Antaviana 6.0

Imatge presa de la xarxa Després de travessar el camí fangós, arribarem al bell rumb que deixarem amb alegria i nostàlgia.

Imatge de la pàgina web de Josep Pla de l'AELC El joc es va animant, aquí teniu més pistes: 1. Ciutat on va néixer Josep Pla. PALAFRUGELL 2. Nom i cognom d'un escriptor que va ser company de Josep Pla. JOSEP MARIA DE SAGARRA 3. Nom d'una publicació on Josep Pla va col·laborar com a redactor anònim. LA P _ BL _ _ _ _ 4. Nom de pil·la d'un autor francès del segle XIX que fou admirat per Josep Pla. S _ _ _ _ _ L 5. Nom d'una ciutat francesa on marxa Josep Pla després de la guerra civil. MARSELLA 6. Nom del lloc on viu una mena d'exili interior complex. E _ _ P _ _ _ À 7. Nom d'un premi que Josep Pla va guanyar en tres ocasions. PREMI CRÍTICA SERRA D'OR 8. Títol d'una novel·la de Josep Pla que no té un carrer ample. EL CARRER ESTRET 9. Títol d'un quadern de Pla que no és de colors. EL QUADERN GRIS 10. Títol d'un llibre de narracions breus de Pla. C _ _ _ _ _ B _ N

Imatge de la pàgina web de Josep Pla de l'AELC Aquí teniu algunes pistes, a veure si us animeu a participar-hi, un joc sense participacions no és cap joc: 1. Ciutat on va néixer Josep Pla. PALAFRUGELL 2. Nom i cognom d'un escriptor que va ser company de Josep Pla. JOSEP MARIA DE SAGARRA 3. Nom d'una publicació on Josep Pla va col·laborar com a redactor anònim. LA P _ _ _ _ _ _ _ 4. Nom de pil·la d'un autor francès del segle XIX que fou admirat per Josep Pla. _ _ _ _ _ _ L 5. Nom d'una ciutat francesa on marxa Josep Pla després de la guerra civil. MARSELLA 6. Nom del lloc on viu una mena d'exili interior complex. E _ _ _ _ _ _ _ 7. Nom d'un premi que Josep Pla va guanyar en tres ocasions. PREMI CRÍTICA SERRA D'OR 8. Títol d'una novel·la de Josep Pla que no té un carrer ample. EL CARRER ESTRET 9. Títol d'un quadern de Pla que no és de colors. EL QUADERN GRIS 10. Títol d'un llibre de narracions breus de Pla. _ _ _ _ _ _ B _ N

Foto 2 Joan de la Vega, Iván Faure, Roser Caño Valls (l'Arlequí) i Beatriz Patrarca.

Foto 1 Joan de la Vega, Iván Faure, Roser Caño Valls (l'Arlequí), Beatriz Patrarca.

Il·lustració de Nancy Meyers Una vegada, hi havia una senyora d'uns setanta anys que vivia sola, era molt esquerpa i quasi no parlava amb ningú. Un vespre de pluja van trucar a la porta, i quan va anar a obrir, es va trobar un gos blanc que li demanava que li deixés entrar, ella d'antuvi li va tancar la porta als nassos. Aleshores, se li va aparèixer un gos que la va dur cap a un carreró, moll i sense sortida, i allà va veure un munt de gossos que no respiraven. La senyora es va entristir tant que sense pensar-s'ho més va obrir la porta, i no va ser un gos el que va entrar sinó una bona colla de gossos. Des d'aquell dia, la Ramona, que és el nom de la senyora es va dedicar a cuidar-los, i fins i tot s'asseu amb ells al sofà per veure el seu programa preferit.

Imatge presa de la xarxa L'any 2007 es va estrenar una pel·lícula al cinema que va tenir molta repercussió entre el públic més jove. Es tracta del film, Un pont cap a Therabitia . Jo, aleshores no sabia si aquell fenomen era passatger, i no vaig llegir ni el llibre ni vaig veure la versió cinematogràfica. Ahir vaig tenir la sort de descobrir que la repercussió fou merescuda, gràcies a la TV3 que va programar la pel·lícula per l'hora del te. Un pont cap a Therabitia és una novel·la de la literatura infantil i juvenil escrita per una dona Katherine Paterson, i publicada l'any 1977. L'argument d'aquesta novel·la gira entorn d'un personatge Jess Aaron que té quatre germanes, i ell és l'únic noi, la mare no es preocupa per ell, i el pare el tracta en una barreja d'indiferència i d'anul·lació. Jess va a l'escola, i allà la majoria de nens li fan la guitza, la professora de llengües li té mania. Tot això canvia, el dia que arriba Leslie Burke, una noia

Imatge de la pàgina web de Josep Pla de l'AELC Aquí teniu el meu homenatge a l'escriptor Josep Pla en forma de joc literari: Especial Troba les paraules, Josep Pla: 1. Ciutat on va néixer Josep Pla. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 2. Nom i cognom d'un escriptor que va ser company de Josep Pla. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 3. Nom d'una publicació on Josep Pla va col·laborar com a redactor anònim. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 4. Nom de pil·la d'un autor francès del segle XIX que fou admirat per Josep Pla. _ _ _ _ _ _ _ 5. Nom d'una ciutat francesa on marxa Josep Pla després de la guerra civil. _ _ _ _ _ _ _ 6. Nom del lloc on viu una mena d'exili interior complex. _ _ _ _ _ _ _ _ 7. Nom d'un premi que Josep Pla va guanyar en tres ocasions. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 8. Títol d'una novel·la de Josep Pla que no té un carrer ample. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 9. Títol d'un quadern de Pla que no és de colors. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 10. Tít

Avui és el dia que descobreixo el blocaire a qui li regalo el llibre: en Gabriel de Nàufrag i Obrer i Escrits al fum. Li regalo un llibre de poesia titulat Felix orbe d'un autor colomenc Jordi Valls (que no és família), perquè sé que en Gabriel estima la poesia. I també he decidit regalar-li una rosa, perquè ells també es mereixen una rosa. Bon San Jordi Gabriel!

Anem acabant les pistes... Pista 5: El blocaire invisible és poeta i escriu textos plens de poesia. Pista 6: Té dos blocs, en un no té terra on ancorar-se i és de classe treballadora, en l'altre envia els escrits al fum. Pista 7: En un dels dos blocs té un calendari humà. Pista 8: És un seguidor d'aquest blog. Pista 9: En un dels posts fa referència al renaixement del dia.

Imatge presa de la xarxa En un camí del trajecte topem, gràcies al senyor Atzar, amb una persona de pas. És un ésser que apareix en un moment inesperat i que capgira el nostre món. Arriba el moment de la bifurcació dels rumbs: uns ens quedem a la nostra terra bressol, d'altres comencen un nou rumb a l'altra banda de l'oceà. No podem retenir l'ahir ara. Sempre toparem amb persones de pas, que ens obriran un nou camí en el transcurs del nostre trajecte.

Imatge cedida per una lectora del llibre Creus aquest Sant Jordi es regalaran més llibres electrònics o encara hi ha molts lectors/res romàntics?

Continuem amb les pistes pel Sant Jordi el " Roses, llibres i blogs " , o el que és el mateix, una versió veïnal del blocaire invisible, iniciativa promoguda pel Veí de dalt . Una manera més com una altra de fer-la petar i anar fent amics/gues virtuals per aquest barri conjunt que és la catosfera. Pista 4: El meu blocaire invisible té tres vocals al seu nick no és un arcàngel.

Aquí teniu la meva primera trobada com autora colomenca dins la Primavera literària 2011 Quanta, quanta lletra! organitzada per la Llibreria del Carrer Major a Santa Coloma de Gramenet.

Imatge presa de la xarxa Entre l'horitzó i el mar, el sol es resisteix a que arribi la nit abans d'hora. Jo vaig descalça cap al mar vorejant el camí dels secrets, seguint les petjades, les ombres, les remors, els cants de les sirenes, la llum del far...

Continuem amb les pistes pel Sant Jordi el " Roses, llibres i blogs " , o el que és el mateix, una versió veïnal del blocaire invisible, iniciativa promoguda pel Veí de dalt . Una manera més com una altra de fer-la petar i anar fent amics/gues virtuals per aquest barri conjunt que és la catosfera. Pista 3: El meu blocaire invisible viu en una illa...

Continuació de la balada del vell roure Un matí de primavera, vingué el Vent del nord i el Vell roure en un instant comprengué el silenci de l'oreneta. Ell la deixà marxà,amb l'esperança que algun dia ella tornaria/tornarà.

Continuem amb les pistes pel Sant Jordi el " Roses, llibres i blogs " , o el que és el mateix, una versió veïnal del blocaire invisible, iniciativa promoguda pel Veí de dalt i seguida per uns quants entre ells el Senyor Valls . Una manera més com una altra de fer-la petar i anar fent amics/gues virtuals per aquest barri conjunt que és la catosfera. Pista 2: El meu blocaire invisible és d'una classe social concreta, i no ha arribat a cap port.

Ja sabeu que està en marxa per Sant Jordi el " Roses, llibres i blogs " , o el que és el mateix, una versió veïnal del blocaire invisible . Una manera més com una altra de fer-la petar i anar fent amics/gues virtuals per aquest barri conjunt que és la catosfera. Pista 1: El blocaire invisible a qui li regalaré el llibre és un seguidor d'aquest blog i té més d'un blog.

Imatge presa de la xarxa (Història basada en un fet real viscut l'any 2006-2007.) L'endemà del dia de Sant Jordi semblava un dia normal. Quan vaig entrar en aquella sala, per sorpresa meva, enganxada cuidadosament a la paret amb adhesiu, vaig trobar la meva rosa. La vaig batejar com La rosa sense nom .

Imatge presa de la xarxa què llegeixes aquest mes?

Imatge presa de la xarxa He deixat anar globus en forma de somnis que viatjaran per tot arreu. I, algun dia, un d'aquests globus tornarà a la meva llar.

Il·lustració de Korey Scott M'havia comprat una capsa de xiclets per a mi soleta. Sempre veia els nens i les nenes menjar-ne i jo encara no n'havia tastat. Així que un dia li vaig dir a la mare: -mare, avui em podré comprar una capsa de xiclets, eh? I la mare em va fer que sí amb el cap. Quan vaig sortir del "cole", vaig anar a la botiga del Joan, que sempre em pregunta com m'ha anat el dia al "cole". I li he dit: Vull, vull... Se m'entrebancaven les paraules -Deixa'm que ho endevini, vols una capsa de xiclets, oi que sí?. -Això, això vaig dir jo. I ell me'n va donar una de maduixa. Vaig destapar la capsa, i vaig ficar-me'n un a la boca, el vaig començar a mastegar, i vaig pensar i si faig una bombolla ? I ara què, com es va fer per desfer la bombolla?

Il·lustració de Nancy Meyers Un dia vaig trobar-me davant del mirall, i em vaig fixar en el paio de l'altra banda. Em vaig adonar que ell duia una camisa, uns pantalons i un pentinat diferents dels meus. I vaig recordar que una nit de tempesta, per la finestra de la meva cambra va entrar un llampec que va anar a petar al vidre. Vaig pensar que el vidre es trencaria però no. I des d'avui aquell noi ja no segueix els meus moviments.

Imatge presa de la xarxa La solució és David Cooperfield i l'encertant és la Júlia . 1. És un home. 2. Va tenir una vida dissortada des de la infantesa. 3. No és l'IOliver Twist, però el personatge és del mateix creador i té cognom de mag.

Imatge presa de la xarxa Els jocs literaris tornen al blog, comencem amb la incògnita Qui és?. Aquí teniu la tercera pista, i molta sort: 1. És un home. 2. Va tenir una vida dissortada des de la infantesa. 3. No és l'IOliver Twist, però el personatge és del mateix creador i té cognom de mag.

Imatges preses de la xarxa Pacient i silenciós, el caçador, espera el moment. En un instant de tensió se sent el soroll del batec d'ales allunyant-se de la mort.

Imatge extreta d'el Veí de dalt La Catosfera sempre es mou en dates assenyalades, i hi ha algú que sempre ens enreda per participar en una activitat conjunta. Aquesta vegada el veí de dalt ens proposa que fem un Sant Jordi blocaire, és a dir, regalant llibres nosaltres les dones als homes, i roses ells a nosaltres. Aquí teniu la llista dels qui participem, jo ja tinc el meu blocaire invisible... Els/les inscrits/tes fins el moment, són: ELLES 1. Llum de dona, ; arka_gi@gmail.com ; Joana 2. Emiliy ; mjotamoya@gmail.com ; Emily 3. El meu racó ; adbega@gmail.com ; Adriana 4. Des del meu mar ; mmontsem@gmail.com; ; Arare 5. Col·lecció de moments ; personatges@gmail.com ; Carme 6. A encesa llum ; ipvh@hotmail.com ;Pilar 7. +quemilpalabras ; helena.batlle@gmail.com ; Helena 8. Joana Torres , joanato@gmail.com ; Joana 9. De nit i de somriures ; annanti.bcn@ ; Anna 10. Nadeia Balsobre's blog ; nadeia.balsobre@gmail.com ; Nadeia 11. Au bout de la nuit ; mteresa70 @gmail.com ; Tere

Imatge presa de la xarxa Els jocs literaris tornen al blog, comencem amb la incògnita Qui és?. Aquí teniu la primera pista, i molta sort: 1. És un home. 2. Va tenir una vida dissortada des de la infantesa.

Imatge presa de la xarxa Els intel·lectuals noucentistes van anomenar "Decadència" als períodes que abracen els segles XVI, XVII i XVIII per referir-se a la davallada de la producció de literatura culta als Països Catalans. El cert és que fou gràcies a la classe popular i el fet de mantenir viva la literatura popular, els goigs, les nadales, les cançons de pandero, la literatura de cordill, els romanços de bandolers; i van fer una mena de pont amb els intel·lectuals del segle XIX que amb els efectes de la revolució francesa, el moviment del Romanticisme i la Renaixença van revaloritzar la literatura popular i el folklore i van treure del pou de la repressió la llengua i la cultura catalanes. Tant és així que ben segur que molta gent que ha crescut amb les narracions, cançons, llegendes heretades dels seus avis, àvies, mares, pares encara avui ofereixen tot aquest material viu i ben viu als seus descendents o éssers més propers, deixant un llegat, pràcticament impossible d'

Imatge presa de la xarxa Avui enceto un nou joc literari creatiu, el Joc brossià . Us posaré un poema visual, i us demanaré una qüestió relacionada amb el poema. Aquí teniu la roda quadrada. Inventeu-vos objecte inservible, per exemple un paraigües amb forats.

Imatge presa de la xarxa Els jocs literaris tornen al blog, comencem amb la incògnita Qui és?. Aquí teniu la primera pista, i molta sort: 1. És un home.

Imatge presa de la xarxa un títol per aquesta imatge.