i dirigida per Josep Maria Pou. L'obra tracta d'uns estudiants de darrer curs de batxillerat a Anglaterra que s'han de preparar per fer l'examen d'ingrés a Oxford o Cambridge, les universitats més prestigioses del país anomenat. Aquests etudiants tenen dos professors antagònics: l'Hèctor, un professor que no creu en els programes educatius establerts, i que ensenya poesia, francès, l'ús del subjuntiu, en definitiva, coneixements; i l'Irwin, un professor jove que es dedica a qüestionar tots els fets històrics, i a donar-los la volta amb teories i arguments. La veritat és que l'autor anglès ens presenta dues formes d'ensenyar totalment oposades, però no necessàriament enfrontades, que cerquen formar joves. El dubte ve del fet de si aquests joves només se'ls ha d'ensenyar allò que han de saber per aprovar un examen d'ingrés en una