Antaviana 6.0

què llegeixes aquest mes.

A l'edat de set anys, vaig començar l'aventura d'escriure inventant-me ficcions narratives i sense pensar-m'ho vaig triar la llengua, la meva llengua materna: el català. No és cap secret que quan algú decideix escriure en una llengua minoritària, però no menor, no pensa en ser un escriptor de masses. En aquest cas, comparteixo allò que deia en Carles Riba: Llengua i pensament estan vinculats entre si. Quan escric històries, pensaments, idees, etc. necessito expressar-me en la llengua que he après des del bressol. Una llengua que des de Ramon Llull fins a Mercè Rodoreda, per citar dos exemples, ha construït una cultura: la cultura catalana. I sé que el fet d'aquesta tria pot significar perdre lectors i lectores potencials, però sé que si triés escriure en qualsevol altra llengua, no seria sincera amb els lectors i lectores que sí són potencials. Per tant, seguiré el meu camí literari amb humilitat, coratge i sense bandejar que la meva llengua materna és el mitjà qu

Una vegada em vaig despertar a mitja nit. Eren les 12 i hi havia lluna plena, una lluna envoltada d'una espesa boira que entrava per la finestra. Alguna cosa que hi havia dins meu em va fer baixar les escales amb pressa, en veure una llum brillant enmig de la foscor. Anhelava saber què era i d'on venia aquella llum, i vaig còrrer i ai, em vaig clavar una espina, el camí era ple d'espines i jo anava descalça. Llavor una veu desconeguda em va dir: "hauràs de trobar un altre camí per desvetllar aquest misteri". I aparegué Morfeu i se m'endugué a la meva cambra.

Quan vaig començar a escriure tenia set anys, llavors m'agradava endinsar-me en la literatura, i inventar ficcions narratives. De fet, mai m'hagués imaginat tot el que s'ha esdevingut fins al dia d'avui. L'any 2002 vaig tenir la sort de topar amb la revista virtual Literària, i el seu creador, l'Alfons Navarret, que em va donar l'oportunitat de publicar per primera vegada i a la xarxa alguns dels meus contes més antics. Després gràcies al David Madueño, un company i un gran amic de facultat, vaig descobrir la pàgina web Joescric, i allà vaig crear la meva pàgina d'autora, sense ser gaire conscient de ser-ho, i vaig anar penjant textos narratius, poètics, eròtics i alguns experiments teatrals. Després, l'any 2007 també gràcies al Llunàtic, que em va parlar dels blocs/blogs, vaig crear l'Antaviana, i des de llavors va néixer l'Arlequí. I d'això en va sortir La primera antologia de blogs en català, editat per Cossetània Edicions. Més tard

Llegir és viure? Què és per a tu llegir?

Festa Vermell Vermell Festa

Felicitat és una paraula que sembla una utopia. Felicitat podria ser un somni, un oasi... Existeix una porta, no és una porta sense sortida és clar, en el moment d'entrar pots tornar al món de les tenebres i de la tristesa. Però ai, quan la descobreixes, i la descobreixes per casualitat, quan creies que aquest "locus amoenus" no existia, i només podia ser una invenció narrativa. He obert aquesta porta, i he tancat per fi amb clau el meu passat, llençant aquesta clau al mar, allà on mai ningú la pugui recuperar mai. Sé que tornaré a caminar per senders plens d'espines, camins sense ponts, però em tornaré a aixecar i tornaré a obrir una nova porta de la felicitat. Una entrada efímera però que esdevé un gaudi indescriptible però inesborrable. Bevinguts a la meva utopia, al meu somni, al meu oasi...

Nickmazziu és el guanyador de l'exemplar A l'altra banda del riu . Si us plau, envia'm un correu a rcano3@xtec.cat amb la teva adreça i et faré arribar l'exemplar dedicat. Enhorabona! Les paraules: 1. NIETSCHE 2. DECADENTISME 3. EL COMTE ARNAU 4. HAËNDEL 5. PATUFET 6. RIP 7. L'AMBICIÓ D'ALEIX 8. POEMA INACABAT 9. SANDÀLIES D'ESCUMA 10. JAUME CABRÉ Les pistes: 1. Cognom d'un filòsof alemany que va influir en el Modernisme català. 2. Corrent de principis de segle vint que es va originar a través del Romanticisme alemany. 3. Títol d'una obra d'arrels populars de Joan Maragall. 4. Cognom d'un compostor musical del segle XVII que dóna títol a una obra de Màrius Torres. 5. Nom d'una revista cultural del segle XX on Rosa Leveroni va publicar els seus primers versos. 6. Paraula de tres lletres en anglès que dóna títol a una novel·la de Salvador Espriu. 7. Títol d'una obra d'Enric Valor. 8. Títol d'un poema de Gabriel Ferrater. 9. Títo

d'un 23 d'abril que vulguis compartir? (Sigueu breus, si us plau). Començo jo: el sant Jordi 2009 algú em va regalar una rosa anònima.

Quin/s llibre/s et compraràs aquest Sant Jordi 2010?

Aquí teniu la melodia del mar:

Des de sempre he sigut una enamorada de la literatura, i ara encara ho sóc. Tant és així que durant els anys de la meva etapa d'estudiant a la facultat de Filosofia i Lletres la UAB, em dedicava a fer una decoració literària de les meves carpetes.

Antavianencs i antavianenques com que aquesta setmana que ve és la de Sant Jordi, em sento generosa i he decidit premiar a qui encerti totes les paraules del joc Troba les paraules... amb un exemplar de la meva primera criatura literària: A l'altra banda del riu dedicat . Animeu-vos a participar-hi.

La Susana A. ha descobert la paraula 1, i en Francesc Mompó la 7. Recordeu que aquella persona que les encerti totes tindrà com a premi un exemplar d' A l'altra banda del riu. El bloc Estonetes llibres a estones ja ha encertat la paraula número 10. El senyor Mompó Valls ha encertat la 3. Torna a ser el senyor Valls el que ha encertat la 3, la 5 i la 6. Només queden tres paraules! En Nickmaazziu ha trobat les paraules 4 i 9. Queda la paraula 8. Les paraules: 1. NIETSCHE 2. DECADENTISME 3. EL COMTE ARNAU 4. HAËNDEL 5. PATUFET 6. RIP 7. L'AMBICIÓ D'ALEIX 8. POEMA INACABAT 9. SANDÀLIES D'ESCUMA 10. JAUME CABRÉ Les pistes: 1. Cognom d'un filòsof alemany que va influir en el Modernisme català. 2. Corrent de principis de segle vint que es va originar a través del Romanticisme alemany. 3. Títol d'una obra d'arrels populars de Joan Maragall. 4. Cognom d'un compostor musical del segle XVII

Una cançó d'amor que parla de la complexitat d'expressar els sentiments amb les paraules:

Ens sotgen angoixes, angoixes existencials. Vivim en un remolí, intentant aferrar-nos a un tros de soc anhelant ansiosament trepitjar terra i veure el sol. Tal vegada ens persegueix sovint l'ombra de l'existencialisme, i aleshores sento una veu que em xiuxiueja carpe diem, lletres que escric damunt la sorra...

Aquí teniu la darrera actualització dels blocs participants en el centenari Rosa Leveroni, incloent-hi el bloc dedicat a l'escriptora per oferir informacions d'actes dins d'aquests 100 anys Leveroni. Antaviana: Cententari Rosa Leveroni: Entrevista de Lluís Busquets a Rosa Leveroni Clic: L'anecdotari: A propòsit de Sant Jordi i Rosa Leveroni Digue'm Ariadna: 100 anys i encara en el llindar... Flux: LEVERONI Ganxet sota les pedres: Leveroni com a excusa La darrera estança del laberint: Leveroni segons Espriu Nausica: Recordança de Rosa Leveroni Rosa Leveroni: Cententari Tèrbol Atzur: Rosa Leveroni Un que passava: Rosa Leveroni, 100 anys Un que passava: Leveroni, bloc i llibre Viena edicions: Cartes d'amor i d'exili

Procuro amagar els meus pensaments i anhels més pregons dins un bagul tancat amb pany i clau. Una clau que pot obrir qualsevol ésser humà, i zas! de cop tota jo sóc una radiografia que els altres poden llegir i aleshores sóc completament de cristall i temo que descobreixin allò que ni jo mateixa goso confessar-me: els meus somnis, somnis que potser sempre esdevindran ficció però que ja no seran només meus des del moment que la resta els han descobert. Ser o no ser transparent, hi ha cap fòrmula per convertir-se un/a mateix/a amb un ésser opac?

Dedicat al Duo Joncol: Carles Guisado & Britta Schmitt Silenci a la sala, comença el duet de guitarres de la mà de Manuel de Falla. La música i l'amor que es destil·la en les peces no passa desapercebuda, com tampoc passen desapercebudes les mirades d'amor que es diuen els músics l'un a l'altre. El concert continua amb la peça Escenes romàntiques d'Enric Granados, i en aquell instant no se sent res més que el so melodiós i ple de complicitat emocional dels guitarristes, una emoció que traspassa l'escenari i que és pràcticament impossible d'expressar en paraules. A continuació els músics deixen per uns moments els clàssics i toquen peçes de Feliu Gasull,un compositor contemporani, amb la peça Blau mar, i llavors pren el relleu música africana i brasilera de la má de Leo Brower. Finalment, els dos guitarristes tanquen el concert amb La vida breve de Manuel de Falla, ciclicitat musical.

Aquí teniu un especial Troba les paraules... Les paraules: 1. _ I _ _ _ _ _ _ _ 2. _ _ _ _ _ _ _ _ _ E 3. _ L _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 4. _ _ _ _ _ 5. _ _ _ _ _ _ _ 6. _ _ _ 7. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 8. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 9. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 10. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Les pistes: 1. Cognom d'un filòsof alemany que va influir en el Modernisme català. 2. Corrent de principis de segle vint que es va originar a través del Romanticisme alemany. 3. Títol d'una obra d'arrels populars de Joan Maragall. 4. Cognom d'un compostor musical del segle XVII que dóna títol a una obra de Màrius Torres. 5. Nom d'una revista cultural del segle XX on Rosa Leveroni va publicar els seus primers versos. 6. Paraula de tres lletres en anglès que dóna títol a una novel·la de Salvador Espriu. 7. Títol d'una obra d'Enric Valor. 8. Títol d'un poema de Gabriel Ferrater. 9. Títol d'una obra de Ma

Hi ha éssers que s'amaguen rere els arbres, rere les roques allunyant-se dels espills. No gosava mirar l'altra noia. Sempre m'havien batejat com l'aneguet lleig, fins que em vaig convertir en cigne. I quan era l'aneguet no gosava parlar, no gosava acostar-me a ningú, i encara menys als nois que estimava o he estimat en un silenci mal dissimulat. De cop, tot allò ho he enterrat sota una terra estèril. I ara sóc davant del mirall intentant descobrir qui és l'altra, algú que poc a poc estic aprenent a conèixer i a estimar.

Les tecles blanquinegres són els teus dits. El teu cap és ple de notes musicals que en un moment màgic s'ordenen en una melodia. Quin misteri amagues, rera el silenci quan comences a practicar una cançó o quan compons alguna cosa? Com si estigués davant la teva finestra, la noia del reflex del mirall espia com acaricies dolçament el piano, i llavors els carrers es vesteixen de música. La música agermana i fa somriure fins i tot als més individus més tristos. Ningú sap el teu nom, ningú sap qui ets, només ho sap el piano.

Petits miralls cristal·lin rellisquen pel meu cos, netejant la meva ànima... Sento la remor de l'aigua que es desprèn del cel i esdevé música intocable. Ara només som la pluja i jo. La brutícia ha marxat amb l'H2O i procuro que no en quedi cap rastre. Netedat, oxigen, silenci, harmonia... Benvingudes siguin sempre les gotes de pluja que ens renoven la sang, i tornem a néixer un cop més.

Esmorzars de l’Ebre és un viatge literari i gastronòmic. Els esmorzars de forquilla i ganivet, servits i degustats en establiments emblemàtics de les Terres de l’Ebre, són el punt de partida o d’arribada d’una experiència molt més àmplia: el retrat del paisatge i la gent del Sud de Catalunya.

D'aquí dues setmanes els carrers de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona s'ompliran de parades de muntanyes de llibres, i de roses de tots els colors, i també de rius de gent que aniran fluint, tafanejant, festejant... Cada any tinc el mateix dilema: Quins llibres regalo a les persones més properes a mí? Jo confesso que molts dels llibres que m'han regalat no me'ls he llegit. No ho digueu gaire alt, però de vegades em ve de gust llegir tal llibre o tal altre, i no encerten gaire. La millor tàctica és intentar esbrinar quins llibres els farien il·lusió. Ja sé que això semblaria deslleial, però no ho és sí el que es vol és regalar EL LLIBRE o ELS LLIBRES. Així que aniré temptejant el terreny i un dia d'aquests visitaré una llibreria i m'hi perdré.

L'atzar de vegades ens colpeja amb un martell i de vegades ens ofereix llavors que floreixen. Tant és així que enguany a he vist florèixer la meva primera criatura literària, i no només això sinó que també he quedat finalista d'un concurs d'entrades de blocs organitzat per Opinalia.com. Sinó tinguéssim llavors que moren i ens fan morir de tristesa, tampoc tindríem instants en què creixen llavors plenes de flors boniques. De moment gaudeixo d'aquest moment, que l'atzar segur que em té preparades noves sorpreses siguin alegres o tristes.

aquest poema visual?

L'Arlequí fa uns mesos es va animar a participar a la 1a edició dels premis a la millor Entrada organitzat per Opinalia.com i resulta que dues de les tres entrades que vaig enviar, Apunts de viatge II: Una tarda de pluja a Florència i Prosa poètica: Una mort silenciosa , han estat finalistes i ja han sortir a la versió PDF que trobareu a la pàgina web: http://www.opinalia.com/concurs/ que podeu veure si voleu, i aviat sortirà també la versió en paper. Sóc feliç, perquè veig que allò que escric es llegeix i va esdevenint part de la literatura blogosfèrica. Gràcies a tots i totes per fer possible l'Antaviana.

L'altre dia, algú em va convidar a uns recitals a domicili al Bar el Pastís del carrer Santa Mònica. Vaig passejar per aquell carrer tan petit però tan ple d'encant, i vaig arribar a un bar ple de símbols existencialistes. Quan vaig asseure'm a la taula, la que corresponia a Josep Maria Huertas Claveria, em va venir el record d'una altra ocasió en què vaig trepitjar aquell misteriós i enigmàtic bar. El recitador i tres dels músics van arribar i com sempre vam haver d'esperar uns quants minuts de cortesia, fins que aquell va agafar el micro i va començar recitant poemes, i després expliar contes sobre la utopia, i també alguns poemes de V.A. Estellés. I quan ja feia estona que havien començat, va arribar tard el pianista, que es va incorporar al recital. Fou un acte especial, màgic, intens; música, poesia i humor es barrejaven en una atmosfera d'existencialisme. I no cal anar gaire lluny per a recordar que en períodes de repressió franquista, hi havia escriptor

Cras! s'ha trencat la bola de vidre en què m'havia tancat, per protegir la meva fragilitat davant d'aquelles nines masculines. De res serveixen els murs, perquè si vius clos mors. No vull morir, sóc viva i ben viva. Sento en la meva pell el carpe diem que van familiaritzar grecs i romàntics. És com si de cop tot allò que em fes por hagués desaparegut, ara sóc capaç de saltar qualsevol mur, deixant que l'atzar em porti per camins insospitats. No hi ha res com sentir la llibertat de ser, sense tèmer en el què passarà demà. Ara ja he après que no puc amagar-me perquè si m'amago em converteixo en un ésser aïllat. Si vius en societat has d'aprendre a viure no com una passatgera que es mira el món rere els vidres, sinó essent la protagonista d'allò que hom viu.

Quan s'esdevenen els anys, comences a recordar coses boniques que abans ignoraves.

què llegeixes aquest mes?

Aquest joc literari amaga un personatge literari, i es tracta que a través de les diferents pistes que aniré donant al llarg de la setmana el descobriu. Aquí teniu la segona pista : 1. És una dona amb bon sentit de l'humor. 2. És té un nom que indica que és un personatge que gaudeix de la vida. En Francesc Mompó Valls ha descobert el personatge incògnita: Plaerdemavida , la donzella de Carmesina de Tirant Lo Blanch . Enhorabona, senyor Valls!

Aquest joc literari amaga un personatge literari, i es tracta que a través de les diferents pistes que aniré donant al llarg de la setmana el descobriu. Aquí teniu la incògnita del mes d'abril i la primera pista : 1. És una dona amb bon sentit de l'humor.

1. Quin fou el teu primer llibre? El gato MIx 2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? L'Horizon de Patrick Modiano, Poesia completa de Maria Àngels Anglada, Eros es más de Juan Antonio González-Iglesias, La nuit sexuelle de Pascal Quignard, Maletes perdudes de Jordi Puntí, Mosaicos d'Edison Simons, En la ciudad sumergida de J. C. Llop, Enciclopedia de la muertos de Danilo Kis, La mort i la paraula de Carles Camps Mundó, Nietzsche à Nice de Patrick Mauriès. 3. Quin és el teu racó preferit per llegir? El meu racó preferit per llegir és el meu gabinet secret i inviolable 4. Digues un llibre que no hagis llegit. No he llegit Harry Potter. 5. Una lectura inoblidable… Una lectura inoblidable: El quadern gris de Josep Pla.

Aquí aniré penjant un llistat dels blogs i d'iniciatives que s'afegeixin a la celebració del 100 anys del naixement de Rosa Leveroni: Antaviana: Cententari Rosa Leveroni: Entrevista de Lluís Busquets a Rosa Leveroni Digue'm Ariadna: 100 anys i encara en el llindar... Flux: LEVERONI Ganxet sota les pedres: Leveroni com a excusa La darrera estança del laberint: Leveroni segons Espriu Nausica: Recordança de Rosa Leveroni Rosa Leveroni: Cententari Tèrbol Atzur: Rosa Leveroni Un que passava: Rosa Leveroni, 100 anys Un que passava: Leveroni, bloc i llibre Viena edicions: Cartes d'amor i d'exili

1.Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? És una mica difícil i alhora insòlit prendre un únic llibre com a referent de la meva entrada en el món de la literatura. De fet, de petit, no era gaire bon lector; i recordo que una de les tasques que més detestava era la lectura. D’adolescent, em va marcar molt Ausiàs March, poeta que m’influencià molt en les meves primeres poesies més innocents. De fet, va ser amb un poema d’influència marchiana que vaig encisar el meu primer amor als 15 anys. Era una noia de la classe que sempre em donava carbasses i que, avui –coses de l’atzar o potser perquè es va cansar de la meva insistència–, continua essent la meva parella. Més endavant, en un intent de fer un pas més enllà i escriure amb més rigor i seriositat, em van marcar molt autors com Juan Ramon Jiménez, Carner (amb els seus Fruits saborosos ) i, sobretot, Miquel Martí i Pol (amb poemaris com Llibre de les sol

En la blogosfera han sorgit iniciatives per a homenatjar escriptors de la literatura catalana que ja no són presents entre nosaltres, és el cas de Joan Brossa, Carles Riba, Joan Amades i Salvador Espriu. Avui es compleix un segle del naixement d'una dona Rosa Leveroni. Leveroni fou una persona que tot i que tingué el mestratge literari de Carles Riba, va construir el seu propi camí en l'escriptura en diferents gèneres: prosa, poesia, assaig, crítica literària. I jo em pregunto perquè ens costa tant recordar a les escriptores? Precisament, jo confesso que el seu nom em sonava però no n'havia llegit res perquè no se'n parla, o potser no té el ressó que es mereix. Recordo que no fa gaire, al 2008 es va celebrar l'Any Rodoreda. Fou així com vam recordar i redescobrir l'escriptora de Sant Gervasi. Però fa falta que es dediqui un any a una autora per a homenatjar la seva obra? Quantes escriptores ens han deixat un llegat i han tingut poc ressó? Crec que avui dia haurí

Aquí teniu un poema de Rosa Leveroni del poemari Epigrames i cançons . Barcelona: Gustau Gili, 1938: Jo porto dintre meu per fer-me companyia la solitud només. La solitud immensa de l'estimar infinit que voldria ésser terra, aire i sol, mar i estrella, perquè fossis més meu, perquè jo fos més teva.

Avui es compleixen cent anys del naixement de Rosa Leveroni. Leveroni és una autora que tot i que va conrear poesia, prosa, assaig i crítica literària, encara ara la seva obra és desconeguda. Per a celebrar i homenatjar aquest s cent anys us reprodueixo una entrevista que en Lluís Busquets li va fer per tal de conèixer l'escriptora i iniciar el camí si es vol de la lectura de la seva obra: — Vau ser cofundadora d' Ariel , oi? —No, no vaig ser fundadora, però sí una de les primeres col·laboradores. Ja sé que en alguns llocs consto com a tal, però no ho vaig ser. El mal d'aquestes equivocacions és que es difonen amb facilitat i després costa de rectificar-les. Però aquesta no és l'única. També es diu, i no és cert, que vaig fer Filosofia i Lletres. Jo només vaig acabar la carrera de Bibliotecària. De Filosofia, només en vaig fer dos cursos durant la guerra. — Com anomenaríeu la vostra generació? —La generació perduda. Qui seríem? Els escriptors que podien haver esc