Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
El tunel del temps, o del pas del temps.
ResponEliminaBona interpretació, Gabriel!
ResponEliminaLa crisi i un petit llum al final que deu ser la sortida.
ResponEliminaLes meves vacances i les superpaelles que hi fan a l'altre costat. Massa explícit potser?
ResponEliminaHola Rafel, una interpretació ben interessant.
ResponEliminaTotPoesia2008 no és massa explícit, està molt bé. Benvingut o Benvinguda al blog Antaviana.
El primer suposat exoplaneta amb condicions de tenir vida descobert avui mateix...esperem poder sobrepassar 20 anys llum en un instant...
ResponElimina