Antaviana 6.0

quin/s llibre/s t'has rellegit?

Foto presa de la xarxa Quantes coses podem trobar endreçant i obrint calaixos. L'altre dia vaig trobar un grapat de vells escrits, relats que vaig escriure en la meva adolescència. Ara els rellegeixo i els comparo amb els escrits de l'actualitat. És bonic retrobar els meus primers treballs creatius que són els que m'han dut fins a la creativitat actual. Obrim calaixos i viatgem en el temps, en el temps dels nostres inicis literaris.

Foto presa de la xarxa Antaviana és la meva llar virtual, la dolça llar on puc guardar els meus somnis transformats en paraules poètiques. Antaviana és la llar que em fa seure i escriure per a vosaltres. Antaviana és l'espai que quan deixo anyoro. Antaviana és la meva llar virtual, i també la dels lectors i lectores que entren i que sempre són benvinguts i benvingudes. Dolça llar virtual, el meu trajecte ja no és ni serà el mateix d'ençà que et vaig començar a construir.

Un cop més el senyor Valls de Uendos, Greixets i Maremorets ens propsa el segon CONVIT ESTIUENC . En aquest cas hem de posar un títol a aquest quadre del pintor Jordi Albinyana . Aquí teniu la meva proposta: Somnis eròtics encadenats

3r Aniversari d'Antaviana

Fa uns dies vaig posar la senzilla imatge d'una via, una via amb boira al fons . És realment increïble la quantitat de respostes diverses dels lectors i lectores que han escrit els lectors i lectores explicant què els suggereix aquesta imatge. La diversitat de punts de vista creatius és d'una gran riquesa literària.

L'Arlequí està preparant un llibre d'entrevistes quan arribem al número 60. Es tracta d'un llibre d'entrevistes que s'organitzaran alfabèticament, i amb una fitxa que hauran d'emplenar els entrevistats, així com també hauran d'enviar-me una fotografia per correu electrònic. Em falta avisar a l Biel Mesquida . Si us plau, posa't en contacte amb mi a rcanovalls@gmail.com per dir-me si vols que publiqui la teva entrevista. Moltes gràcies a tots i totes!

Foto presa de la xarxa què et suggereix aquesta imatge?

Foto presa de la xarxa Deixa'm entrar en un racó del teu món. Deixa'm passejar per camins pregons. Deixa'm seguir les petjades de la teva veu. Deixa'm somniar que dins del teu món, amagues el meu nom.

Foto presa de la xarxa Aquí teniu la tercera pista : 1. És una dona. 2. És la protagonista d'una novel·la catalana del segle XX. 3. La dona comença pujant una muntanya. La blocaire Novesflors ha descobert el personatge incògnita : la Mila de Sol·litud. Enhorabona!!! Moltes gràcies a tots i a totes els que hi heu participat.

Foto presa de la xarxa Aquí teniu la segona pista: 1. És una dona. 2. És la protagonista d'una novel·la catalana del segle XX.

Foto presa de la xarxa Lorelei Sé molt bé tot el que vol dir que em trobi tan content. Un instant d'un passat estiu no se me'n va del pensament. Les pedres tèbies de lluna, i a l'herba frisa el vent de mar. Per una escala que s'enruna pugen ella i un embriac. La noia amb blue-jeans es proposa tenir bondat per l'home incert. No fuig de veure's en l'ull de boira ni burla el pas que es perd. Ara la mena un seny d'ofrena: li han dit sempre que l'ofegués. I això, tota soleta, la noia meva ho ha fet. Ferrater, Gabriel. “Lorelei”. Les dones i els dies . Barcelona: Ed. 62, MOLC, 1979

Foto presa de la xarxa Aquí teniu una nova incògnita, i la primera pista : 1. És una dona.

Foto presa de la xarxa aquest poema visual?

Foto presa de la xarxa FASCICLE I: Després d'un llarg divendres estressant, l'Olga va topar-se amb l'Anna, i ella li diu: -Olga has perdut una arracada. Instintivament, ella fa el gest de tocar-se l'orella per comprovar-ho. - Tens raó. He perdut l'arracada. FASCICLE II: L'Olga va marxar sense dir adéu a l'Anna, estava capficada: On dec haver perdut l'arracada? Intentava recordar què havia fet aquell dia, i de sobte es va adonar que tenia un buit a la memòria, no recordava res del què havia fet els darrers dies. Caminava i caminava sense saber quin rumb havia de seguir. FASCICLE III: Caminava i de sobte sentia una cremor als peus, l'Olga es va adonar que caminava descalça. "-On són les meves sandàlies?". "-Estic somniant?" Es va pessigar el braç i es va sentir un ai!. No, no estava pas somniant, caminava sense sandàlies pels carrers de la ciutat comtal. Aleshores com si una veu misteriosa l'empenyés va arribar

Foto presa de la xarxa Una cançó, un somriure dolç iinesborrable, intercanvi de paraules desagradables, un dia tenebrós..., els instants viscuts dins la nostra pell ara són milions de retalls de diari en blanc i negre, que retallem curosament i els guardem al nostre àlbum particular com un tresor impreuable.

Enceto la nova secció l'entrevista blocaire amb el Jesús M. Tibau que m'ha contestat molt amablement i amb rapidesa a les preguntes: Quin any vas crear el teu primer bloc? 2007 Bloc o blog? Em decanto més per blog, ja que és el terme que es fa servir internacionalment. A més, en català hi ha moltes paraules acabades en g, encara que la penúltima lletra sigui una vocal tònica. “Un bloc s'alimenta dels comentaris dels lectors”, creus que és veritat? Per a un blocaire, la necessitat principal és la necessitat d’expressar-se, però sense comentaris possiblement tindríem la sensació de clamar al desert, i acabaríem a poc a poc deixant el blog. Els comentaris i les relacions que es creen entre blocaires són la nostra gasolina. Què t'ha aportat el bloc? Sobretot m’ha permès conèixer virtualment, i després personalment, a moltíssima gent interessant d’arreu del país, que gairebé s’han converitt en una mena de famíli

Foto presa de la xarxa què et suggereix aquesta imatge?

La primera versió és de Billie Holliday: La segona versió és d'Ella Fitzgerald i Louis Armstrong:

Foto presa de la xarxa Retorn a Ítaca . Sóc com un nadó davant teu. Tu ets l’aigua blanca i callada. Al port m’espera un gran vaixell i jo llevo l’àncora per salpar. El far em duu a Ítaca i m’aturaré a tots els ports. Caminaré descalça per la ribera, però les Muses m’acompanyaran per trencar el teu silenci.

FASCICLE I: Després d'un llarg divendres estressant, l'Olga va topar-se amb l'Anna, i ella li diu: -Olga has perdut una arracada. Instintivament, ella fa el gest de tocar-se l'orella per comprovar-ho. - Tens raó. He perdut l'arracada. FASCICLE II: L'Olga va marxar sense dir adéu a l'Anna, estava capficada: On dec haver perdut l'arracada? Intentava recordar què havia fet aquell dia, i de sobte es va adonar que tenia un buit a la memòria, no recordava res del què havia fet els darrers dies. Caminava i caminava sense saber quin rumb havia de seguir.

Foto presa de la xarxa Anton Txèjov va escriure una de les seves primeres obres més conegudes i universals L a Gavina a finals del segle XIX. En aquesta obra, l'autor elabora un discurs metaliterari que es vincula estretament amb el discurs vital a través d'un argument: Un escriptor Kostia busca la fama com a tal amb les seves obres, però ni la crítica ni el públic no el valoren, finalment, la desesperació i el rebuig del seu amor no correspost, Nina, l'aboquen al suïcidi. El discurs metaliterari està basat en la dualitat dels dos personatges principals: Kostia i Trigorin, l'un és un escriptor fracassat, l'altre és un escriptor d'èxit social. Aquí comença el conflicte, i d'aquí també sorgeix el diàleg de la tasca de l'escriptor i de l'èxit o el fracàs, dues cares d'una mateixa moneda, que es representen en els dos personatges esmentats. Dins del discurs metaliterari, també hi ha un discurs vital que està relacionat amb l'altre: el fracàs so

Foto presa de la xarxa quin lloc prefereixes per llegir a l'estiu i quin/s llibre/s llegiràs?

Foto presa de la xarxa M'embriaga un alè de felicitat que prové de l'atmosfera que m'envolta i de sobte, em trobo en un túnel fosc, que hauria de creuar per continuar el meu camí. Entro a poc a poc, palpant les parets i encenent una llanterna que il·lumina el meu rumb, aleshores en una de les parets de ciment hi trobo escrits dos noms enllaçats per un òrgan que batega. Continuo el meu camí i començo albirar de lluny una filera d'arbres verds, semblen molt lluny, camino i camino sense sentir gairebé els peus, fins que finalment la llum de Febus m'enlluerna. He travessat el túnel, i he deixat la por enrere.

Foto presa de la xarxa Aquestes són les pistes per a descobrir les paraules amagades. La persona que descobreixi totes les paraules guanyarà un exemplar d' A l'altra banda del riu dedicat. La persona guanyadora m'haurà d'enviar l'adreça al correu rcanovalls@gmail.com. En la paraula amagada 6, qualsevol títol d'un poema de Joan Maragall serà donat per bo. 1. Nom d'un rei literari, l'espasa del qual es deia Escalibur. ARTUR 2. Nom d'un corrent literari del segle XVII. BARROC 3. Gènere de la literatura popular. CANÇÓ DE BANDOLERS 4. Nom d'una secció del blog Tens un racó dalt del món que té molta cara. CARES DEL MÓN 5. Nom d'un obra d'un autor irlandès del segle XX. DUBLINESOS 6. Nom d'un poema de Joan Maragall. (Qualsevol títol dels poemes de Maragall seran acceptats com a vàlids). CANT ESPIRITUAL 7. Nom d'un poema de Màrius Torres. PRESÈNCIA 8. Nom d'uns convits que ens proposa en Francesc Mompó al seu blog. CONVITS ESTIUE

Foto presa de la xarxa El mes vinent aquest blog/bloc complirà 3 anys. En tres anys ha plogut molt, he penjat 769 posts, m'heu deixat molts comentaris interessants i increïbles, i heu compartit amb mi les vostres lectures. També heu deixat volar la imaginació de la mà de Joan Brossa, i no podem oblidar la vostra participació als jocs literaris, alguns dels quals els he fet amb el Jesús Tibau . Tampoc podem deixar de banda els grans homenatges blocaires a Joan Brossa, Carles Riba, Joan Amades i Salvador Espriu que han sacsejat la blogosfera. Aquests tres anys han sigut una satisfacció que no puc expressar amb paraules. Cada dia, heu entrat a l'Antaviana gent nova, i també els seguidors més "veterans". Aquest bloc/blog té vida, i la té no només perquè jo procuro actualitzar-lo quan tinc l'efervescència creadora, sinó també perquè vosaltres quan us deixeu caure li doneu alè, un alè viu i inquiet. Gràcies a tots i totes els lectors i lectores d'aquest blog de i so

Aquestes són les pistes per a descobrir les paraules amagades. La persona que descobreixi totes les paraules guanyarà un exemplar d' A l'altra banda del riu dedicat. La persona guanyadora m'haurà d'enviar l'adreça al correu rcanovalls@gmail.com. En la paraula amagada 6, qualsevol títol d'un poema de Joan Maragall serà donat per bo. 1. Nom d'un rei literari, l'espasa del qual es deia Escalibur. _ _ _ _ _ _ 2. Nom d'un corrent literari del segle XVII. _ _ _ _ _ _ 3. Gènere de la literatura popular. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 4. Nom d'una secció del blog Tens un racó dalt del món que té molta cara. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 5. Nom d'un obra d'un autor irlandès del segle XX. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 6. Nom d'un poema de Joan Maragall. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 7. Nom d'un poema de Màrius Torres. _ _ _ _ _ _ _ _ _ 8. Nom d'uns convits que ens proposa en Francesc Mompó al seu blog. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

VIS-Á-VIS 12 : ROSER CAÑO from TVOsona on Vimeo .

Asseguda en un banc, sota l'ombra d'un felí, el meu pensament viatja cap a tu. Un any més en Francesc Mompó Valls ens proposa els seus Convits Estiuencs. Aquí teniu el meu granet de sorra.

1. Quin fou el teu primer llibre? Vaig aprendre a llegir, i a escriure, amb els còmics del Tintín. Com a llibre, un dels primers títols que recordo és La grúa de Reiner Zimnik. El conservo i l'he llegit moltes vegades. 2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? Tres: Una part del tot de Steve Toltz, La première gorgée de bière et autres plaisirs minuscules de Philippe Delerm i Llengua, nació i modernitat de Jordi Ginebra. 3. Quin és el teu racó preferit per llegir? El llit. I després el balancí que tinc a la biblioteca. 4. Digues un llibre que no hagis llegit. Com parlar dels llibres que no hem llegit de Pierre Bayard. 5. Una lectura inoblidable… El mestre i Margarida de Mikhaîl Bulgàkov.

Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? En podria citar diversos, però crec que “Les flors dels mal” de Charles Baudelaire em va encisar en cadascun dels versos. Penso que mentre el llegia, la bellesa i complexitat de les paraules d’aquell llibre poc a poc em van fer valorar la poesia de l’autor i, alhora, em despertaren la inquietud del meu jo poètic. Quan et vas adonar que t’agradava escriure? De petita ja solia plasmar en paper tot el que sentia, vivia o veia, encara que per vergonya estripava els escrits a cuita corrents perquè ningú no els pogués llegir. No va ser fins passats els vint anys quan vaig superar aquesta dificultat i vaig adonar-me que el que més m’agradava era escriure. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”? És cert que en qualsevol art el treball constant és la clau de la perfecció i que per fer una bona fein

Foto presa de la xarxa Des dels set anys em dedico a l'ofici d'escriure i una de les pors de l'escriptor és la por al full en blanc, si em permeteu l'expressió orginal. Doncs bé, hi ha èpoques que tinc coses a dir i busco la manera de dir-les cercant construir el meu estil literari. Però hi ha moltes vegades en què la ment està en blanc, i encara que vulgui forçar el naixament d'una idea, és inútil. I em trobo davant aquesta por, davant del full en blanc sense res a dir, perquè les muses dormen i necessiten descansar. Llavors és el moment de fer una pausa creativa i deixar que la finestra de la imaginació es torni a obrir.

Foto presa de la xarxa En Joan Brossa va crear la roda quadrada, inventeu-vos d'altres objectes inservibles.