El bloc dels contes divers: Cassiopea, Orió i el Centaure















Il·lustració de Bess Harding


Feia temps que la Marina li havien explicat històries increïbles sobre els estels, cadascun tenia un nom de persona, i tenien un regne, el regne de l'Olimp, que era on vivien juntament amb divinitats. Una nit va sortir a la terrassa, amb el Puck, el seu amic inseparable, i va començar a mirar el cel ple d'estrelles brillants. De cop va veure, una estrella que tothom li deia Cassiopea que es va convertir en dona, i una mica més enllà, hi havia Orió que es va transformar en home. Feia dies que Orió s'havia barallat amb Cassiopea i ella havia marxat, a prop de l'estrella de nom Centaure, que era mig home i mig cavall. El Centaure li havia regalat un munt de roses, i li havia xiuxiuejat amoretes a cau d'orella, però Cassiopea estava trista,
enyorava les històries i les llegendes que sempre li explicava Orió. Així que aquella nit es va decidir anar a fer les paus amb Orió, i ell va pensar al mateix, i quan es van trobar cara a cara, es van regalar un bes, i aquelles dues estrelles avui sempre estan l'una al costat de l'altra. La Marina s'ho va passar pipa veient aquest teatre tant bonic.

Comentaris

  1. L'he trobat molt tendre i bonic. Ideal per explicar a les criatures (i als que no ho són tant) sota una nit d'estiu estrellada...

    ResponElimina
  2. Celebro que t'hagi agradat. Moltes gràcies per llegir-lo i per la crítica ;)

    Una abraçada, Yáiza!

    ResponElimina
  3. quina història d'amor més tendra i universal... a vegades hem de mirar desde la distància el nostre entorn per a retrobar els sentiments que s'havien adormit.

    una abraçada,

    montse

    ResponElimina
  4. Vaja, gràcies per la teva opinió del conte.

    Una abraçada, Montse!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

El poema del mes: Cambra de Tardor"