Doncs... No puc opinar res d'aquest llibre perquè he intentat llegir-lo tres o quatre voltes i sempre me n'he quedat en la pàgina tres... o quatre. Si serveix aquesta opinió (que ho dubte) jo diria que és un llibre ilegible. :D
És un llibre magnífic i que s'ha de llegir de jove. La seva lectura és feridora però impagable, com la bellesa. És una de les obres que permet entrar en la concepció de l'amor o del que diuen que pot ser l'amor. A reveure!
Pilar gràcies per parlar-nos de l'òpera de Massenet, sempre s'aprenen coses dels lectors/res ;)
Viu i llegeix Gràcies! La meva opinió és que és un gran llibre, evidentment té de fons la teoria romàntica, però també té la manera particular d'enfocar la història, i els personatges de Goethe. Crec que és una obra que sempre vénen ganes de llegir encara que ja m'he l'he llegit dues vegades.
Gràcies a tots per inaugurar aquesta nova secció :)
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Aquí teniu un nou podcast, La intel·ligència articial pot ser un daltabaix per a l'art? És una reflexió personal, i sense ser cap experta sobre si la IA canviarà la manera de crear art.
Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Doncs... No puc opinar res d'aquest llibre perquè he intentat llegir-lo tres o quatre voltes i sempre me n'he quedat en la pàgina tres... o quatre. Si serveix aquesta opinió (que ho dubte) jo diria que és un llibre ilegible. :D
ResponEliminaDoncs Jo l'he llegit unes dues o tres vegades, i cada vegada m'agrada més. Crec que sí que és un llibre llegible :D
ResponEliminaÉs un llibre magnífic i que s'ha de llegir de jove. La seva lectura és feridora però impagable, com la bellesa.
ResponEliminaÉs una de les obres que permet entrar en la concepció de l'amor o del que diuen que pot ser l'amor.
A reveure!
És una confesió íntima de sentiments. M'agrada molt la seva adaptació a l'òpera de Massenet. Li dón un aire afrancessat que li escau molt bé.
ResponEliminam'agrada la proposta sobre clàssics, i m'encantaria que hi afegissis la teva opinió.
ResponEliminaaquest no l'he llegit.
Hola Ricard99 moltes gràcies per la teva opinió!
ResponEliminaPilar gràcies per parlar-nos de l'òpera de Massenet, sempre s'aprenen coses dels lectors/res ;)
Viu i llegeix Gràcies! La meva opinió és que és un gran llibre, evidentment té de fons la teoria romàntica, però també té la manera particular d'enfocar la història, i els personatges de Goethe. Crec que és una obra que sempre vénen ganes de llegir encara que ja m'he l'he llegit dues vegades.
Gràcies a tots per inaugurar aquesta nova secció :)
Hola Roser soc el Albert Garrit no sabia que eras molt bona escritora :)
ResponEliminaNo sabia ni que eras escriptora
Hola Albert! Gràcies pels compliments, pots continuar visitant el blog i participant.
ResponElimina