Antaviana 6.0

25 SENSE ESPRIU (1913-1985) En data d'avui ja tenim dotze blocaires que han confirmat la seva participació a l'homenatge espriuà el 22 F, i entre ells, n'hi ha un que és escolar. Ja veieu fins on arriba el llegat del creador del mite de Sinera. Encara sou a temps d'apuntar-vos a aquesta iniciativa, qualsevol escrit, imatge, vídeo, etc. sobre la vida i/o obra d'Espriu serà bon material per tornar a convertir la xarxa en una plaça, aquesta vegada amb la figura nascuda a Santa Coloma de Farners al centre.

Des dels 7 anys sempre he tingut un esperit narratiu. Vull dir que des de llavors sempre que m’han vingut a visitar les muses, he escrit contes. Fa un cert temps vaig fer algunes temptatives en el gènere del teatre, i un dia el Llunàtic em va dir: "-perquè no passes aquest tema teatral al gènere de la novel·la?" Llavors això em propicia un dubte, els que ens dediquem a escriure, ens dediquem a un gènere o a diversos gèneres literaris? I és en aquest moment quan la meva veu literària em diu que jo sóc creadora d’un gènere: el conte. És ben sabut, que hi ha molts escriptors/res de la literatura catalana que han fet temptatives en poesia, prosa, teatre, etc. Escriure és una tasca complexa, i demana dosis d’experiència vital i de lectures d’obres clàssiques i actuals. Considero que la tria de la dedicació a un gènere o un altre és personal i intransferible de cada hom que converteix l’exercici d’escriure en un ofici sense massa ànim de lu

Avui l'Arlequí agafarà el tren cap a Granollers i s'encaminarà cap el Centre Tecnològic. Cap a dos quarts de nou, començarà la taula rodona "Cultura en temps de xarxa" preparada i moderada pel Toni Ibáñez . Parlarem de la literatura 2.0 i ens preguntarem un cop més si el format dels blocs/blogs s'ha mort, o no. De tota manera, jo opino que per ara aquest format encara que potser no tingui l'embranzida que tenia quan es va fer la Primera de les jornades catosfèriques, només cal que aneu a BDL, del nostre apreciat amic Josep Porcar, i veureu la quantitat de blocs coneguts i per conèixer s'indexen a cada instant. I sobretot cal recordar els homenatges multitudinaris que s'han fet a autors com Joan Brossa, o Joan Amades. I no oblideu que el proper 22 F, serà el torn del nostre apreciadíssim Salvador Espriu.

En el nostre trajecte vital ens topem amb moltíssima gent, i enmig d'aquest embolcall de gentada, hi ha les persones que són gentils. Els gentils sou aquells éssers que sovint ens ajudeu a recollir i reordenar els papers quan els hem perdut. Sou els que ens robeu un somriure quan estem fets un mar de llàgrimes. També recordem la vostra gentilesa quan ens oferiu un braç on recolzar-nos quan caiem. Tampoc podem oblidar aquells individus que ens feliciteu els aniversaris, incloent-hi els que sou anònims. A tots/es, us dedico aquest post per agrair la vostra gentilesa.

Avui compleixo 35 primaveres. Per uns instants, he viatjat dins la màquina del temps i els fotogrames en blanc i negres dels meus anys més cruels s'han convertit en milers de fotogrames de colors. Sóc l'au fènix, aquell que torna a néixer de les cendres del foc. I tal és així, que cada any la meva pell es muda, com la de les serps, i torno a començar de nou el camí, perquè quan arribes a una meta, sempre hi ha un altre rumb vital per encetar, un rumb sota el qual hi ha una manta de roses plenes d'espines. Aleshores he d'aprendre a caminar amb prudència i superar els obstacles que el senyor Atzar m'ofereix sense miraments, obstacles que de vegades es converteixen en roses vermelles vitals. Així que espero amb candeletes viure i reviure nous fotogrames de colors.

En motiu del meu 35è aniversari el proper 28 de gener, en Jesús M. Tibau i jo us proposem un joc literari a mitges. És el seu 145è joc literari, i tant ell com jo us proposem dues preguntes als nostres respectius blocs que haureu de respondre. I aquí teniu les meves preguntes: 1. Quin era el nom autèntic de Lewis Carroll i quins van ser els primers dos gèneres que va conrear? 2. Quina revista va rellançar Pere Calders, i amb qui la va rellançar? . Com sempre, heu d'enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i així aconseguireu els primers punts per als premis del mes . . El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de gener acabarà el 2 de febrer. Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris . En motiu del meu aniversari dins del lot de premis del mes, hi haurà de regal un exemplar de la meva primera criatura literària "A l'altra banda del riu" per als/les guanyado

25 SENSE ESPRIU (1913-1985) Avui estic molt contenta, perquè aquesta iniciativa d'homenatjar l'absència de Salvador Espriu va començar amb molta il·lusió, i en només quatre dies, ja hi ha 11 blocaires o blogguers que han dit que sí, que participaran a l'homenatge del dia 22 F. En previsió, demano que em permeteu que tots els enllaços que m'envieu al meu correu electrònic, el dilluns 22 F els vagi publicant en diferents posts al llarg de tota la setmana. Farem que sigui un gran homenatge col·lectiu i catosfèric.

25 ANYS SENSE ESPRIU (1910-1985) De moment, en només tres dies ja tenim gairebé una desena de blogs que participaran a l'homenatge espriuà el 22 F. Moltes gràcies!

25 ANYS SENSE ESPRIU (1913-1985) El 22 de febrer d'enguany es compliran 25 anys de la mort de Salvador Espriu, poeta, narrador, dramaturg... La idea és fer un acte conjunt a la Catosfera, és a dir en aquesta data, tots els blocaires o bloguers de literatura que ja heu participat en homenatges catosfèrics ja podeu pensar un post de i sobre la figura o l'obra de l'escriptor de Santa Coloma de Farners. Té una pàgina a l'AELC: on podreu trobar informació sobre la vida i la immensa trajectòria literària que ens va deixar. Així doncs el dilluns 22 del febrer, de les 10 a les 13 hores , podreu anar penjant un text de o sobre Salvador Espriu. Si a més a més, al marge de la xarxa, sorgeixen idees o iniciatives per aquesta causa homenatgística me les podeu fer arribar a rcano3@xtec.cat i jo les aniré penjant al bloc/blog. Per exemple, algú coneix la ruta literària espriuana per Arenys de Mar?

Després de multitudinaris homenatges a Joan Brossa , i a Joan Amades , ara ve el merescudíssim homenatge a Salvador Espriu . Tots aquells i aquelles que vulgueu participar, el dia 22 de febrer haureu de penjar algun text de o sobre Espriu i així el recordarem el dia que fa 25 anys de la seva absència.

Sovint enmig del "flux" vital apareix la meravellosa casualitat. I és que aquesta era la setmana tenia la quarta presentació de la meva criatura literària. Tot va començar en el moment en què Víctor Pàmies ens va demanar que féssim un homenatge conjunt a Joan Amades, com a acte de cloenda des de la Catosfera. Vam participar 48 blocs/blogs , una bona colla. I ahir dijous, quina no fou la meva sorpresa quan vaig obrir el suplement de cultura del diari Avui i a la secció "Paraula de blog" vaig veure el meu post! I aquell mateix vespre jo tenia la presentació a la llibreria Catalònia. Fou realment una meravellosa casualitat.

Imatge presa de la xarxa Et mires al mirall, el teu rostre té marques dels dies viscuts. Dins del teu esguard nítid, s'amaga en Peter Pan, que s'escapa de tant en tant al país de mai més.

Ningú sap perquè però al món hi ha botxins, gent que fa servir el puny per colpejar, i/o les paraules per punxar als altres. De vegades esdevens la víctima, com si fos el joc de la ruleta russa, i aprens a rebre els cops amb resignació i amb l'únic consol que et queda: el refugi dels llibres i d'escriure, de fabular realitats meravelloses. Jo era la closca de cargol, l'eruga que no volia ser crisàlida, la noia de vidre..., fins que el Déu Kronos ha anat tancat totes i cadascuna de les cicatrius. Ara mateix, llenço milions de globus de colors que s'enlairen amunt, i arriben al cel, allà on tot neix i tot mor.

Aquí teniu dues versions d'un clàssic de Cole Porter: Night and Day. Night and Day-Ella Fitzgerald Night and Day-Frank Sinatra

En Jesús M. Tibau m'ha ensenyat que es poden crear jocs creatius interactius, a través de la literatura feta a i des de la xarxa. Doncs bé, avui us proposo un llista d'animals que tenen un símbol, però vosaltres en podeu suggerir un altre. 1) Colom 2) Dofí 3) Cavall

Al segle XIX a Europa sorgeix un moviment literari i cultural, el romanticisme; fruit de la Revolució Francesa que ocorregué el segle anterior, els intel·lectuals van començar a reivindicar la llengua i la cultura popular, és a dir, el folklore com dos dels símbols identitaris d'un país. A Catalunya, aquests dos símbols van propiciar el moviment cultural i ideològic del segle: la Renaixença. En el si d'aquest moviment, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Marià Aguiló van revalorar el folklore català com un element no només identitari del poble català, sinó també com un element de cultura, una cultura que va evitar la mort de la llengua després de tres períodes persecució. El folklore català va esdevenir també la principal tasca d'un intel·lectual de formació autodidacta: Joan Amades. Podria citar i parlar de cadascuna de les obres que va dedicar a les nostres arrels més populars, però em centraré en una que precisament tinc a l

El meu llit és la nit. El meu coixí és la lluna i la meva manta és el mar.

Fa un temps vaig escriure el “post” Ser o no ser escriptor . Aquell text que fou una idea que vaig voler plasmar i compartir sense cap pretensió egocèntrica, va propiciar una interessant polèmica, a partir del comentari d'un/a Anònim/a , en el qual posava en dubte que un individu es pogués autoanomenar com a escriptor si feia faltes d'ortografia als seus escrits. Ho confesso: he escrit "posts" amb errors lingüístics. D'ençà d'aquell comentari, sóc molt més meticulosa quan em poso davant del teclat i començo un “post”, i abans de penjar-lo a la xarxa, me'l miro, remiro, l'esborro i el reescric i fins i tot, ara escric abans el text en un processador de textos, per tal d'assolir un objectiu: escriure lingüísticament correcte. Tant és així que també acostumo a fer tasques de correcció d'antics “posts”. Així doncs l'esmentat Anònim o Anònima em va fer un favor, perquè ara sóc més cuidadosa amb la llengua, ja q

Any nou, seccions noves. Aquí teniu una nova secció on destacaré alguns "posts" del món blocaire/blogaire: Illa dels llibres: Decàleg del bon lector Tens un racó dalt del món: 143è joc literari Raons que rimen: Actes finals de cloenda de l'any Amades Vida per vida: La dona que mira

La majoria d'expressions lingüístiques en català tenen dos sentits: un de literal i un de figurat. Així si dic que avui m'han caigut els papers, és clar, que em refereixo a que duia una considerable acumulació de paperassa i que en un moment de distracció han acabat decorant el terra. Ara bé, si dic que he perdut els papers, vull dir que després d'uns dies de tempesta, finalment ja no sé ni cap on havia d'anar. També com a origen d'aquests dos usos poden sorgir dues interpretacions més: quan una persona gentil t'ajuda a recollir els papers, ens podem referir tant a que els ha recollit literalment, com al fet que ens ha ajudat a trobar el camí. En qualsevol dels dos casos, és indiscutible el fet que la llengua i la literatura catalanes ens regalen sovint joies lingüístiques com aquesta.

aquest poema visual?

La Bíblia , un dels llibres que encapçala els inicis de la literatura occidental, conté un dels molts referents clàssics indiscutibles: Jonàs. Jonàs és aquell personatge que té una missió divina i que en el transcurs d'un viatge per mar pateix un naufragi arrel d'una tempesta, i aleshores els mariners el llencen al mar perquè creien que n'era el culpable. Llavors fou quan una balena se l'empassà durant tres dies i tres nits, fins que el cetaci el va vomitar en una platja. Doncs bé aquest referent el trobarem en unes quantes històries provinents de la literatura catalana, i de la cultura popular universal, que ara recordarem breument. La primera d'aquestes històries és la "Faula" de Guillem de Torroella en què ell mateix esdevé el personatge protagonista que confon una balena amb un ecull, i aquesta se l'engoleix fins arriben a una illa, tot ideat per la Fada Morgana, germana del rei Artús i allà el deixarà perquè descobreixi quina és la causa la c

Enguany se celebren les Terceres jornades de la catosfera . Encara recordo el primer any, quan em vaig desvirtualitzar i vaig conèixer el Jesús M. Tibau, el Sani Girona, el Toni Ibáñez i el Jordi Ferré. Després vaig retrobar-me amb el Llunàtic, i allà vam assistir a la primera taula sobre literatura & blogs . D'aquell dia tan memorable en va sorgir un projecte: La primera antologia de blogs en català . Així doncs del 29 al 30 de gener ens tornarem a desvirtualitzar a Granollers, i potser coneixerem nous blogs i blocaires.

Quan deixem enrere un any per iniciar-ne un altre, sempre hi ha un moment que pugem a les golfes i tornem a obrir el nostre bagul i d'allà en traiem retalls viscuts inoblidables que esdevenen un continu déjà vu.

Aquí podeu tornar a escoltar un clàssic del jazz, amb la prodigiosa veu de Nina Simone:

La nit passada vaig sortir al teatre Goya, gràcies a un regal dels reis d'Orient. Un marit ideal és una obra d'Oscar Wilde dirigida de Josep Maria Mestres. El primer acte comença amb l'aparició d'una dona, Laura, molt bellament vestida, i un xoc inicial entre les dues dones protagonistes, ella, i Victòria. D'entrada els noms la primera és la dona idolatrada per Petrarca, i la segona indica quan hom venç a algú en una batalla. Així, Laura arriba de Brussel·les amb un propòsit: fer xantatge, per interessos polítcis, a un parlamentari Robert, marit de Victòria, que està reconegut i idolatrat per ser honest i ser crític amb la corrupció política. El conflicte està servit, tenyit d'una subtil ironia genuïnament "Wildenianana". Enmig d'aquests dos personatges, hi ha una atmosfera de personatges ben característica:el típic vividor Arthur, que viu la vida al marge de les convencions, el senyor Goring, pare d'Arthur que constantment li recorda les conv

Aquí teniu la sèrie dels cinc sentits: Tacte Gust Sentir i escoltar Olfacte Vista

Ahir l'Alfons Navarret, un bon amic, em va fer una entrevista al seu programa "Mar de Muses" a propòsit de la meva criatura literària A l'altra banda del riu . Era una entrevista totalment improvisada, i una de les preguntes que vaig haver de respondre fou la següent: "Quin llibre m'enduria a una illa deserta?". És clar que d'entrada haver de triar un sol llibre ja és una elecció complexa. Després em va deixar dir dos llibres, però la tria continuava essent difícil, i una de les respostes fou: El petit príncep d'Antoin-Saint Éxupery. Per què aquest llibre? Doncs senzillament, aquesta obra normalment es llegeix quan s'és petit, però jo el vaig descobrir fa ben poc, i cada pàgina que llegia m'enamorava més de la història i sobretot del petit príncep i de la seva saviesa naïf però intel·ligent. Aquest és doncs un dels llibres que més m'ha fascinat, i que recordaré sempre d'una manera especial.

Quan s'inicia un nou any, tornes a iniciar un nou rumb vital. I és així que fent una última mirada enrere, abans de tancar la porta que em duu als dies en què vaig perdre aviat la candidesa a causa de la crueltat humana que m'envoltava. Rere aquell món, vaig retrobar per uns instants, totes les sagetes que el fill de Venus m'havia llençat i que van obrir tantes ferides. Cada cop que arriba la primavera, s'esdevé una transformació dels elements naturals, i les ferides es clouen. Han transcorregut deu dècades, i avui sense dubtar-ho ni un moment he tancat aquella porta. I quan una porta es clou, se n'obren d'altres de noves...

Des de fa un temps, les noves tecnologies han canviat el panorama cultural, sobretot amb l'arribada de "l'e-book". Al principi, aquesta nova eina digital generava polèmiques entre alguns sectors editorials, perquè potser el veien com una amenaça que podia bandejar el llibre en paper. El cert és que el progrés tecnològic no és cap novetat.Constantment neixen eines tecnològiques, però això no significa que les eines tradicionals formin part de l'oblit. Podem agafar el cas dels discs de vinil, que avui dia són peces de col·leccionista, molt preuades. Opino que en la polèmica entre "e-book" o llibre en paper cal tenir en compte que són dos formats diferents però que poden conviure en una mateixa societat. Pel que fa als llibres digitals representen un nou format, i per tant, una altra manera de llegir, però això no suposa un trencament dràstic amb el format tradicional, ja que encara hi ha molts lectors i lectores que ens deixem seduir per la flaire de les

L'altre dia en una atmosfera de te i pastes dolces, una amistat de fa anys em va preguntar: "-i tu què llegeixes?" I jo en aquell moment vaig respondre: "-Darrerament estic llegint llibres de poesia. D'un temps ençà he començat a llegir poesia. Normalment, em ve de gust llegir novel·les, narracions breus, o inclús alguna obra de teatre; fins llavors la poesia esdevenia un gènere més aviat com a element d'estudi durant els anys de carrera, que no pas una lectura escollida,però arrel del 25è aniversari de la mort de Joan Vinyoli, he encetat aquesta nova etapa lectora de la mà de la seva obra El callat . I em va enamorar tant aquella manera d'escriure poesia, que he continuat el camí amb Antología de Miguel Hernández, els versos del qual em van encantar i m'han inspirat per escriure alguns "posts" poètics. I ara, continuo aquesta etapa lectora amb Els estius de Josep Porcar, perquè també és bo llegir autors de la literatura catalana,balear,v

Els estius de Josep Porcar

Aquí teniu un petit homenatge al gran poeta, dramaturg, novel·lista... Salvador Espriu:

1. Quin fou el teu primer llibre? Del meu primer llibre no en tinc record. Pel que voltava per casa (sóc el cinquè de vuit germans), segur que havia de ser algun còmic ("TBO", "Patufet", herois Marvel...) o novel·leta per a més grans. Sempre m'ha agradat molt llegir. De fet, des de molt petit practicava les lletres i els números sumant les xifres de les matrícules a mida que anava caminant i deixant enrere cotxes o llegint tots i cadascun dels rètols que trobava pel carrer. Malauradament els records de llibres que tinc, de quan era petit, són majoritàriament còmics, contes o novel·les en castellà, perquè el català passava moltes dificultats a finals dels 60, els meus primers anys de lector. 2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? A la capçalera del llit no hi tinc gaire llibres, perquè no hi llegeixo, al llit, habitualment. Quan pujo a l'habitació és que ja no m'aguanto de son i hi vaig a dormir. Però hi tinc d

Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? En el món de la lectura em va submergir un llibre en francès del qual no recordo el títol, bàsicament perquè no sé parlar francès, ni en sabia llavors, quan tenia quatre o cinc anys. I aquell llibre incomprensible que tenia el dibuix d’un desert i uns camells era com el tresor atraient, allò impossible, màgic, el que m’incità a estimar els llibres i a voler descobrir-los. Després arribaren els dibuixos infantils de “El Petit Príncep”, que podia llegir però que no vaig entendre fins que vaig ser més gran. No obstant els baobabs i aquella boa oberta i tancada, i aquell xotet encapçat i aquella rosa sota una campana de vidre, i aquells elefants equilibristes sobre un petit planeta i, sobretot, aquell príncep ros –com el meu amic Bernat- continuaren atracant-me al món dels llibres, i van fer que ja mai més em resultassin indiferents. En el món de la literatura vaig en

què llegeixes per començar bé l'any?

Ets el meu mirall d'aigua salada. Dormo en el teu llit de sorra, envoltada d'altres criatures que també t'estimen en silenci. Els teus braços ara s'enfaden i colpegen les roques, ara abracen la ribera i són la meva barca. Somnio i somnio en el teu aroma que esdevé la meva àncora. Les meves cinc mans t'abracen amb força quan dorms, i m'enduc el record de la teva suau melodia que em fa oblidar qui sóc per uns efímers segons.

Aquí teniu els Qüestionaris de l'any 2009 , per si algú no se'ls havia llegit, o els vol rellegir: Sadurní Vergés Jordi Valls Jordi Julià Toni Cucarella Pau Sanchis Emma Piqué Vicent Usó Xulio Ricardo Trigo Jordi Llavina Oriol Izquierdo Moltes gràcies a tots i totes!