Miralls

-






Sóc davant de dos espills, on jo sóc dins. Entro a l'altra banda, i camino per uns racons pregons que ningú no coneix, potser ni tan sols tu. Els teus miralls esguarden però no pas en silenci, ans al contrari, a cada instant em parlen, tot i que el seu llenguatge esdevé una mena de jeroglífic egipci. Aquest misteri és el que m'atansa cap a aquestes dues portes transparents i aparentment fràgils. Tancant les meves nines, dibuixo les teves però el meu dibuix és una vana imitació com els poetes solitaris que anhelen tocar la lluna i ploren l'impossible. Voldria ser la pluja dolça dels teus ulls. Mentrestant, jo somnio, somnio que aquests dos miralls són meus dins d'una faula.

Comentaris

  1. USD26 d’abril del 2009, a les 13:49

    mirant els ulls no calen mñes missatges

    ResponElimina
  2. Sadurní27 d’abril del 2009, a les 18:16

    Hola Arlequí,

    He vist que al lateral hi has posat "The Picture of Dorian Gray". Et recomano la traducció que en va fer en Jordi Larios per Quaderns Crema. En Jordi Larios ha traduït molta literatura anglesa i, a més, té un poemari excel·lent, "El cop de la destral", publicat per Eumo Editorial fa un parell d'anys.

    Salutacions,
    S.

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls27 d’abril del 2009, a les 20:35

    Hola USD, tens raó!

    Hola Sadurní! Moltes gràcies per la recomanació.

    Salutació.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació