Antaviana 6.0

1. Quin llibre et va fer entrar al món de la literatura? No crec que puga haver “un” llibre que t'òbriga les portes de la literatura. De fet crec que els qui estimem la literatura ja venim al món amb aquest defecte o virtut o dèria. Segons les circumstàncies personals de cadascú passarem portes endins en un moment o altre de la nostra vida. No obstant això, hi ha llibres que potser caldrà considerar com a fites importants. En el meu cas, serien les novel·les i els relats de Franz Kafka. 2. Quan et vas adonar que t'agradava escriure? A mi, el que m'ha agradat des de ben menut és escoltar i explicar històries. I abans dels llibres hi va haver la senyora Pura Cucó, que contava rondalles populars a la xicalla del carrer Blanc, i la meua àvia Maria, que m'explicava la seua versió de la història familiar. Hi va haver també, abans dels llibres, el cinema: el galliner del Salón Setabense. Em vaig interessar per la literatura tardanament, en l'a

Sóc davant de dos espills, on jo sóc dins. Entro a l'altra banda, i camino per uns racons pregons que ningú no coneix, potser ni tan sols tu. Els teus miralls esguarden però no pas en silenci, ans al contrari, a cada instant em parlen, tot i que el seu llenguatge esdevé una mena de jeroglífic egipci. Aquest misteri és el que m'atansa cap a aquestes dues portes transparents i aparentment fràgils. Tancant les meves nines, dibuixo les teves però el meu dibuix és una vana imitació com els poetes solitaris que anhelen tocar la lluna i ploren l'impossible. Voldria ser la pluja dolça dels teus ulls. Mentrestant, jo somnio, somnio que aquests dos miralls són meus dins d'una faula.

Quin/a escriptor/a voldries que et signés un llibre?

Les flors s'obren en la seva jovenívola esplendor, esplendor que es marceix al cap de poc. Escolto dolçament la música dels ocells amagats. Quadres perfumats i tacats de color verd. La pluja i el sol s'abracen i els núvols caminen damunt de l'Arc de sant martí. Arbres despullats muden la seva pell. Roges maduixes saboroses. I jo passejo damunt d'aquesta dolça primavera, desistint de retenir-la entre les meves mans, perquè demà, demà l'estiu li prendrà el relleu. I tan sols em restarà un grapat de pètals de rosa vermella immortalitzats dins d'un llibre.

La vida de vegades et sorprèn amb detalls de veus anònimes, i aquest és el cas que avui misteriosament algú m'ha deixat una rosa sense nom. Qualsevol regal és ben agraït encara que no porti segell.

una cita literària.

Sovint tendim a idealitzar el món i les persones. El nostre dimoniet fabulador comença a teixir el somni d'algú que sembla l'escultura de David de MichelAngelo. Cras! l'escultura s'esquinça en mil bocins, bocins que ens mostren les mil cares d'una mateixa persona, cares desconegudes i és llavors quan desapareix el reflex de l'altra banda de l'espill, el reflex que creies ingènuament idèntic i en realitat és antonímic. Ficció i realitat són com el mar i l'horitzó, sembla que es es besin, però no poden tocar-se. I és així com és i ha de ser. I quan sentim un cras! un cop més, tornem allà on som.

Aquí teniu les propostes per al concurs suggereix un títol pel conte per fascicles. Podeu votar pel títol que més us agradi: Llibretat, proposat per Jesús M. Tibau. L'amenaça latent dels personatges rebels , proposat pel Llibreter. La nit d'Ariadna , proposat pel Veí de dalt. Fugint del paper , proposat per Sargantana. Ariadna surt del laberint , proposat per Sadurní Vergés. El silenci de la llibertat , proposat per Susana A. Recordeu que fins el 16 de maig encara sou a temps de participar amb noves propostes. Animeu-vos-hi!

Quin/s llibre/llibres creus que seran els més venuts aquest Sant Jordi?

i posa un títol per a aquesta imatge.

Aquí teniu noves pistes per a descobrir el penjat : 1. És creador d'un món literari propi i característic a través de la seva obra. 2. "Sepharad" és el tema o lloc central d'una de les seves obres poètiques més conegudes de la poesia dels anys 60. SALVADOR ESPRIU Aquesta és la solució i les persones encertants són la Susana A i el Veí de dalt . Moltes felicitats!

Una vegada, una persona em va regalar una rosa, era una rosa vermella I formosa. L’endemà sobtosament vaig sentir una punxada dins meu. No sabia què fer ni on anar, i vaig anar d’urgències a l’hospital. Allà els vaig explicar el meu dolor, i em van examinar, i el metge en funcions, em va dir que estava perfecta. Vaig sortir d’allà escepètica perquè encara sentia aquella punxada. I llavors, vaig trobar una tarjeta: Tirèsies, prestidigitador. Vaig arribar al carrer Sant Pere més alt, número 99. Vaig dubtar una bona estona abans de trucar al timbre. Finalment, el meu dit va tenir la iniciativa. Un home d’una trentena d’anys, alt, de cabells castanys i ulls clars em va fer passar a un salonet ple d’artilugis màgics. Em vaig fixar, especialemnt, en el mirall ovalat. Vostè dirà mademoiselle- Li vaig explicar el meu problema. Aleshores em va dir que em posés davant del mirall i vaig deixar escapar un crit quan vaig veure que dins meu tenia clavada una punxa, una punxa d

La nit passada la falta de son em va brindar l'oportunitat de veure al canal 33 un programa fet per l'Òmnium Cultural sobre personatges que van ser guardonats amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El personatge d'ahir fou Josep Benet i Morell, quan encara era entre nosaltres. Vaig sentir diferents veus d'historiadors, i intel·lectuals, així també com a la seva esposa Florència Ventura, explicant com va lluitar per la transició democràtica, perquè els dos bàndols que van patir la guerra civil tanquessin ferides, i com tot això es va traduir en una tasca admirable com advocat i de causes difícils i com a històriador. Recordo una dada que va dir la seva esposa, i és que quan en Josep tenia un llibre entre mans, s'estava fins la mitjanit escrivint-lo, i així és com ens ha deixat un llegat d'obres com per exemple: Maragall i La Setmana Tràgica. Jo sang de la seva sang no puc estar d'evocar milers de converses a casa seva sobre l'actualitat, i s

Desitjaria que fossis el vent sobre el meu cos. Desitjaria que fossis el sòl i jo la teva pluja. Desitjaria que fossis el far del meu vaixell. Pàtria meva, ets el meu bressol La teva bandera em duu el sol al meu llit. Com un himne, el teu nom peix les meves entranyes de somnis i quimeres. En l'estany de l'eterna Primavera les nostres nines es confonen, i jo camino per damunt dels teus pensaments per trobar al port per tornar-hi.

Se sent un silenci, el silenci del teclat. Les muses s'han submergit en un somni, i mentrestant deixo reposar les meves idees embrionàries de contes, peces de teatre, proses poètiques... I no les puc despertar, haig de deixar que elles es despertin i em despertin. No cal que insisteixi a buscar-les rere les roques de les costes marines, ni sota els braços de Febus, ni tan sols en un jardí de roses, pensaments, o roselles, no les trobaré. Elles reposen al temple de les divinitats gregues, i jo passejo amb vitalitat pel meu camí i qualsevol dia, les muses despertaran del seu somni, i el seu somni serà el meu convertit en idea, i la idea esdevindrà paraula, text, veu, vida...

Aquí teniu la primera pista rere la qual s'amaga un/a escriptor/a: a) És un autor de la literatura catalana. -------- ------

què llegeixes aquest mes.

1. Quin llibre et va fer entrar al món de la literatura? L'illa del tresor, de Robert Louis Stevenson. O bé Crónica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez. 2. Quan et vas adonar que t'agradava escriure? De petit, en escoltar "a un olmo viejo" de Machado encara no ho sabia però havia començat a voler ser poeta. Després amb catorze anys a Literatura ens van fer escriure el final d'un conte, la professora va triar el meu i el de l'autor, els va llegir i va preguntar a la gent quin els hi agradava més. Tots, menys jo, van triar el meu. Ho vaig sentir pel Max Aub, però m'havia adonat què podia escriure bé. Escriure és més important que publicar. 3. Creus que és cert allò que deia Picasso: la inspiració es troba treballant? Sí, i tant: t'inspires "transpirant". Qualsevol esportista sua molt per arribar a la competició. De la mateixa forma l'escriptor també ha de fer-ho. Bé o malament. Amb o sense les muses. Esperar acostuma a signif

Un any i set mesos de diferents posts de música, literatura, art, jocs literaris, qüestionaris... Quan vaig començar semblava una simple aventura, un acte impulsiu de crear un bloc i prou. Avui aquest espai de literatura forma part de mi, i sobretot forma part de vosaltres, els lectors. I és que sou els lectors els qui doneu vida a l'Antaviana, i l'Arlequí, el meu alter ego que m'empeny a escriure tot allò que sento, veig, escolto... A l'altra banda de la xarxa, hi ha gent que em llegeix, i que s'endinsa en aquest alter ego que parla en boca meva. Gràcies per llegir-me. Per celebrar aquest aniversari us poso l'enllaç de la cançó que sintetitza en bona part el bloc Antaviana. Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa .

Aquí teniu les primeres propostes de títols de participació del concurs: Llibretat, proposat per Jesús M. Tibau. L'amenaca latent dels personatges rebels , proposat pel Llibreter. La nit d'Ariadna , proposat pel Veí de dalt. Fugint del paper , proposat per Sargantana. Ariadna surt del laberint , proposat per Sadurní Vergés. El silenci de la llibertat , proposat per Susana A. Moltes gràcies a tots i totes per la vostra participació.

Creus que és cert que segons diu Gérard Genette tot text pot arribar a esdevenir literari en la mesura que un procés de recepció li assigni un valor estètic determinat?

Aquí teniu la solució del frament que vaig posar en el 100è joc literari de'n Jesús M. Tibau: La novel·la és La mort a Venècia. L'autor és Thomas Mann. El fragment correspon al primer paràgraf de la novel·la.