Homenatges: Gene Kelly

-
El 23 d'agost del 1912 naixia Gene Kelly. Per a homenatjar aquesta efemèride, us poso el fragment més conegut de la pel·lícula Cantant sota la pluja:

Comentaris

  1. sargantana24 d’agost del 2011, a les 0:46

    ohhh..m'encanten els musicals
    i aquest es un dels meus preferits

    bona nit Arlequí

    ResponElimina
  2. jomateixa24 d’agost del 2011, a les 8:22

    Amb la calor que fa aquests dies una mica de pluja va bé per refrescar... i com m'encanta ballar...

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls24 d’agost del 2011, a les 8:35

    Sargantana, tens bon gust pels musicals.

    Jomateixa, celebro que t'hagis refrescat amb el vídeo, i a mi també m'encanta ballar.

    ResponElimina
  4. Glo.Bos.blog24 d’agost del 2011, a les 19:38

    No et cansaries mai de veure aquest numero tan divertit i ben ballat!
    Gracies per compartir!

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls24 d’agost del 2011, a les 19:46

    Hola Globos.blog, gràcies a tu per participar amb el teu comentari i el teu passeig :)

    ResponElimina
  6. nrumo1 de setembre del 2011, a les 15:50

    Sempre m'ha cridat la atenció el detall de regalar el paraigües al final, li dóna un toc especial. (O potser són coses meves!)

    Un petonàs :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació