Llegim amb Mercè Ibarz

1. Quin fou el teu primer llibre? Recordo sobretot Alícia al país de les meravelles, un llibre sorprenent que em va deixar perplexa, l’he rellegit tant que se’m confonen les traduccions i les edicions. Llegia fins aleshores tebeos, novel·les de lladres i serenos, novel·les d’aventures en edicions abreujades i il·lustrades, i aquell llibre i els seus dibuixos van ser un revulsiu enorme. Vaig anar per primer cop al cine abans de saber llegir (tinc records boirosos d’una pantalla), però de ben segur que Alícia em va impressionar igual de fort, és una lectura total.

2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? Ara mateix Una història avorrida, de Txèkhov, que acaba de publicar Minúscula, un conte deliciós que convida a ser rellegit. Abans de dormir m’agrada rellegir, no treu la son i l’endemà m’ajuda a escriure. Llibres curts: contes, cròniques, viatges, com ara les cròniques urbanes de Joseph Roth o els contes de Cortázar. O poesia: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal, Bob Dylan, Wislawa Szymborska sobretot.

3. Quin és el teu racó preferit per llegir? A la butaca de la galeria de casa, amb les cames ben estirades al reposapeus.

4. Digues un llibre que no hagis llegit. No he llegit mai res de Ken Follett ni cap Harry Potter. Ni unes quantes obres mestres que encara m’esperen, com ara el Quixot sencer.

5. Una lectura inoblidable… D’amor, poemes de Robert Graves en edició bilingüe, sobretot el poema “Botí”, en l’original i en la versió extraordinària de Josep Maria Jaumà. Versos d’una gran força, directes i ressonants com cançons, capaços de fer reviure coses que semblen perdudes.