Materials educatius: Una mà de contes

-









A la pàgina Espai Lic hi ha una diversitat de material per a treballar la literatura catalana a les aules. Un d’aquests materials és el portal Una mà de contes. Es tracta d’una pàgina web estructurada en els següents apartats: Contes, Tallers i el blog. Dins de l’apartat de contes hi ha una altra classificació: per personatge, per origen, per tècnica, per títol, per autor i per il·lustrador. Cada conte té una versió auditiva i visual, a més també d’oferir el relat en versió escrita. Aquest recurs és doncs útil per a treballar la comprensió oral d’un text narratiu a les aules de primer d’ESO. Així com també, el fet que contingui contes d’arreu del món, fomenta el coneixement de diferents cultures a través dels relats i dels personatges que els protagonitzen. Una mà de contes és una pàgina web que manté viva la tradició d’explicar contes en català, aplicant-ho a les noves tecnologies. I com a mostra aquí us reprodueixo un enllaç perquè si voleu escolteu i/o llegiu el relat “El Barret Màgic”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació