L'altra noia

-








Miro enllà al fons d'aquell cristall que sempre ens mostra tot allò que no
volem/podem veure. A l'altre cantó hi ha aquella noia, sí, sí aquella noia que quan era petita i adolescent no s'atrevia a dir cap mot perquè la timidesa se la menjava per dins. Aquella noia es va topar amb innombrables obstacles que la van fer créixer de cop, i li van fer tastar el dolor i la crueltat dels éssers humans. Es pensava que duria sempre aquella cicatriu al cor, però amb el pas dels anys les ferides s'han clos, i aquella coïssor ha desaparegut. Ara, ja no tinc por de trepitjar amb fortalesa l'asfalt, perquè sé que si caic, sempre hi haurà una mà amiga que m'alçarà de nou. Ara, em retrobo novament amb l'altra noia, i ens intercanviem un somriure, perquè totes dues sabem que a partir d'aquest instant comença un nou camí i deixarem enrere el passat tenebrós allà on el cel i el mar es besen.

Comentaris

  1. Clidice10 de desembre del 2009, a les 23:18

    és bo comprovar com sí que es pot canviar i més si és per tenir confiança en una mateixa :)

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls11 de desembre del 2009, a les 7:07

    Tens tota la raó Clidice :)

    Salutacions cordials ;)

    ResponElimina
  3. Anònim13 de desembre del 2009, a les 17:37

    tens molta raó sobre aquesta redacció, hi estic d'accord amb tu Clidice

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls13 de desembre del 2009, a les 18:12

    Benvolgut/da anònim al bloc.
    Moltes gràcies per la teva aportació.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació