Antaviana 6.0

Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? En el meu cas, la vocació d’escriptor no es va manifestar en la infantesa, sinó prou més endavant, quan ja era a prop de la trentena. Vaig començar temptant la sort amb narracions curtes, però la primera obra que vaig escriure amb consciència (encara fràgil, si vols) d’intentar fer literatura va ser una novel·la breu, “La cançó de la terra estimada”. Després, tot es va anar precipitant i, sense ser-ne massa conscient, vaig anar introduint-me més i més en aquesta espiral que ara m’absorbeix tant que no podria prescindir-ne. Però tot açò ja responia a una inquietud més antiga: la vocació lectora. Perquè, si bé la temptació de l’escriptura no va vindre fins més tard, la meua passió lectora m’ha acompanyat des de ben menut. Per això, a l’hora de triar un (o més) llibres per marcar la meua entrada en el món de la literatura, considere que, més que cap llibre escrit per mi, van ser decisives les lecture

L'any 1943 Antoine de Saint-Exupéry publica El petit príncep, una de les novel·les més belles de tots els temps. Recordo que a casa teníem un quadre amb un dibuix del protagonista principal amb una de les citacions cabdals del llibre: Només podem veure amb el cor. L'essencial és invisible als ulls. I aquí hi ha la idea cabdal del llibre. Però anem a pams. El llibre s'inicia quan un personatge narrador de professió aviador dibuixa una serp que s'ha menjat un elefant,. Quan pregunta a la gent adulta, tothom hi veu un barret; fins que es topa amb el petit príncep que veu l'elefant dins la serp. Aquí comença una gran aventura. A poc a poquet, sabrem que el petit príncep prové d'un planeta petit, amb volcans i una flor, la flor que el durà a fer aquest viatge d'aprenentatge per diferents planetes, coneixent diversitat de personatges: el rei, el vanitós, el borratxo, el fanaler, la serp i els homes. Aquesta aventura no tan

Ja que heu descobert fàcilment l'altre personatge, com a regal aquí teniu una altra identitat desconeguda. La pista: És blocaire i especialment culpable del seu segon poemari: "profanà els càntics de l'Antic Testament per a escriure'l." La identitat desconguda és Josep Porcar i l'encertant ha estat En veu baixa. Moltes felicitats!.

S'ha despertat el primer dels meus sentits. Les dues nines de color de xocolata necessiten mirar i veure. Només sortir al carrer, ells ja es topen amb els primers vestigis del proper cicle estacional: fulles seques d'or adormides a l'asfalt. Seguidament poden admirar la blavor celestial barrejada amb el blanc del cotó dels núvols. Per uns moments però, es tanquen i s'imaginen aquell paisatge amb els set colors del cel. El camí encara no s'ha acabat, per atzar es topen amb un escenari trist: una parella i un bebè i uns quants signes que mostren que el carrer és la seva llar. Una gota d'aigua dolça regalima per damunt del rostre. Però després passen per un immens jardí de roses vermelles, orquídies, geranis, clavells, pensaments, una festa de colors i de perfums que els embolcallen. Finalment arriba la nit, i és el moment en què ells poden estimar en silenci la lluna plena. L'endemà els meus ulls tindran un nou despertar...

Qui és el personatge de la fotografia? La pista: -Va desaparèixer en un vol pel Mediterrani l'any 1944. En Carles i Francesc Mompó han descobert la resposta: Antoine Saint Exupéry , l'autor de la novel·la El Petit Príncep que a més també era aviador. Moltes felicitats a tots dos!

què llegeixes aquest mes?

Seguint la proposta del Sani Girona jo apuntaré aquí algunes paraules que em desagraden: hipocresia, injustícia, mort, odi i supèrbia. En podria esmentar moltes més, però cedeixo la paraula a d'altres blogguers que s'adhereixin a aquesta interessant iniciativa.

Aquesta és la tercera vegada que faig una visita turística a la capital francesa. I és ben cert que quan hom visita més vegades una ciutat li troba bells misteris per a descobrir. Així doncs, la novetat d'aquest tercer viatge fou el passeig al Bateau pel Sena de nit. Quina meravella! El cel era negre, i els edificis i carrers dels voltants del riu estaven il·luminats. Aquell viatget nocturn per aigües dolces feia que et deixessis portar riu enllà: sense presses, sense preocupacions; només deixar-se portar... Llavors es va sentir un ohh! col·lectiu quan vam passar per davant del monument creat per Gustave Eiffel, totalment vestit de llums. I no és pas casualitat que París sigui la ciutat de les "Llums", en tots els sentits. El cert és que quan baixes del Bateau, ja no oblides mai aquell trajecte. En conclusió, París té dues cares: de dia i de nit. Totes dues ciutats són increïblement boniques. Un cop les has visitat ja no pots desempallegar-te de l'encanteri i t'a

Aquí teniu dues pistes més: -El personatge té una particularitat no gaire bonica al físic. -El seu refugi és un edifici emblemàtic d'una capital francesa. En McAbeu i en Josep Porcar han descobert finalment que el personatge incòngita és El Geperut de Notredame de la novel·la de Víctor Hugo. Moltes felicitats a tots dos i moltes gràcies per la vostra participació!

El meu camí és un laberint de portes que s'obren i es tanquen. Només demano que aquesta porta no es deixi d'obrir mai per ningú.

L'Arlequí com sap molt bé que us agrada trencar-vos el cap, us planteja una nova incògnita, amb unes noves pistes i un nou personatge literari amagat. Les pistes: 1. No és "el príncep" de la novel·la. 2. Té un amor no correspost.

Què puc dir de París que no s'hagi dit ja? Realment és una ciutat enorme, bella i cosmopolita. És allà on podreu trobar la casa de Víctor Hugo. L'escriptor francès tenia a la seva cambra de dormir un escriptori i allà era on creava els seus escrits i les seves obres. Després hem visitat una part de la capital francesa de nit, gràcies al Bateau que et porta pel Senna. En aquest passeig vam poder veure la catedral de Notre Dame, i la Tour Eiffel, il·luminada, entre d'altres monuments i edificis emblemàtics. I no podem oblidar tampoc Versalles, el palau dels palaus, envoltat d'uns magnífics jardins. Tot això, anava acompanyat de la famosa gastronomia francesa: creps, sopes de ceba, amanides de formatges, ànec, etc. I és cert que quan visites París un cop, sempre ve de gust tornar-hi, perquè no s'acaba mai. París és la ciutat dels intel·lectuals, dels romàntics, dels surrealistes o de pintors com Picasso. Tots ens deixem seduir per aquesta capital, quan la visitem ens f

D'aquí a pocs dies l'Arlequí pujarà al tren cap a París. Així que el bloc Antaviana farà una setmaneta de vacances. Moltes gràcies a tots i totes els seguidors d'aquest espai de literatura. L'Arlequí us envia un petó a tots i totes. Ens veurem a la tornada. Fins aviat.

Quina és per a tu la biblioteca més paradisíaca?

Fa ben bé dos anys, que va néixer l'Antaviana. En aquest temps hi ha dues seccions molt agraïdes que han esdevingut una part important del bloc. Es tracta de: El Qüestionari i Llegim amb... El cert és que des de ben joveneta el gènere de l'entrevista m'ha atret força. I aquí sense adonar-me'n vaig crear dos models de preguntes senzilles però que permetessin als lectors conèixer escriptors com a tals, i també a lectors i les seves lectures. I és així que des d'aquí he d'agrair sincerament l'amabilitat de respondre les entrevistes: Albert Lladó, Alfons Navarret, Biel Barnils, David Figueres, David Madueño, Digue'm Ariadna, el Llibreter, El Veí de dalt, Emma Piqué, Esteve Plantada, Isidre Iturat, Jesús M. Tibau, Jordi Ferré, Jordi Julià, Jordi Valls, Josep Porcar, L'Espolsada de Llibres, Lluís Calvo, Màrius Serra, Pau Sanchis, Raül Romeva, Rubén Garcia, Sadurní Vergés, Toni Cucarella, Toni Ibáñez, Xulio Ricardo Trigo i Òscar Palazon . Gràcies a tots vos

Damunt les restes d'unes escales, jeu adormit i immòbil. Sempre havia jugat a pujar i baixar d'aquells graons amb els seus germans. Havia viatjat damunt de les teulades d'altres ciutats, no podia parar mai quiet, havia de conèixer llocs nous. Però tenia en el seu record, aquell indret on havia deixat la seva infantesa. Aleshores va desfer el camí i va tornar allà. Es va quedar molt sobtat quan veié que estava tan destrossat. Volgué enfilar-s'hi d'un salt però l'alçada era considerable, i allà semblava que les seves potes no podien arribar-hi. Estava a punt de desistir, quan la llum del sol li mostrà una altra ruta, per on podia accedir-hi. Estava tan cansat que va deixar caure les seves set vides en un son profund damunt d'aquell llit desgastat.

Quina imatge teniu dels balls i ballarins de claqué? Ben segur que encara l'associeu a Gene Kelly, Fred Astaire, doncs malgrat que eren bons ballarins, tot això ha canviat molt. Ahir vaig anar al Teatre Goya que està situat a prop de la plaça Universitat. La nit de dimarts el teatre estava d'estrena. Sota el títol de Camut els intèrprets: Toni Español, Nestor Busquets, Rafael Méndez, Lluís Méndez, Guillem Alonso, Jep Meléndez i Sharon Lavi van idear un espectacle on combinaven música de tambors africans amb balls de claqué. I no podem bandejar l'espectacle de ball damunt de la sorra de Guillem Alonso, que aquest cop oferia tocs humorístics i també seguia els ritmes de les selves africanes. I això no és tot, sinó que a més de ser un espectacle innovador també era interactiu, és a dir, els músics i ballarins feien participar als espectadors picant de mans seguint el ritme. La veritat és que fou una vetllada inoblidable, que a més a més de ser un espectacle original ens ense

1. BRETANYA 2. ÒPERA 3. HIGSMITH 4. COLLAGE 5. FUSTER 6. JAUME SISA Ciutat protagonista de la novel·la de l'Edat Mitjana. Gènere teatral en què els protagonistes donen la nota. Cognom d'una autora de novel·les policíaques nordamericana. Tècnica pictòrica utilizada per Gaudí. Cognom d'un escriptor valencià que no treballa la fusta. Nom i cognom d'un cantautor català “galàctic”. En McAbeu ja ha trobat dues paraules. Encara en falten quatre! En Víctor Pàmies ja n'ha trobat dues més. Només en queden dues! El veí de dalt n'ha trobat una altra. Només en falta una! Enhorabona als tres participants que heu trobat les paraules!

1. BR _ _ _ _ _ _ 2. ÒPERA 3. HIGSMITH 4. _ _ L L _ _ E 5. FUSTER 6. JAUME SISA Ciutat protagonista de la novel·la de l'Edat Mitjana. Gènere teatral en què els protagonistes donen la nota. Cognom d'una autora de novel·les policíaques nordamericana. Tècnica pictòrica utilizada per Gaudí. Cognom d'un escriptor valencià que no treballa la fusta. Nom i cognom d'un cantautor català “galàctic”. En McAbeu ja ha trobat dues paraules. Encara en falten quatre! En Víctor Pàmies ja n'ha trobat dues més. Només en queden dues!

S'obren les portes del Tívoli. Traspasso la zona de platea i començo a olorar aquell perfum de la sala que m'hipnotitza. Cerco la meva butaca com un ritual inevitable, i quan la trobo, m'assec, palpant el sensual tacte del "vellut" vermell. A poc a poc, les llums es van apagant, i s'escolta el silenci: shhhh! Aleshores només el teló em separa de l'escenari ... Sigui un espectacle de dansa sense paraules, sigui teatre de text, allà rere aquell teló gegant es teixeixen milers d'històries còmiques o tràgiques, però al capdavall teatre. Quan s'inicia la funció em submmergeixo en una catarsi. Això és amor: amor al teatre; al soroll dels aplaudiments del públic; a les salutacions dels actors o ballarins abans de caure el teló, etc. Quan aquest cau, s'acaba la màgia, i és llavors quan aquella dramatúrgia esdevé un record inesborrable.

1. Quin fou el teu primer llibre? Crec que seria millor definir-lo com el primer llibre que recordo d’una manera especial. Suposo que va ser Els germans karamazoff , de Dostoievski. Jo tenia 12 o 13 anys i llegia moltes novel•letes de les que aleshores es deien de quiosc –ciència-ficció, policials-. Un dia que era molt lluny de casa, a Allariz (Orense), mentre el meu pare feia unes visites de negocis, vaig entrar en una botiga amb la intenció de canviar-les, tal i com es feia amb aquest tipus de publicacions. Però entre la muntanya de llibres que hi havia m’hi vaig trobar la novel•la de Dostoievski. En vaig pagar 10 cèntims d’aleshores, pel canvi. Com estava de viatge, la vaig llegir sencera i potser no vaig entendre gaire cosa, però recordo que em va sorprendre la densitat de la prosa, la vida que tenien els personatges. Més tard vaig llegir Dostoievski i va ser un dels meus escriptors favorits, però aquell dia de començaments dels 70 la sorpresa va ser majúscula, com només es tenen q

Camino dins la teva petjada per arribar fins a tu.

1. _ R _ _ _ _ _ _ 2. _ _ E _ _ 3. H _ _ _ _ _ _ _ _ 4. _ _ _ _ _ _ E 5. FUSTER 6. JAUME SISA Ciutat protagonista de la novel·la de l'Edat Mitjana. Gènere teatral en què els protagonistes donen la nota. Cognom d'una autora de novel·les policíaques nordamericana. Tècnica pictòrica utilizada per Gaudí. Cognom d'un escriptor valencià que no treballa la fusta. Nom i cognom d'un cantautor català “galàctic”. En McAbeu ja ha trobat dues paraules. Encara en falten quatre!

A propòsit de la lectura El futur de la imaginació de Harold Bloom cito el següent fragment: "Hem de tornar a la idea del geni individual, a la forma en l'escriptor més que no pas a l'escriptor en la forma. La imaginació literària i els tipus de narrativa només existiran en la mesura que s'encarni en possibles escriptors i obres." La reflexió: Què en penses: estàs d'acord amb aquesta afirmació? Creus que és bo focalitzar l'historicisme literari en un únic escriptor?

Feia temps que el nom de Harold Bloom em picava la curiositat de lectora. I és així que vaig decidir llegir: El futur de la imaginació. Es tracta d'un assaig de crítica literària en què l'escriptor fa referència a les noves tecnologies com el nou mitjà per als joves escriptors. Després fa un anàlisi de diferents autors que ell considera canònics. La llista dels autors va des de William Shakespeare fins a José Saramago. En cada apartat fa una ressenya d'una o vàries de les obres més representatives d'aquests escriptors. En conclusió aquest és un llibre interessant, tot i que hi ha aspectes discutibles: com el fet que sembli que Shakespeare sigui l'autor més important, i que influeix, segons ell, en pràcticament, tots els autors dels quals parla. No nego que el dramaturg anglès no sigui important en la literatura universal, i de ben segur que ha influït en moltíssims escriptors posteriors. Però crec que cada autor fa el seu propi trajecte literari i per tant opino q

1. _ _ _ _ _ _ _ _ 2. _ _ _ _ _ 3. _ _ _ _ _ _ _ _ _ 4. _ _ _ _ _ _ _ 5. FUSTER 6. JAUME SISA Ciutat protagonista de la novel·la de l'Edat Mitjana. Gènere teatral en què els protagonistes donen la nota. Cognom d'una autora de novel·les policíaques nordamericana. Tècnica pictòrica utilizada per Gaudí. Cognom d'un escriptor valencià que no treballa la fusta. Nom i cognom d'un cantautor català “galàctic”. En McAbeu ja ha trobat dues paraules. Encara en falten quatre!

aquest poema visual?

Aquí teniu un enllaç on podreu escoltar la cançó Corrandes d'exili del poeta sabadellenc Pere Quart, interpretat magníficament per Ovidi Montllor: Corrandes d'exili