Reflexions en veu alta: Una alenada d'inspiració creativa

-
















Foto presa de la xarxa

Ja fa temps que tinc al calaix una idea que primer vaig voler donar-li forma amb el gènere del teatre, però no, no era aquesta la forma adequada. Després vaig decidir abandonar, tot i que el meu jo creatiu, no ho ha fet mai. Ahir després d'una nit de calor i d'insomni, vaig posar-me a llegir contes i faules de la pàgina web Un mar de contes, aleshores em va venir una alenada d'inspiració per donar vida aquella idea que ja semblava morta. I mentre escrivia, i el rellotge marcava les dotze passades, em sentia com un d'aquells escriptors que té un moment d'inspiració tan frenètic que no pot parar d'escriure, tot i que, amb el temps he après que és bo deixar resposar l'escrit abans d'acabar-lo i continuar a poc a poquet fins que prengui forma de relat. Així doncs, la lectura i els textos ja escrits i que formen part de la cultura són un bon material per desvetllar les muses i fer que aquestes ens facin moure els dits, escrivint, escrivint una idea que un dia potser prendrà una forma sòlida.

Comentaris

  1. zel9 d’agost del 2010, a les 12:32

    Una web de capçalera...jo en trec molts d'allà per explicar als nens...

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls9 d’agost del 2010, a les 19:13

    Tens tota la raó Zel!

    ResponElimina
  3. elenaranda10 d’agost del 2010, a les 15:06

    José Saramago podia trigar anys en desenvolupar una idea. Mentrestant li anava donant voltes fins que trobava com donar-li la forma que buscava.

    Sort amb la teva creativitat!

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls10 d’agost del 2010, a les 15:41

    Benvinguda Elenaranda! Gràcies!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació