Reflexions en veu alta: Com comença l'aventura d'escriure un llibre?

-















Imatge presa de la xarxa

Fa pocs dies he sabut que algú que conec i a qui li mantindré l'anonimat està a punt de publicar la seva primera "òpera prima" que es diu en aquests cas. La persona que ha creat la criatura em deia que ella havia llegit molt però que considerava que ella no havia escrit un llibre "adequat literàriament parlant". El cert és que vaig llegint els apunts que publica en un blog, i des que vaig veure el títol i la portada ja em vénen ganes de llegir-lo. I això em fa venir una pregunta: com es comença l'aventura d'escriure un llibre? Cal ser un filòleg, un literat per a escriure? Crec que és possible escriure quan algú té coses a dir, i si a més té una formació autodidacta literària, gràcies a les lectures que ha anat fent al llarg de la trajectòria vital. Per tant, un dia tens una idea, després la vas treballant i la vas convertint en un text literari que esdevé un llibre, el primer llibre. Així em fa il·lusió veure que hi ha molta gent que comença l'aventura d'escriure un llibre des del principi i amb ganes que aquest projecte arribi als i a les lectors potencials.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació