Travessar el túnel fosc

-















Foto presa de la xarxa




M'embriaga un alè de felicitat que prové de l'atmosfera que m'envolta i de sobte, em trobo en un túnel fosc, que hauria de creuar per continuar el meu camí. Entro a poc a poc, palpant les parets i encenent una llanterna que il·lumina el meu rumb, aleshores en una de les parets de ciment hi trobo escrits dos noms enllaçats per un òrgan que batega. Continuo el meu camí i començo albirar de lluny una filera d'arbres verds, semblen molt lluny, camino i camino sense sentir gairebé els peus, fins que finalment la llum de Febus m'enlluerna. He travessat el túnel, i he deixat la por enrere.

Comentaris

  1. Anònim13 de juliol del 2010, a les 1:47

    加油-不論如何都支持你............................................................

    ResponElimina
  2. Anònim13 de juliol del 2010, a les 1:47

    Quality is better than quantity.............................................................

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls13 de juliol del 2010, a les 7:47

    Traducció: Afegiu l'oli - com magistral recolzen la teoria de la no-capital

    ResponElimina
  4. Pilar13 de juliol del 2010, a les 8:08

    Tindrà continuació? És com el començament d'un conte oníric.
    Pel que fa al comentari, tot i que l'has traduit continuo sense enterar-me del que vol dir.

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls13 de juliol del 2010, a les 8:19

    Hola Pilar! No sé si tindrà continuació aquest relat, potser sí.
    Jo tampoc l'entenc gaire, són seguidors japonesos que em deixen aquests comentaris.

    ResponElimina
  6. nrumo14 de juliol del 2010, a les 19:22

    M'encanta. La cosa està en superar-se sempre, per combatir la por cal fer-li front!

    ResponElimina
  7. Roser Caño Valls14 de juliol del 2010, a les 19:48

    Benvinguda al bloc/blog Naiara. Gràcies per les teves paraules!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació