La descoberta: Recitals a domicili al bar el Pastís

L'altre dia, algú em va convidar a uns recitals a domicili al Bar el Pastís del carrer Santa Mònica. Vaig passejar per aquell carrer tan petit però tan ple d'encant, i vaig arribar a un bar ple de símbols existencialistes. Quan vaig asseure'm a la taula, la que corresponia a Josep Maria Huertas Claveria, em va venir el record d'una altra ocasió en què vaig trepitjar aquell misteriós i enigmàtic bar. El recitador i tres dels músics van arribar i com sempre vam haver d'esperar uns quants minuts de cortesia, fins que aquell va agafar el micro i va començar recitant poemes, i després expliar contes sobre la utopia, i també alguns poemes de V.A. Estellés. I quan ja feia estona que havien començat, va arribar tard el pianista, que es va incorporar al recital. Fou un acte especial, màgic, intens; música, poesia i humor es barrejaven en una atmosfera d'existencialisme. I no cal anar gaire lluny per a recordar que en períodes de repressió franquista, hi havia escriptors que celebraven trobades i recitals a domicili clandestins, sembla que aquestes pràctiques s'han tornat a posar a escena, gràcies a un recitaire, i tres músics que s'han arreplegat i ajuntat i van fent bolos en diferents bars emblemàtics de la ciutat comtal. Un espectacle literari per treure's el barret.