El debat literari: El be s'ha menjat la flor o no?

-










Creus que El petit príncep és un llibre de la literatura universal? A quina edat el vas descobrir? Cita alguna frase que t'agradi.

Comentaris

  1. Clidice5 de setembre del 2009, a les 11:32

    Si.
    Me'l va llegir el meu pare quan era molt petita. I l'he anat llegint tota la via.
    Frase: "Dibuixa'm un xai."

    Que tinguis un bon dia :)

    ResponElimina
  2. Francesc Mompó5 de setembre del 2009, a les 12:10

    Jo també el rellegesc cada set o vuit anys i sempre hi bec. Cites? No sé, crec que tot ell n'és una; però tirant mà de la memòria citaria aquell passatge en què la rabosa (vosaltres guineu, hehhehe) li demana que la domestique perquè així aprendrà a trobar-lo a faltar. Tot el llibre és un encís per a totes les edats.
    Salut i Terra companya de cognom

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls5 de setembre del 2009, a les 12:16

    Hola Clidice! Moltes gràcies per participar al debat literari d'aquest mes.

    Que tinguis també un bon dia :)

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls5 de setembre del 2009, a les 12:50

    Hola Francesc! Rellegir un llibre sempre és una nova aventura.

    Salut i Terra, company.

    ResponElimina
  5. Jesús M. Tibau13 de setembre del 2009, a les 23:20

    És un dels llibres que més vegades m'he llegit, i li he didicat diversos posts
    http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/el-meu-petit-princep-ha-arribat.html
    http://jmtibau.blogspot.com/2009/04/el-petit-princep-dantoine-de-saint.html

    Em quedaria amb moltíssimes frases, pàgines senceres, però posats a triar-ne una:
    "Em sentia tan maldestre. No sabia com arribar a ell, on trobar-lo... És tan misteriós el país de les llàgrimes!"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació