Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Moltes gràcies senyoreta Valls, ha estat vosté la primera a fer-lo efectiu.
ResponEliminaSalut i Terra
Ps. Felicitats pels tres anyets.
De res senyor Valls, és un honor encetar el segon CONVIT ESTIUENC!
ResponEliminaSalut i Terra
PS: Gràcies!
Eloqüent , el nom del quadre!
ResponEliminaGràcies, Elvira!
ResponEliminaTrencaclosques.
ResponElimina:) Besades
Bon títol, Vida :)
ResponEliminaPetonets.
La meva proposta és
ResponEliminaFusió de cossos i ànimes.
Molt bé, Natàlia!
ResponElimina"Ànimes Solubles"
ResponEliminaUn títol molt suggerent Josep!
ResponEliminaMolt bons tots els que he llegit, també a la pàgina d'en Francesc Mompó!!!
ResponElimina