Hi havia una vegada una nena...

-























Des del blog In varietate concordia ens proposen que pengem una fotografia dels blocaires o blogaires de quan érem petits/petites. Aquesta és una foto de quan tenia 2 anyets, i estava bevent un refresc amb un got d'una coneguda marca de cervesa. Cal dir que faltaria posar una foto del meu germà bessó Carles que no poso perquè en aquest blog només penjo imatges d'una servidora.

Comentaris

  1. Ferran Porta21 de novembre del 2010, a les 13:02

    Goita l'Arlequí, quina cara d'alegria. No serà que en aquest got de cervesa hi quedava una mica de l'alegre beguda? ;)

    Una fotografia ben maca, amb aquests ullets i somriure!

    Gràcies per afegir-te a la proposta, Arlequí.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls21 de novembre del 2010, a les 13:20

    Hola Ferran! Gràcies per les floretes ;)

    ResponElimina
  3. jomateixa21 de novembre del 2010, a les 14:16

    Què bonica, sembles molt bona nena...

    ResponElimina
  4. Jesús Párraga21 de novembre del 2010, a les 16:33

    Dos anyets? 1977. Ummm... A Santa Coloma? Justetet quan es va casar el meu cosi... Ja deia jo que t'havia vist abans! :-)

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls21 de novembre del 2010, a les 19:07

    Hola Jomateixa, gràcies per les floretes, sí que era molt bona nena, de vegades això et porta unes quantes patacades a la vida.

    Jesús, tu també ets de Santa Coloma? Ja m'havies vist abans? On? :-)

    ResponElimina
  6. Assumpta21 de novembre del 2010, a les 20:17

    Ooooooh!! una mirada preciosa, dolça, tendre... M'encanta!! :-))

    Moltes gràcies per jugar!!

    ResponElimina
  7. Roser Caño Valls21 de novembre del 2010, a les 20:25

    Hola Assumpta! Ha estat un plaer formar part d'aquesta iniciativa, celebro que t'encanti :-))

    ResponElimina
  8. AlbertGarrit22 de novembre del 2010, a les 0:06

    Hay Riser que petita y que Bona
    PD:porto tot el finde estudian Catala :)

    ResponElimina
  9. Roser Caño Valls22 de novembre del 2010, a les 6:41

    Hola Albert! Gràcies, molt bé si has estudiat :)

    ResponElimina
  10. Jesús Párraga22 de novembre del 2010, a les 15:43

    Era una broma, Roser, dona! És de veres que de molt xicotiu (enllà per l'any 62) vaig viure un temps a Santa Coloma i que hi he tornat alguna vegada a casa d'uns familiars que vivien al carrer Mas Marí pero l'última vegada que hi vaig anar ja no hi havia ni andalusos sinò gent de més al sud encara :-)

    ResponElimina
  11. Roser Caño Valls22 de novembre del 2010, a les 15:50

    ;-)

    ResponElimina
  12. El porquet22 de novembre del 2010, a les 23:16

    Em sembla que em repeteixo, però ... quina mirada!

    ResponElimina
  13. montse23 de novembre del 2010, a les 0:45

    Una mirada riallera que enamora.

    ResponElimina
  14. Roser Caño Valls23 de novembre del 2010, a les 6:34

    Hola Mr, Missis gràcies per la floreta, no m'importa que us repetiu amb aquestes coses ;)

    Montse, ets molt amable, gràcies!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació