El Qüestionari: Sadurní Vergés
1. Quin llibre et va fer entrar al món de la literatura?
M’imagino que com molts dels que vam néixer a la dècada dels setanta, em vaig aficionar a la lectura gràcies al Tintín d’Hergé i a “Els Cinc” i “Els Set Secrets” de l’Enid Blyton. Sense oblidar, és clar, els llibres infantils de la col·lecció “El vaixell de vapor”.
2. Quan et vas adonar que t'agradava escriure?
A casa dels meus pares hi tinc guardats un parell de contes que vaig escriure quan tenia set o vuit anys, on hi apareixen detectius privats, extraterrestres, monges i capellans. Després d’això no recordo haver escrit gaire res més, a part d’algun poema solt, fins ben entrada la vintena. Aquests últims anys m’hi he tornat a posar i ara mateix estic provant sort en alguns premis. Ja veurem què en surt de tot plegat.
3. Creus que és cert allò que deia Picasso: la inspiració es troba treballant?
Sí, i tant, tot i que reconec que sovint no m’ho aplico. De vegades em passo més estona pensant en la idea d’escriure que no pas escrivint, i això no és gaire productiu.
4. Quin autor de la literatura clàssica t'ha marcat més?
Potser per l’estil directe i descarat, Catul és el poeta clàssic que més bé i més ràpid em va entrar quan vaig començar a llegir poesia.
5. Digues una cita literària.
Doncs mira, et repetiré la mateixa frase que tinc posada al bloc. És de la Maria Aurèlia Capmany, extreta del seu “Dietari de prudències”, i em sembla una frase d’antologia. Diu “[…] malgrat la força aclaparadora dels tants per cent i de les estadístiques, els costums trontollen i es modifiquen gràcies a l’empenta de les excepcions”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada