L'Editorial: La mort d'escriptors "anònims"
Imatge presa de la xarxa
Ahir 30 d'abril els telenotícies van anunciar la mort de l'escriptor Ernesto Sabato. Confesso que no sabia qui era fins ahir. I això em planteja la qüestió: quants escriptos "anònims" han mort? I el més irònic de tot és que molts i moltes d'ells passen a ser coneguts a partir de la seva absència. És clar que és complicat conèixer l'existència de tots els noms de la literatura universal actual, i empro l'adjectiu universal per referir-me a tot el món. Però també reconec que tenim una certa ignorància del tema, perquè malauradament alguns/algunes tenen més difusió que d'altres. Per exemple, avui dia tothom sap qui és J.K Rowling i quina és l'obra que l'ha dut al cim, i el mateix passa amb la saga de Stieg Larsson. Evidentment, ara entrem a fer referència a noms i obres que entren dins la categoria de best sellers, i aquests, qui més qui menys, tothom en té alguna noció encara que no n'hagi llegit cap obra. I el més trist és que dia a dia, descobrim noms que desconeixíem mentre escrivien en vida, i que potser ara gràcies als mitjans que anuncien la trista notícia, ens desvetllaran l'incògnita i aquests autors ja no esdevindran anònims i potser la seva obra no morirà a l'oblit.
Jo en tinc una certa experiència, d'això que dius, amb els anticànons. A vegades l'oblit és inversament proporcional al mèrit de l'autor, encara que sembli que no pugui ser. La tragèdia de cal Pere Llarg d'Eduard Girbal Jaume, n'és un exemple.
ResponEliminaEls escriptors, una mica com la borsa, pugen i baixen en la consideració del 'públic', segons modes i tendències, el mateix que els pintors, els actors i la resta.
ResponEliminaSi algú mor quan encara està 'de moda' se'n parla força. Si no és així sovint passa desapercebut.
Sabato va tenir una època en la qual se'l llegia molt, com a d'altres hispanoamericans. Era molt gran i han anat sorgint nous autors, és impossible seguir tot el que es publica i encara més recuperar autors 'oblidats' tot i que de tant en tant es produeixen interessants 'resurreccions literàries'.
Aquestes morts, per altra banda després d'una llarga vida amb èxits reconeguts, pel que fa a Sábato, serveixen també per apropar els autors a noves generacions, al menys.
És cert que molts bons escriptors passen força desapercebuts fins a la seva mort. Jo vaig conèixer l'obra de Sábato fa 3 anys, ja que la seba obra "El túnel" era de lectura obligatòria a 3r d'eso.
ResponEliminaSi no l'heu llegit, us la recomano. La història que narra explica la vertadera obsessió que pot encarnar l'amor a una persona, en aquest cas un pintor.
A mi, sincerament, em recorda molt a la temàtica del romanticisme, on la projecció dels sentiments arriba al cim de l'existència dels individus. En certa manera, el protagonista és força identificat al Werther de Goethe (tot i que el final no té res a veure).
Trobo que aquest bloc és molt interessant. Us deixo aquí l'adreça del meu bloc de Literatura Catalana per si us interessa:
http://viulaliteraturacatalana.blogspot.com/
Helena, és bo poder parlar d'experiències compartides, gràcies per la recomanació, en prenc nota.
ResponEliminaJúlia, m'agrada molt la teva perspectiva que has donat. Gràcies!
Sílvia, gràcies per introduir-nos una mica més l'obra de Sabato. I gràcies per la recomanació blocaire!