Antaviana 6.0

Foto presa de la xarxa Durant els anys de la carrera, els professors em van anomenar Màrius Torres, llavors desconeixia qui era. Després en el transcurs inacabable de l'estudi de les oposicions vaig descobrir que fou un poeta que va morir jove, a causa de la tuberculosi. Ara, amb motiu del Cententari m'he decidit a llegir la poesia de Màrius Torres, amb el volum Poesies , prologat per Pere Gimferrer. És curiós el fet que la seva poesia no es pot deslligar del fet que ell patia una malaltia incurable, i és així que tots els poemes fan referència a la mort, però en la majoria de casos fa servir metàfores per referir-s'hi per exemple, la nit, l'eternitat, etc. Així donc, tot el que té vida s'associa a la mort com la natura que té un naixement i el seu declivi vital, i el seu cicle natural dels éssers vius esdevé un correlat amb el jo poètic. Però la poesia d'aquest autor lleidatà no només es redueix a tractar la temàtica de

L'estiu del 2007 vaig donar crear l'Antaviana i així va néixer l'Arlequí. Aleshores, vaig triar un estil clàssic i senzill, i el blog era un simple espai per a publicar alguns contes que tenia guardats al calaix, bé més aviat, al disc dur. D'un any a l'altre, van néixer noves seccions: El Qüestionari, Digue'm què llegeixes?, Llegim amb..., Jocs literaris, Música i literatura, i a dia d'avui encara han sorgit noves seccions, com l'Entrevista blocaire, Dues versions, una mica de música. Al llarg d'aquests tres anys la quantitat de posts ha anat augmentant (de 52 a 311), i en aquest període han anat passant per aquí diferents lectors i lectores, molts dels quals també són blogaires, siguin tímids, obssessius, exhibicionistes, etc. El que més m'agrada és el fet que gràcies aquests lectors que deixen els seus comentaris, fan que tant el blog com l'Arlequí es facin una mica més grans, sempre amb senzillesa, i sobretot, gràcies a la seva constància

L'any 1931 el compositor Herman Hupfeld va compondre una cançó que es convertiria en un clàssic de la música: As Times Goes By . L'anomenada peça musical no va obtenir la fama fins al 1942 gràcies a la pel·lícula Casablanca. En aquell film, l'encarregat de posar veu a la lletra fou Dooley Wilson. És el moment en què la protagonista, Ilsa Lund arriba al bar de'n Rick Blaine, i pronuncia una de les frases més conegudes del cinema universal: Torna-la a tocar Sam. La peça s'inicia amb tres estrofes que parlen del progrés i de com ha passat el temps fent que tot canviés: [This day and age we're living in Gives cause for apprehension With speed and new invention And things like fourth dimension. Yet we get a trifle weary With Mr. Einstein's theory. So we must get down to earth at times Relax relieve the tension And no matter what the progress Or what may yet be proved The simple facts of life are such They cannot be removed.] En la tercera estrofa, la cançó diu qu

Milers d'ocells emprenen el vol, emmirallant-se en aigües dolces, esperant que arribi el demà per tornar-hi.

Foto presa de la xarxa Fa pocs dies el blocaire Francesc Mompó Valls va escriure el post el blogaire exhibicionista al seu blog. Aquest escrit ens genera una pregunta: els escriptors/res som exhibicionistes? Quan vaig començar a escriure per a mi era una manera de parlar perquè era molt molt tímida. I a més a més, la literatura em permetia inventar-me realitats fantasioses diferents de la que vivia, que fou un infern. Al principi, escrivia històries que no tenien res meu, i per tant resultaven artificioses literàriament parlant. Després vaig començar amb el projecte del llibre on vaig aprendre a escriure relats amb una veu i unes històries on no hi manca l'experiència vital, sempre però sota el sedàs de la ficció. Ara reflexionant crec que escriure és una forma de comunciar-nos amb els lectors i les lectores. És possible que de vegades cerquem que ens aplaudeixin els textos que escrivim. Però he après, gràcies al blog, que la interacció que es crea entre l'Arlequí i els lector

Foto presa de la xarxa què et suggereix aquesta imatge?

Foto presa de la xarxa quin/s llibre/s t'has llegit aquest estiu? Llegeixes més a l'estiu que en d'altres èpoques de l'any?

Foto presa de la xarxa Fa un cert temps vaig escriure aquest post: Gènere o gèneres literaris? en el qual afirmava precipitadament que temptejo només un gènere: el conte. Certament, hi ha un refrany que diu: "D'aquesta aigua no en beuré", i és que els camins literaris ens porten cap a indrets insospitats. I és així que tot i que no bandejo les narracions, estic intentant escriure textos poètics. La idea neix, i després es converteix en text amb una forma concreta. Darrerament m'he convertit en lectora de poesia, actualment, llegeixo Poesies de Màrius Torres, les lectures i el meu entorn vital m'han empès a fer exercicis literaris sota el llenguatge poètic. Els escriptors/res al llarg del nostre trajecte literari fem parades, i ens aventurem a llocs misteriosos i desconeguts, cercant la nostra veu.

Foto presa de la xarxa Aquí teniu un nou joc Troba les paraules : En Francesc Mompó Valls ja ha descobert dues paraules, encara us en queden vuit La Mercè Climent j a ha trobat la paraula 10. Encara teniu set paraules per a descobrir. En Vicicle ha trobat unes quantes paraules, però Alba i Ulisses no són correctes. Així que us haureu de trencar una miqueta més el cap. La Maria Consol ha encertat la primera paraula. Ja en queden menys! En Francesc Mompó Valls ha endevinat la paraula 3, Mercè! Felicitats a tots i totes els que heu participat! 1. Sobrenom d'un rei català de la corona catalanoaragonesa. EL CERIMONIÓS 2. Llibre dels llibres . BÍBLIA 3. Nom de dona que dóna nom a un concepte de la poesia trobadoresca. Aquest nom en la poesia trobadoresca simbolitzava quan una dama corresponia a l'amor cortès del trobador. MERCÈ 5. Nom d'un filòsof romà que fou condemnat a mort per Neró SÈNECA 6. Títol d'una cançó popul

Frank Sinatra: Versió en català Vola'm a sa lluna interpretada per Cris Juanico:

Foto presa de la xarxa "No ploris per allò que no tens, no ploris pel que has perdut. Somriu per allò que encara ha de venir".

Foto presa de la xarxa Obro els ulls i dins meu rellisquen llàgrimes. Infinitat de gotes s'emporten cases, cotxes, records i ànimes. Veig en els seus rostres un plany amarg sense consol, i jo passejo a la deriva cercant camins d'esperança.

Foto presa de la xarxa un títol per aquesta imatge.

Des del blog Tumateixllibres ens proposen fer un auca de blogs aquí us deixo la meva aportació: Una finestra que ningú no sap tancar, és un indret per on pots passejar. Una finestra que ens convida a mirar, deixant sentir una veu que ningú no pot empresonar.

què et suggereix aquesta imatge?

Avui somric a la dona del mirall, ara reconec el seu esguard, l'esguard amagat. Som com el mar i el cel, abraçats per l'horitzó, sota la llum de la lluna.

Una nit d'estiu a la Fira, ella es va topar amb la màquina dels desitjos. Desig concedit , va dir l'home de cera. Al mirar-se al mirall li havien desaparegut les arrugues, i una llàgrima li va relliscar pel rostre.

Foto presa de la xarxa Aquí teniu la solució del joc Troba les paraules... Especial Màrius Torres . Aquests són els i les participants que han trobat les paraules: Francesc Mompó , nickmazziu , Elvira FR , Mercè , Pepe . Moltes felicitats a tots i totes! 1. Nom de la ciutat de naixement de Màrius Torres. LLEIDA 2. Nom d'una ciutat que Màrius Torres va visitar durant el viatge de fi de carrera. FLORÈNCIA 3. Nom i cognom de l'escriptor que visitava Màrius Torres al sanatori. JOAN SALES 4. Nom autèntic de la Mahalta . Dues respostes possibles facilitades pel Francesc Mompó Valls : MERCÈ FIGUERES I MALALTA. 5. Pseudònim que el poeta va emprar en alguns dels seus escrits. GREGORI SASTRE 6. Nom de les dues llengües en les quals Màrius Torres va traduir obres d'autors clàssics: FRANCÈS I ANGLÈS 7. Tres cognoms de tres autors clàssics que Màrius Torres va llegir: MOLIÈRE, VERLAINE I BAUDELAIRE 8. Títol del poema al qual pertanyen aquests versos: O somni ¿què m'importa la fe

Foto presa de la xarxa En Víctor Pàmies ha fet una crida a la blogosfera per a recordar que el dilluns 30 d'agost es compleixen 100 anys del naixement de Màrius Torres . O sigui que ja sabeu que és el dia en què els blocaires hem de pensar un apunt sobre la figura i l'obra de l'escriptor i penjar-lo el 30 d'agost. 1. Nom de la ciutat de naixement de Màrius Torres. LLEIDA 2. Nom d'una ciutat que Màrius Torres va visitar durant el viatge de fi de carrera. FLORÈNCIA 3. Nom i cognom de l'escriptor que visitava Màrius Torres al sanatori. JOAN SALES 4. Nom autèntic de la Mahalta . Dues respostes possibles facilitades pel Francesc Mompó Valls : MERCÈ FIGUERES I MALALTA. 5. Pseudònim que el poeta va emprar en alguns dels seus escrits. GREGORI SASTRE 6. Nom de les dues llengües en les quals Màrius Torres va traduir obres d'autors clàssics: FRANCÈS I ANGLÈS 7. Tres cognoms de tres autors clàssics que Màrius Torres va llegir: MOLIÈRE, VERLAINE I BAUDELAIRE 8. Títol

Foto presa de la xarxa Des de ben petita, sempre m'han rondat pel cap infinitat d'idees per a escriure. És clar, que una cosa és tenir la idea i l'altra és convertir aquesta en un text literari. No és pas una tasca senzilla, perquè tot individu pot tenir una bona idea però després cal trobar el camí fins a materialitzar-la. Les idees són la matèria prima d'un futur text literari, i seguidament hem de saber trobar aquest camí de què parlo, començant per triar el gènere, cercar la nostra veu..., sempre evolucionant en el nostre viatge literari. I és aquesta precisament la grandesa de la literatura, la tasca de materialitzar la idea al paper a través de la ficció i del llenguatge literaris. El més important no és si aconseguim un text literari de qualitat i per tant llegible, sinó fer el viatge essent per uns instants l'Ulisses que torna a la seva Ítaca estimada.

Foto presa de la xarxa Ja fa temps que tinc al calaix una idea que primer vaig voler donar-li forma amb el gènere del teatre, però no, no era aquesta la forma adequada. Després vaig decidir abandonar, tot i que el meu jo creatiu, no ho ha fet mai. Ahir després d'una nit de calor i d'insomni, vaig posar-me a llegir contes i faules de la pàgina web Un mar de contes , aleshores em va venir una alenada d'inspiració per donar vida aquella idea que ja semblava morta. I mentre escrivia, i el rellotge marcava les dotze passades, em sentia com un d'aquells escriptors que té un moment d'inspiració tan frenètic que no pot parar d'escriure, tot i que, amb el temps he après que és bo deixar resposar l'escrit abans d'acabar-lo i continuar a poc a poquet fins que prengui forma de relat. Així doncs, la lectura i els textos ja escrits i que formen part de la cultura són un bon material per desvetllar les muses i fer que aquestes ens facin moure els dits, escrivint, escri

Foto presa de la xarxa Falta poc perquè es compleixin els cent anys del naixement d'un poeta singular: Màrius Torres . És per això que li dedico aquest joc literari com a homenatge. Aquí teniu deu pistes per a descobrir les paraules amagades del poeta: 1. Nom de la ciutat de naixement de Màrius Torres. _ _ _ _ _ _ 2. Nom d'una ciutat que Màrius Torres va visitar durant el viatge de fi de carrera. _ _ _ _ _ _ _ _ _ 3. Nom i cognom de l'escriptor que visitava Màrius Torres al sanatori. _ _ _ _ _ _ _ _ _ 4. Nom autèntic de la Mahalta . Dues respostes possibles facilitades pel Francesc Mompó Valls : MERCÈ FIGUERES I MALALTA. 5. Pseudònim que el poeta va emprar en alguns dels seus escrits. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 6. Nom de les dues llengües en les quals Màrius Torres va traduir obres d'autors clàssics: _ _ _ _ _ _ i _ _ _ _ _ _ 7. Tres cognoms de tres autors clàssics que Màrius Torres va llegir: _ _ _ _ _ _ _ , _ _ _ _ _ _ _ _ _ i _ _ _ _ _ _ _ _ 8. Títol del poema a

Foto presa de la xarxa Aquí teniu la segona pista: 1. No és un únic personatge. 2. Són homes que tenen un enemic molt poderós que vesteix de vermell. En Jesús M. Tibau ha descobert que els personatges incògnites són els tres mosqueters. Moltes felicitats! Per cert, sabríeu dir-me el nom d'aquests tres personatges?

Foto presa de la xarxa FASCICLE I: Després d'un llarg divendres estressant, l'Olga va topar-se amb l'Anna, i ella li diu: -Olga has perdut una arracada. Instintivament, ella fa el gest de tocar-se l'orella per comprovar-ho. - Tens raó. He perdut l'arracada. FASCICLE II: L'Olga va marxar sense dir adéu a l'Anna, estava capficada: On dec haver perdut l'arracada? Intentava recordar què havia fet aquell dia, i de sobte es va adonar que tenia un buit a la memòria, no recordava res del què havia fet els darrers dies. Caminava i caminava sense saber quin rumb havia de seguir. FASCICLE III: Caminava i de sobte sentia una cremor als peus, l'Olga es va adonar que caminava descalça. "-On són les meves sandàlies?". "-Estic somniant?" Es va pessigar el braç i es va sentir un ai!. No, no estava pas somniant, caminava sense sandàlies pels carrers de la ciutat comtal. Aleshores com si una veu misteriosa l'empen

Foto presa de la xarxa Aquí teniu una nova incògnita i la primera pista : 1. No és un únic personatge.

aquest poema visual?

Quin any vas crear el teu primer bloc? El 2008, el dia 26 de juliol va néixer “Un tel als ulls”, amb l'apunt “M'agrada el te”. Bloc o blog? Blog. No veig cap incongruència d'aquest neologisme amb el nostre idioma. És més, al blog hi tinc el rètol “Açò és un blog, no pas un bloc”. “Un bloc s'alimenta dels comentaris dels lectors”, creus que és veritat? Hi ha blogs de tota mena i condició, el que si que és cert és que el meu, sense els comentaris dels lectors no té cap mena de gràcia. La majoria dels apunts els faig per ser complementats per l'opinió del lector. D'una altra manera no tindria cap sentit per a mi. Tot i que entenc que n'hi hagi que tan els faci, no és un criteri avaluable, senzillament, cadascú a casa seva ... Què t'ha aportat el bloc? Uf! Un munt de coses en positiu, tant d'aprenentatge com a nivell personal. Conèixer persones increïbles, o sigui, tot un privilegi

1. Quin fou el teu primer llibre? Entomologia , un llibre de relats breus. 2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? Les obres de Maragall de la Selecta i l'edició crítica de la seva poesia feta per Glòria Canals. Un manual sobre la música de Manuel de Falla. 3. Quin és el teu racó preferit per llegir? Sota un pi, en una cala buida. 4. Digues un llibre que no hagis llegit. El tremolor de la casa vella, de Joseph Rudyard Kipling. 5. Una lectura inoblidable… Montaigne?

Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? Els primers llibres que em vénen al cap són els contes de Perrault i de Grimm; també un que es titulava Cuentos al amor de la lumbre ... Bé, més que un llibre en concret em vaig endinsar en aquest món per mon pare. Ell solia recitar-nos poemes –també ens cantava fragments d’òperes– i parlar-nos molt de literatura. Recorde una vegada que estava al llit griposa, no tindria més de deu anys, i perquè les hores em foren més curtes ell em llegia contes d’Edgar Allan Poe. Quan et vas adonar que t’agradava escriure? Supose que des de ben menudeta. En primària teníem uns quaderns que es deien Aprendo a redactar –eren en castellà– i en ells s’explicava com fer narracions, descripcions, etc. A mi m’agradava molt escriure i sempre intentava ser original. De vegades potser el resultat fóra una mica pedant com en aquella narració on contava com havia esta

Joan Manuel Serrat: Tete Montoliu:

què llegeixes aquest mes?