Reflexió en veu alta: La poesia "pura"
A finals del segle XIX nasqué un nou moviment artístic i literari a França de la mà de Charles Baudelaire, i dels seus coneguts deixebles Verlaine, Rimbaud i Rilke, el simbolisme. Baudelaire trenca la concepció de la poesia dels precedents: els romàntics i precisament aquests són els que fan sorgir el nou corrent literari. En aquest nou corrent apareixen una sèrie de característiques i conceptes com: una nova actitud davant la poesia, el gènere per excel·lència; la relació de la poesia amb la música, creant una sensació musical; el poema és un enigma rere el qual hi ha el poder suggeridor de la paraula que es tradueix en imatges.
Pel que fa als conceptes en tenim dos: d'una banda el poeta com a visionari, que prové dels poetes precedents, i de l'altra el concepte de poesia "pura". Segons el diccionari l'adjectiu pur-pura significa "quelcom que no conté cap element estrany, exempt de tota mescla". I és que certament tant els primers simbolistes, com els seus deixebles del segle XX els postsimbolistes, entre ells Carles Riba a Catalunya, defensaven aquest concepte per definir la poesia. És clar que em ve al cap la pregunta: realment és totalment pura aquesta poesia? El concepte puresa és un concepte absolut. Certament, aquests poetes deien que la poesia era vàlida per ella mateixa, però significa que la resta de poemes són impurs? És a dir, els poemes d'autors precedents, o d'altres tendències literàries no són vàlids per ells mateixos? L'esmentat adjectiu és un concepte massa ampli i complex per a qualificar qualsevol acte de creació artístic. La poesia s'adscrigui a un moviment o un altre, conté elements de les tradicions anteriors, perquè no pot sorgir del no-res, sinó que té uns referents que pot reinterpretar a través d'una nova visió de la poesia. En definitiva: existeix la puresa?
Benvolguda companya, humilment pense que no existeix cap altra puresa que la conceptual, és a dir, la d'aquells que volen conservar la "cosa" que han considerat pura, com ara la poesia o, també, la raça... No hi ha expressió científicament i metafísica més contradictòria que "pur-sang"... La sang, que és un dels líquids amb més barreges! És un debat, pense, que inevitablement ens duria a parlar del pecat original i, com diria Benedetti, hi ha tantes fotocòpies que acabaríem parlant de si fou primer l'ou o la gallina.
ResponEliminaJo no crec en el concepte de puresa -ni en poesia ni en cap altre camp-. Tot és resultat de barrejar coses del present i del passat. És més, esborraria l'entrada "puresa" dels diccionaris que ha fet més mal que bé.
ResponElimina