Llegim amb Marc Romera

-






1. Quin fou el teu primer llibre?

El meu primer llibre (publicat) fou "Genolls de fum", 1988, poemes, a Llibres del Mall, tot i que prèviament vaig publicar un recull de poemes ("Al balcó hi penja un bosc de colobres proscrites") en una antologia ("Bosc de colobres", 1986) publicada per Òmnium Cultural del Baix Camp.


2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit?

Hi tinc:

El Casalot" de Charles Dickens
"Histoire de ma vie (Mémoires)" de Giacomo Casanova
"El llibre del desassossec" de Fernando Pessoa
"L'écriture du désastre" de Maurice Blanchot
"Diarios" de John Cheever
"Aire i sang a la butxaca" de Felip Costaglioli (poesia)
"Camins de serp" de Francesc Garriga (poesia)

3. Quin és el teu racó preferit per llegir?

El silló oreller que havia estat del meu avi i que ara és al saló de lectura del casalot de Fontclara, Baix Empordà.


4. Digues un llibre que no hagis llegit.


"El paradís perdut" de John Milton.


5. Una lectura inoblidable…

"El día del Watusi" de Francisco Casavella.




Comentaris

  1. SU16 d’octubre del 2009, a les 17:43

    Un gran tipus, en Romera... I un bon poeta...

    Aquest diumenge aniré a sentir-lo a l'Heliogàbal. Gràcies, Roser, per fer-nos-el més proper.

    I felicitats per aquest canvi de look!

    SU

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls16 d’octubre del 2009, a les 18:21

    De res SU. Ja saps que m'agrada fer entrevistes a escriptors i fer-los més propers.

    Gràcies!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació