Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
La façana és tan enganyosa la majoria de vegades...
ResponEliminaCert, però no sempre és així!
ResponEliminaSalvant les distàncies això també passa amb els restaurants.
ResponEliminaAmb les persones moltes vegades és força més complicat , tot i que un gest, una paraula, una mirada hi diuen molt.
N'hi ha qui se la passen jutjant i prejutjant, així es perden l'oportunitat de conèixer i aprendre, fins i tot de si mateixos. Prefereixo aprendre, sempre.
ResponEliminaRafel, tens raó conèixer les persones és complicat, però gestos i paraules senzilles ens diuen moltes coses.
ResponEliminaClidice, estic totalment d'acord amb tu. Hem d'estar oberts a aprendre.
La cara és l'espill de l'ànima...
ResponEliminaAixò sempre han dit els filòsofs Helena!
ResponEliminaJo tinc el problema que sempre jutjo optimistament...
ResponEliminaA mi abans em passava molt, la vida t'ensenya a conèixer aproximadament com són les persones.
ResponElimina