Llegim amb Eduard Carmona

-






1. Quin fou el teu primer llibre?


El meu primer llibre no va ser un 'llibre'. Va ser un còmic de Súper López. I després tots els Súper López que hi havien publicats aleshores. Després van venir tots els còmics de Mortadel·lo i les revistes de la perruqueria de la meva mare. El primer "llibre-llibre" degué ser un de la sèrie 'Tria la teva aventura', tipus 'Més enllà de l'espai'. El primer que em va fer al·lucinar de veres va ser 'Mecanoscrit del segon origen', de Pedrolo.

2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit?


Ara mateix llegeixo 'La espuma de los dias', de Boris Vian, així com una tria de narracions fantàstiques i de terror feta per Roald Dahl, "Les històries imprevistes de Roald Dahl" (cal aclarir que ell no és l'autor de cap de les històries, però). Però sempre rellegeixo Slawomir Mrozek i, sobretot, Vicent Andrés Estellés.


3. Quin és el teu racó preferit per llegir?


M'agrada molt llegir i escriure al tren. Abans m'hi passava moltes hores i era l'únic lloc on podia llegir o escriure. Crec que la meitat del meus poemes els he escrit al tren. També m'agrada molt començar els llibres pel matí i, si pot ser, en una terrassa prenent uns vermuts.

4. Digues un llibre que no hagis llegit.


No sé perquè, no he llegit mai una novela de Simenon.

5. Una lectura inoblidable…


'La vida díficil', d'Slavomir Mrozek.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació