Música i literatura: El tren de mitjanit
La cançó comença amb la veu d'un jo poètic en primera persona que diu en els primers versos:
Sovint em sento atrapat
Pel meu propi malson
I tinc ganes de cridar.
Cada dia en algun lloc
Surt el tren de mitjanit.
Hi ha poetes que s'han perdut
Pintant "graffities" en les seves parets.
Molta gent que estroba sola
Cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit.
El jo poètic s'inventa un tren de mitjanit màgic, i si pensem una mica sabem que en aquesta franja horària apareixen bruixes, fades i en fi, tot és possible. Així que aquest tren és un indret que acull poetes i d'altres persones solitàries. I la cançó continua amb els següents versos:
Un primer pas per sortir d'un pou és el somni, però cal desfer-se d'allò que ens impedeix viure i respirar, i cal mirar-se al mirall per retrobar-nos i retrobar el camí.
I a continuació vénen una sèrie de versos, on el jo poètic esmenta totes les persones, gent de la tradició literària, sirenes, Julietes i Romeus, i princeses...
I la cançó conclou adreçant-se a un tu, dient: Si tens el cor solitari, cada dia en algun lloc puja el tren de mitjanit, és a dir, que no hem de permetre que les tristeses i la soledat ens venci i que cal que pugem a aquest tren perquè ens durà per un viatge d'aprenentatge com si fòssim l'Ulisses que torna a la seva Ítaca, però abans de vèncer tota mena d'obstacles.
Sovint em sento atrapat
Pel meu propi malson
I tinc ganes de cridar.
Cada dia en algun lloc
Surt el tren de mitjanit.
Hi ha poetes que s'han perdut
Pintant "graffities" en les seves parets.
Molta gent que estroba sola
Cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit.
El jo poètic s'inventa un tren de mitjanit màgic, i si pensem una mica sabem que en aquesta franja horària apareixen bruixes, fades i en fi, tot és possible. Així que aquest tren és un indret que acull poetes i d'altres persones solitàries. I la cançó continua amb els següents versos:
Sovint em sento enganyat
Quan em veig en el mirall
No en tinc prou amb somniar,
Necessito desfer-me d'aquest pes
Que em lliga el cor
Quan em veig en el mirall
No en tinc prou amb somniar,
Necessito desfer-me d'aquest pes
Que em lliga el cor
Un primer pas per sortir d'un pou és el somni, però cal desfer-se d'allò que ens impedeix viure i respirar, i cal mirar-se al mirall per retrobar-nos i retrobar el camí.
I a continuació vénen una sèrie de versos, on el jo poètic esmenta totes les persones, gent de la tradició literària, sirenes, Julietes i Romeus, i princeses...
Hi ha sirenes que estan cantant
La llegenda d'un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t'acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.
N'he conegut molts com tu i jo
És bo saber que no estem sols,
Això és bo.
No sempre s'està de sort
No sempre trobaràs el mar darrere el port.
Hi ha Julietes buscant Romeus
Hi ha princeses que busquen dolors.
Si tens el cor solitari
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
La llegenda d'un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t'acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.
N'he conegut molts com tu i jo
És bo saber que no estem sols,
Això és bo.
No sempre s'està de sort
No sempre trobaràs el mar darrere el port.
Hi ha Julietes buscant Romeus
Hi ha princeses que busquen dolors.
Si tens el cor solitari
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
I la cançó conclou adreçant-se a un tu, dient: Si tens el cor solitari, cada dia en algun lloc puja el tren de mitjanit, és a dir, que no hem de permetre que les tristeses i la soledat ens venci i que cal que pugem a aquest tren perquè ens durà per un viatge d'aprenentatge com si fòssim l'Ulisses que torna a la seva Ítaca, però abans de vèncer tota mena d'obstacles.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada