Antaviana 6.0

1. Quin fou el teu primer llibre? El meu primer llibre no va ser un 'llibre'. Va ser un còmic de Súper López. I després tots els Súper López que hi havien publicats aleshores. Després van venir tots els còmics de Mortadel·lo i les revistes de la perruqueria de la meva mare. El primer "llibre-llibre" degué ser un de la sèrie 'Tria la teva aventura', tipus 'Més enllà de l'espai'. El primer que em va fer al·lucinar de veres va ser 'Mecanoscrit del segon origen', de Pedrolo. 2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? Ara mateix llegeixo 'La espuma de los dias', de Boris Vian, així com una tria de narracions fantàstiques i de terror feta per Roald Dahl, "Les històries imprevistes de Roald Dahl" (cal aclarir que ell no és l'autor de cap de les històries, però). Però sempre rellegeixo Slawomir Mrozek i, sobretot, Vicent Andrés Estellés. 3. Quin és el t

Fa pocs dies a València, es va celebrar dins el XXI Encontre d'Escriptors dins dels Premis d'Octubre, i en aquest acte cultural es va celebrar la conferència titulada Els blogs i la literatura. El cert és que d'un temps ençà els blogs han esdevingut la nova eina d'autors que confien en un nou format per a escriure de o sobre literatura en llengua catalana. Precisament, en aquest debat l'escriptor Xulio Ricardo Trigo ha afirmat que “aviat dels blocs en direm que són els clàssics de la literatura a Internet”. I certament, les noves tecnologies han canviat la manera d'enfocar i de rebre la literatura. Segons Trigo, els blogs són un format efímer, potser sí que té raó. Però de moment, segons unes dades estadístiques el català és la vuitena llengua més emprada en aquest format digital, i cada dia neixen nous blogs que tracten de i sobre literatura. Seria agosarat per part meva dir que potser ha nascut el moviment literari català 2.0. I és que des que aquests nous es

Avui per a la celebració del post 500, en Jesús M. Tibau i jo us proposem un joc literari, al voltant de l'obra i la figura de Pere Calders, fent honor al nom d'aquest blog. El joc consisteix a respondre quatre preguntes del pare literari dels contes catalans . Les dues primeres preguntes, les trobareu al blog del Tibau, i les dues restants aquí. Així doncs, aquí teniu les preguntes 3 i 4: Què troba el senyor ric al seu jardí? Quina era la cançó que obria l'obra de Dagoll Dagom i qui l'interpretava? Envieu les quatre respostes a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu. D'aquesta manera sumareu punts per al sorteig del premi del mes d'octubre: l'allotjament per a dues persones durant dues nits a la casa rurals La Premsa d'Arnes. El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 3 de novembre.

Les meves oïdes es desvetllen amb el so del trànsit del matí. Sento una melodia de gotes caient contínuament a terra. Escolto la veu de Louis Armstrong (What a wonderfuld Wold) que em transporta cap a instants fugaços joiosos viscuts. Sento i escolto la teva veu, la que pronuncia el meu nom amb dolcesa. Escolto les paraules càndides d'una nena que forma part del nostre entorn. Sento diferents cops de claqueta a ritme de jazz, flamenc o música africana. Sento i escolto, escolto i sento, el món és ple de sorolls i melodies que ens conviden a viatjar dins una atmosfera inalterable i on tot és possible.

Ahir al vespre gràcies a l'escriptor Rubén Garcia Cebollero, que acaba de publicar la novel·la: Ebro, 1938 vaig fer una nova descoberta: La llibreria Bertrand. Aquesta llibreria és un laberint literari. Jo era en una atmosfera màgica i plena de paraules per desxifrar. Durant uns breus instants em vaig imaginar com em sentiria si en algun d'aquests estants veiés exposat el meu llibre, si em permeteu aquest atreviment. Realment, fou una vetllada inoblidable. Gràcies per aquesta vetllada, Rubén i molta sort amb el llibre.

1. Quin fou el teu primer llibre? El meu primer llibre (publicat) fou "Genolls de fum", 1988, poemes, a Llibres del Mall, tot i que prèviament vaig publicar un recull de poemes ("Al balcó hi penja un bosc de colobres proscrites") en una antologia ("Bosc de colobres", 1986) publicada per Òmnium Cultural del Baix Camp. 2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? Hi tinc: El Casalot" de Charles Dickens "Histoire de ma vie (Mémoires)" de Giacomo Casanova "El llibre del desassossec" de Fernando Pessoa "L'écriture du désastre" de Maurice Blanchot "Diarios" de John Cheever "Aire i sang a la butxaca" de Felip Costaglioli (poesia) "Camins de serp" de Francesc Garriga (poesia) 3. Quin és el teu racó preferit per llegir? El silló oreller que havia estat del meu avi i que ara és al saló de lectura del casalot de Fontclara, Ba

què llegeixes aquest mes?

L'any 1989 Phil Collins va revolucionar el món de la música amb una cançó: Another day in paradise . Aquest títol no es refereix a un paradís ideal, ans al contrari. Precisament l'esmentada cançó comença amb els següents versos: She calls out to the man on the street "Sir, can you help me? It's cold and I've nowhere to sleep Is there somewhere you can tell me?" Una dona sense sostre demana ajuda a un home, un Lord. I aquí s'inicia una història que continua així: He walks on, doesn't look back He pretends he can't hear her He starts to whistle as he crosses the street She's embarrassed to be there L'home no vol sentir ni escoltar a la dona; no vol veure el seu voltant i això fa que ella se senti avergonyida per la situació, i sola. En aquest instant se senten uns versos en forma de tornada: Oh, think twice, it's just another day for For you and me in paradise Oh, think twice, it's just another day For you, you and me in paradise Jus

aquest poema visual?

Aquí teniu deu pistes per trobar les paraules: 1. Cognom d'un escriptor romàntic alemany. 2. Nom d'una obra de teatre d'un dramaturg català. 3. Paraula relacionada amb l'amor cortès de la poesia trobadoresca. 4. Títol d'un conte de Mercè Rodoreda. 5. Nom d'un personatge d'una obra d'Òscar Wilde. 6. Nom i cognom d'una escriptora britànica. 7. Títol d'un dels relats del darrer llibre de'n Jesús M. Tibau. 8. Nom d'un blog. 9. Sinònim d'història d'una narració. 10. Nom d'un poeta valencià actiual i en actiu. 1. GOETHE 2. REVOLTA DE BRUIXES 3. SENHAL 4. LA SALAMANDRA 5. DORIAN 6. J ANE AUSTIN 7. A_ _ _ _ _ _ _ Ó ? 8. _ _ _ _ E 'M A _ _ _ _ _ _ 9. CONTE 10. JOSEP PORCAR El veí de dalt ja ha trobat les paraules número 5 i 9, però encara en queden vuit! El veí de dalt n'ha encertat una altra, la número 4. I no, la 3 no és ni Domina com diu el nostre veí, ni Midons com diu en Francesc Mompó. Molt bé, Francesc! En

Aquí teniu deu pistes per trobar les paraules: 1. Cognom d'un escriptor romàntic alemany. 2. Nom d'una obra de teatre d'un dramaturg català. 3. Paraula relacionada amb l'amor cortès de la poesia trobadoresca. 4. Títol d'un conte de Mercè Rodoreda. 5. Nom d'un personatge d'una obra d'Òscar Wilde. 6. Nom i cognom d'una escriptora britànica. 7. Títol d'un dels relats del darrer llibre de'n Jesús M. Tibau. 8. Nom d'un blog. 9. Sinònim d'història d'una narració. 10. Nom d'un poeta valencià actiual i en actiu. 1. _ _ _ _ _ _ _ 2. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 3. _ _ _ _ _ _ 4. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 5. DORIAN 6. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 7 _ _ _ _ _ _ _ _ _ ? 8. _ _ _ _ _ '_ _ _ _ _ _ _ _ 9. CONTE 10. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ El veí de dalt ja ha trobat les paraules número 5 i 9, però encara en queden vuit!

Fa moltíssims anys, en la meva infantesa i adolescència, algú va decidir que jo era com l'aneguet lleig. I és així que quan sento la història d'un animaló que va néixer diferent de la resta, i tothom el rebutjava, em sentia com si jo fos aquell ànec, i quan trobava algú que m'estimava una mica ja era feliç. Després si recordeu el conte, aquell ànec tan injustament discriminat, creix i esdevé un bell cigne. Jo he crescut. Quan miro enrere, m'adono que de vegades la infantesa pot ser molt cruel, però arriba un dia, que tots creixem i abondonem tots aquells records, tan amargs. I ara és moment d'enterrar-los, per sempre, al fons del mar.

Aquí teniu un nou debat proposat per en Ricard : És necessari, positiu, imprescindible, que es publiqui tant en català? O bé, és millor publicar un nombre inferior de llibres en català dels que es publiquen ara, però que siguin d'un nivell més alt que la majoria del que es publica avui dia en català, en castellà, en anglès...?

L'any 1985 va morir Salvador Espriu. Espriu fou un escriptor singular i polifacètic. Singular, per la seva original manera de crear poesia a través de mites com el de Sinera; polifacètic per la seva capacitat de "temptejar" tots els gèneres: narrativa, poesia i teatre. L'any 1960 publica el poemari La pell de brau, aquesta obra enceta un nou corrent literari fruit de la situació històrica del moment: la dictadura del règim franquista. Aquest nou corrent literari fou batejat per Josep M. Castellet com realisme històric. Espriu crea un mite Sepharad . Sepharad és Espanya. Tot el poemari parla d'un poble, un poble oprimit i que ha de despertar-se i lluitar envers aquesta opressió, d'aquí ve el títol La pell de brau . En aquest cas no es tracta simplement d'una obra emmarcada i sobre un context històric, sinó que aquest context esdevenia un motiu per elaborar aquesta obra i idear el mite esmentat, personificant el poble, i amb la veu del jo poètic adreçant-s