Antaviana 6.0

Durant els mesos de gener i febrer han estat intensos per a l'Arlequí, a partir de l'homenatge a Salvador Espriu en el 25è aniversari de la seva mort. Gràcies a aquesta commemoració més de 300 blocaires ens han permès i ens permeten descobrir i redescobrir la figura i l'obra del creador del mite de Sinera . Arrel d'aquest èxit inesperat, en Vicent Partal em va convidar a la tertúlia de l'Internauta. Però hi ha uns precedents, que fins ara no havia esmentat, perquè aquests dies han estat tant intensos que se m'havia oblidat dir com va començar la iniciativa de l'homenatge espriuà. Poc després de l'homenatge a Joan Amades, vaig penjar un post on parlava de les casualitats, i en aquest post en Víctor Pàmies em va deixar el comentari que llegireu, que va ser el fil que jo vaig agafar i a partir d'aquí es va moure tota la blogosfera literària i encara avui es mou per recordar l'obra d'un gran escriptor, Salvador Espriu. La idea és que aquest hom

A partir d'avui cada dissabte tindreu un joc literari . Comencem amb una nova incògnita i la primera pista per a descobrir el personatge literari: -És un ésser solitari.

La segona setmana de febrer, coincidint amb la presentació de la meva criatura literària A l'altra banda del riu a la Tralla de Vic, en Biel Barnils , em va convidar al Canal Català Osona al seu programa d'entrevistes bis-a-bis .Trepitjar un plató de televisió, sobretot per una persona tímida com jo, va ser tot un repte. A la ràdio només t'escolten, i no poden veure si fas mala cara, però a la tele es veu tot, o gairebé tot. El plató era molt agradable i de seguida que en Biel va començar l'entrevista em vaig oblidar deliberadament de les càmeres, i fou una conversa de i sobre literatura molt interessant. Dins del mateix programa, en Biel al finalitzar l'entrevista em va demanar que llegís un fragment d'un dels contes del llibre, un altre repte, i després em va demanar que triés una cançó, la meva cançó més estimada. Fou una altra experiència per a recordar, perquè avui dia a la televisió hi ha molts programes deixalles que en diuen, però en alguns canals loca

L'altre dia, gràcies a l'èxit inesperat de la commemoració dels 25 sense Espriu vaig trepitjar Catalunya Ràdio, concretament vaig entrar a l'Internauta. Trepitjar aquest espai és com entrar en un món que no veiem, només escoltem i imaginem. Després quan tots els que participem de la tertúlia del Vicent Partal som a la taula, i els micròfons funcionen cal anar amb compte amb el què es i en com es diu; també s'ha de vigilar perquè se'ns poden escapar estossecs o esternuts. El cert és que entrar dins l'àmbit radiofònic és com veure què s'amaga dins del barret d'un mag. La ràdio té aquella màgia infinita, gràcies a la paraula. La paraula és el mitjà que ens arriba, quan avui la imatge té tanta presència a la xarxa i a la televisió, les ones radiofòniques traspassen fronteres; i són les primeres en despertar-nos i explicar-nos què passa el món. És espai per a la espontàneïtat, tot i que sempre hi ha un guió al darrere. Quan has trepitjat aquest "escenari

Aquest és el post número 604. Gràcies a la commemoració del 25è aniversari sense Espriu i tots els apunts que heu anat enviant i enllaçant als vostres blocs, l'Arlequí ha traspassat els 600 apunts de i sobre literatura. Quan em vaig iniciar en aquesta aventura, el bloc Antaviana era un espai per a publicar alguns textos que tenia al calaix. Després vaig anar incorporant seccions d'entrevistes, de jocs literaris, els editorials, participacions a homenatges a escriptors catalans i darrerament vaig impulsar modestament l'acte commemoratiu a Salvador Espriu. A partir de l'homenatge del 22 F aquest espai ha esdevingut una finestra oberta per a molta gent, amb la qual tenim en comú el record i l'interès per la personalitat i l'obra de Salvador Espriu, una de les persones de la cultura catalana més especials. Ara ja no es tracta d'una suma de posts, i prou. Aquest bloc s'ha convertit en un indret on tothom i totdon podeu fer les vostres aportacions. Això demos

Vull agrair la col·laboració dels més de cent i pico, potser, dos-cents dels blocaires i persones que heu participat en el recordatori de la figura de Salvador Espriu en el 25è aniversari de la seva mort. Vull també agrair especialment el suport incondicional de'n Víctor Pàmies des del primer dia que vaig iniciar aquesta iniciativa. L'esmentada iniciativa surt a Vilaweb i al diari La Vanguardia dels dies 22 i 23 F. Però el meu nom no és res sense els vostres noms i les vostres participacions. Jo només us he donat una empenteta i Vosaltres heu fet possible que aquesta iniciativa sigui real.

(Logo tret de can Blocs de Lletres ) Aquesta és la llista dels blogs participants en la iniciativa d'homenatge a Salvador Espriu des de la Catosfera. La segueixo completant. Els qui no hi sortiu, deixeu-me un comentari i ho actualitzo de seguida que pugui. Lamento, el retard, però hem superat els 300 blogs (de moment): 2n de Bat Paco Molla - De tan senzill, no t'agradarà 2n de Batxillerat de la Melva - 25 anys sense Salvador Espriu 80 grams - Especial: 25 anys de la mort de Salvador Espriu Abcd Xavier Farré - 25 anys sense Espriu A la llum d'un fanalet - 25senseEspriu A peu - Espriu: fotògraf d'un país A peu coix - Salvador Espriu: contribució al seu homenatge Al darrera la nevera - Raimon + La Trinca: homenatge a Espriu Alavoradelriumare - Espriu, vint-i-cinc anys Alego - Dissortada pàtria Amapolas en octubre - Diversas Amb ulls de sargantana - Salvador Espriu Amics arbres, arbres amics - Xiprers de Sinera AMPA Sagrat Cor de Girona (Dominiques Pont Ma

També Adriana Ferran Pardines , la poeta dels petons, ens fa arribar un poema per a l'ocasió: PÀTRIA SACRA Torna Sant Jordi a les urnes amb paperets plens de noms i Santa Llúcia ho contempla amb la plàtera dels ulls. La Mercè està joiosa perquè té florit el Mas i Sant Nicolau riu la indústria i Sant Pancràs els jornals. Catalunya està de festa d’alteritat amb els sants i Montserrat ens admira les creences i la sang. Visca Catalunya! Adriana Ferran (la poeta dels petons) Enviat per Onatge : Al llaurat de la ferida... Pluja. Abraçada de felicitat. Brisa de desig. Llavis de poema. Rellotge de sol a temps de lluna. Pessic de temps a les fulles dels arbres. Arracades a la llàgrima. Petó corcat a la fusta del temps. Plou als sembrats de la meva pell. Fruit a l’abraçada profunda. Aixada al llaurat de la ferida. P

Amics arbres-arbres amics: Xiprers de Sinera Amb ulls de sargantana: Salvador Espriu AMPA Sagrat Cor de Girona: Efemèrides 2010: Salvador Espriu Andreu Caballero: Vull enyorar-te, Salvador Espriu Arenyautes: Per a recordar sempre Ara mateix: Homenatge a Salvador Espriu. 25 anys d'enyor Ariadna al laberint grotesc: Iniciació a la poesia de Salvador Espriu. A peu: Espriu: fotògraf d'un país. A peu coix: Salvador Espriu: contribució al seu homenatge Assajos sobre la realitat: 25 anys sense Salvador Espriu Balances Oktoberfest: Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada (covarda) pàtria Barrinant a Ciutat Vella: 25 ANYS SENSE ESPRIU Bibliocartellera: En el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. Bibliogoigs: Goigs de Nostra Senyora del Remei d'Arenys, evocada el 22 de febrer 25è aniversri de la mort de Salvador Espriu Bloc de l'Assumpta: Homenatge a Salvador Espriu Bloc de CALdesplugues: Llibre dels morts... Bloc de Mariaàngela Villalonga: La mitologia grega segons Sa

Aquest és el meu homenatge a la figura de l'escriptor de Santa Coloma de Farners, a través d'una de les seves obres, La pell de brau : L'any 1985 va morir Salvador Espriu. Espriu fou un escriptor singular i polifacètic. Singular, per la seva original manera de crear poesia a través de mites com el de Sinera; polifacètic per la seva capacitat de "temptejar" tots els gèneres: narrativa, poesia i teatre. L'any 1960 publica el poemari La pell de brau, aquesta obra enceta un nou corrent literari fruit de la situació històrica del moment: la dictadura del règim franquista. Aquest nou corrent literari fou batejat per Josep M. Castellet com realisme històric. Espriu crea un mite Sepharad . Sepharad és Espanya. Tot el poemari parla d'un poble, un poble oprimit i que ha de despertar-se i lluitar envers aquesta opressió, d'aquí ve el títol La pell de brau . En aquest cas no es tracta simplement d'una obra emmarcada i sobre un context històric, sinó que aques