Antaviana 6.0

Sempre he tingut i tinc dins meu el cuquet: el nerviós. Aquell que no em deixa ni dormir, i de vegades m'empeny a respirar amb presses. Fa dos anys, les circumstàncies laborals, van desvetllar notablement aquest animaló. Ben cert és que hi ha oportunitats que no pots desaprofitar en el trajecte vital, però el fet d'haver de desplaçar-me a una població 3 hores lluny de la meva llar, en tren, suposava per a mi un neguit constant. Enguany he aconseguit amansar una miqueta el meu cuquet i començo a respirar i a somniar... Perquè hi ha un regne on ningú té pressa, i on tothom gaudir de les hores, dels minuts, dels segons. I ara sóc en aquest regne; tot i que, de tant en tant, el meu cuquet em desvetlla. La vida és una combinació de contraris que es necessiten perquè es produeixi l'equilibri. Sigueu benvinguts doncs al regne de la calma.

Aquest bloc creix, gràcies a la vostra aportació i fidelitat. I és per això que en aquest espai podeu proposar temes de debats literaris. Jo als aniré penjant aquí i entretots escollirem un dels temes. El Ricard ha proposat el següent tema: És necessari, positiu, imprescindible, que es publiqui tant en català? O bé, és millor publicar un nombre inferior de llibres en català dels que es publiquen ara, però que siguin d'un nivell més alt que la majoria del que es publica avui dia en català, en castellà, en anglès...? Moltes gràcies Ricard!

Estem de celebració al bloc, i per això inauguro un nou concurs literari: 1. La pregunta: Saps dir-me quin va ser el primer Fòrum literari? 2. Les opcions: a) Creieu que és bo versionar els clàssics al teatre? b)Es positiu dedicar tot un any a un/a escriptor/a? c)Joan Brossa deia que les bombolles de sabó són poesia. Creus que és veritat? En McAbeu ha descobert la resposta d'aquest primer concurs: la b. Moltes felicitats!

Ja sabeu que Marcel Proust a la seva obra A la recerca del temps perdut , va fer famós aquell episodi en què el protagonista principal tornava a la seva infantesa, quan menjava una magdalena. Aquest és l'espai dels records, podeu compartir amb nosaltres quin objecte, menjar, ciutat, etc us fa viatjar en la màquina del temps. Inauguraré aquest nou espai dient que el nom d'Abel, em recorda l'obra Antaviana de Dagoll Dagom i el seu creador Pere Calders.

Cada dia tenim un motiu, un objecte, una aroma, que ens dóna la clau per obrir el bagul, aquell bagul on hi desem tot allò que hem viscut. Recordar, quina paraula tan bella i de vegades trista, quan recordem que hi ha milers de persones al món que perden o ja han perdut aquest privilegi. Oblidar detalls quotidians que tots aquells que tenim la memòria viva fem automàticament. Però no, no podem oblidar aquesta gent que pateix dia a dia aquesta degeneració. Somniar, podem somniar que algun dia no gaire llunyà els científics trobaran la manera de curar la malaltia de l'oblit. Caminar, hem de caminar endavant perquè de vida només en tenim una, i aquells que encara conservem aquest privilegi podem ensenyar a recordar una mica a aquells que no ho recorden. Estimar, podem estimar aquestes persones perquè encara que hagin oblidat els nostres noms, no han perdut la facultat d'estimar als altres. I nosaltres heretarem el llegat que ens han deixat.

Avui m'he decidit a rescatar de l'oblit alguns posts antics perquè els llegiu i rellegiu: Prosa poètica: Vora el mar Teatre: el llibertí El 1r Qüestionari: Alfons Navarret Música i literatura: Qualsevol nit pot sortir el sol La literatura i els llibreters La literatura popular: els germans Grimm L'Article: Jornades de la Catosfera 2008 Prosa poètica: Una mort silenciosa

L'olor del matí em desperta dels meus somnis. Després em sedueix l'olor de les torrades acabades de fer. El meu nas ensuma la barreja de fragàncies de perfum, maquillatge que em poso abans de sortir de casa. Llavors em deixo emportar per l'olor de les castanyes, que ja ens anuncien que la tardor és aquí. Seguidament, detecto el perfum dels arbres despullats que esperen pacientment l'arribada de la primavera. Aleshores, passa pel meu costat un venedor de roses vermelles, que desprenen deliberadament la seva aroma, que ens hipnotitza. Al vespre, començo a generar les olors del sopar: sopa de caldo, i uns talls de peix, fragàncies que s'uneixen i que somnien tocar el meu paladar. A la nit, el meu olfacte cau en un somni profund, que serà destorbat l'endemà per l'olor del matí.

què llegeixes aquest mes.

L'amic i col·lega blogaire i també de professió, Josep Manel Vidal dedica un post a parlar del meu primer llibre de relats . Des d'aquí li agraeixo de tot cor aquest gest!

És una immensa alegria descobrir que aquest espai ja té 59 seguidors i seguidores. L'Arlequí sap que tant si sou silenciosos com si sou dels que no "calleu" mai, sempre sou a l'altra banda. I és que l'Antaviana no tindria cap raó de ser sense vosaltres, sense la vostra aportació com a lectors i lectores. És per això que us vull agrair la vostra fidelitat i constància. Us envio 59 petons.

Enguany és el vint-i-cinquè any de la mort de Joan Vinyoli. Podria fer un escrit biogràfic, o inclús parlar de les magnificències poètiques d'aquest autor, però en comptes d'això us parlaré d'un itinerari poètic didàctic que he trobat per casualitat a la xarxa. Es tracta d'una proposta feta per Pep Solà i Xavier Macià. La proposta s'estructura en una sèrie d'apartats al voltant de la figura de Joan Vinyoli. Així que primer trobareu la presentació d'aquesta pàgina web, i seguidament trobareu d'altres apartats com són: un itinerari poètic, una biografia il·lustrada, el poeta a Santa Coloma de Farners, bibliografia, propostes didàctiques i enllaços. Però això no s'acaba aquí, ja que els dos creadors d'aquest espai virtual han afegit un espai de notícies de i sobre el poeta, i fins i tot, han creat un apartat en el qual aquells que ho vulguin participin fent la traducció d'algun dels poemes de l'itinerari. És doncs una pàgina web tant per a a

Diuen que el primer llibre que surt a la llum és un fet prodigiós. Un llibre és com el naixement d'un fill: primer es gesta una idea, que en un principi, sembla una d'aquelles idees que acaben al calaix i mai es descabdellen. Després, comences a perfeccionar l'estructura d'alguna cosa més que un únic text. I a poc a poc, es van creant, polint i reescrivint els textos que configuren el llibre. Aleshores s'inicia el procés per buscar una editorial que confiï en aquell projecte, i és hora de trucar portes, fins que n'hi hagi una s'obri. I vet aquí que aquella obra comença a créixer i a independitzar-se de l'autor/autora. El dia en què el llibre comença a donar-se a conèixer a llibreries, presentacions, etc. aleshores aquell somni esdevé una realitat meravellosa, palpable per les mans d'aquell/aquella persona anònima que ha treballat tan amorosament en aquell projecte i que un dia esdevindrà el projecte d'aquells que el vulguin llegir, tant si els a

Per gentilesa de l'editorial Setzevents aquí teniu un enllaç on trobareu el meu primer llibre de relats ! La il·lustració és obra de l 'Arnau Rodellar i Martí !

Creus que l'oferta de teatre a Catalunya està al nivell d'Europa?

El cicle estiuenc es tancarà i donarà el relleu a la tardor. Deixarem enrere els dies de platja, de calor enganxosa i de lleure. Tornarem a començar un nou "curs" laboral on tothom pren la rutina i les presses com els seus companys de viatge d'anada i tornada. Ja s'albiren lleument alguns vestigis de l'estació de les castanyes: fulles dels arbres caigudes i esgrogueïdes, dies més curts, i sobretot aquella nostàlgia que ens fa reviure temps viscuts. Cada cicle estacional és un nou pas del temps, aquell ésser que no s'atura mai, i que ens empeny a continuar endavant i a créixer contínuament. Cada any es repeteixen els canvis, però sempre viurem noves experiències i escriurem noves creacions. Haurem de donar la benvinguda a aquesta tardor que ja es respira pels carrers de la ciutat, i permetre que ens sedueixi dolçament en un món de records d'infantesa que ens desvetllarà el nostre ésser càndit que encara viu dins nostre. A reveure estiu, bon dia tardor.

1. DULCINEA 2. CURIAL I GÜELFA 3. PETRARCA 4. EXISTENCIALISME 5. RAPSODE 1. Nom d'un personatge literari femení. 2. Nom d'una novel·la del segle XV de la literatura catalana. 3. Cognom d'un escriptor italià. 4. Corrent literari del segle XX que té l'existència humana com a eix de reflexió. 5. Nom d'una persona que té l'ofici de recitar poemes. La Clidice ja ha trobat una de les paraules (5), però encara en queden quatre! La Mercè ja ha trobat la paraula número 2. Felicitats! Ja només en queden tres! En Pere ja encertat dos números: 1 i 4. Demano disculpes perquè la definició de 4 no estava ben plantejada! Veí de Dalt, et deixo per a tu la número 3! En Francesc ha descober el número 3! Enhorabona a tots i gràcies a tothom per la vostra participació. Pere, la gràcia d'aquest joc és donar unes pistes i deixar que vosaltres aneu trobant les respostes, i després a poc a poquet en dono algunes més.

1. _ _ _ _ _ _ _ _ 2. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 3. _ _ _ _ _ _ _ _ _ 4. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 5. _ _ _ _ _ _ _ 1. Nom d'un personatge literari femení. 2. Nom d'una novel·la del segle XV de la literatura catalana. 3. Cognom d'un escriptor italià. 4. Corrent literari del període d'entreguerres. 5. Nom d'una persona que té l'ofici de recitar poemes.

L'escriptor Ruben Garcia Cebollero m'ha dedicat aquest poema per al seu Poemario Collage a partir de la foto que li vaig enviar: Moltes gràcies! A Roser Caño Valls (El dolor de Flaubert) Esta mañana una blanca gaviota aleteaba en la misma dirección que el tren que me llevaba a Barcelona. Sus alas se esforzaban por seguir la matutina estela ferroviaria con la voracidad de Madame Bovary anegada por la v ida diaria. Hay libros que leemos como se viaja en tren. Nos apetece que aunque sea ficción ganen los buenos pese a que nada es lo que parece. Y todas las lecturas que recuerdo algo tienen de gaviota en vuelo porque nos llevan detrás de los trenes que cambian el mundo. Lo escriben. Lo mueven.

Un matí de núvols negres trenca l'espill en mil bocins. Aquell espill que és amic i enemic alhora. És el cristall que ens mostra una part de nosaltres, aquella que tan sols poden veure els demés. I quan som davant seu s'imposa un silenci, i una inseguretat. Recordem que la reina de Blancaneus en tenia un que era màgic, i que era símbol de la seva vanitat i també fou el de la seva desgràcia. Tot té és dins d'un cicle: quan es trenca un mirall, n'hem de reconstruir un de nou. Aleshores és quan ens hem de reconciliar amb aquell reflex desconegut; al capdavall som nosaltres.

Creus que El petit príncep és un llibre de la literatura universal? A quina edat el vas descobrir? Cita alguna frase que t'agradi.

Dia a dia, vaig descobrint per casualitat que aquest bloc, que és també el vostre, té nous lectors i lectores que es fan seguidors. I és que això és el enriqueix més aquest espai de i sobre literatura. Un espai que a poc a poc esdevé conegut en diferents àmbits de la xarxa. Sincerament, quan l'Arlequí va crear l'Antaviana no s'imaginava que aconseguiria tenir tants lectors i lectores. I no només això, sinó que a més a més, molts de vosaltres contribuïu a mantenir-lo viu perquè opineu, sigueu anònims o amb nom de pil·la. I aquesta és la raó de ser del bloc, perquè l'Arlequí vol comunicar-se amb vosaltres mitjançant la literatura, la seva eterna amant. Moltes gràcies a tots i totes els seguidors, i benvinguts siguin als que vinguin darrere.

Aquí teniu un nou joc literari L'entrellat i les pistes : - Es va titular com a bibliotecària a l'Escola de Biblotecàries. - Va ser alumna de Carles Riba. - Fou una de les fundadores de la revista Ariel. ROSA LEVERONI VALLS En Francesc Mompó és l'encertant del primer entrellat. Enhorabona! Per cert, compartim cognom!

Aquí teniu una cançó que és un remei per a espantar/curar qualsevol mal: Don't worry be happy

aquest poema visual?

Dones en Xarxa, web local de Santa Coloma ha fet la primera entrevista a l'Arlequí . No és que m'agradi fer publicitat d'aquestes coses, simplement m'ha fet il·lusió compartir-ho amb tots els seguidors i seguidores de l'Antaviana. L'entrevista. Moltes gràcies Marta Roda.

1. Quin fou el teu primer llibre? Charlie i la fàbrica de Xocolata , de Roald Dahl 2. Quin/s llibre/s tens a la capçalera del llit? En aquest moment, Eichmann a Jerusalem (Hanna Arendt) 3. Quin és el teu racó preferit per llegir? La meua habitació, fortalesa inexpugnable 4. Digues un llibre que no hagis llegit. 2666 , de Roberto Bolaño 5. Una lectura inoblidable... Coral Romput (La clau que obri tots els panys) , de Vicent Andrés Estellés