20 anys sense Montserrat Roig: Isabel Clara Simó parla de Montserrat Roig

-
En aquest vídeo, l'escriptora Isabel Clara Simó ens explica perquè no podem oblidar la figura i la tasca cultural i de memòria històrica en llengua catalana de la Montserrat Roig. De fet, és fins i tot un vídeo que parla de temes de l'actualitat, ja que l'escriptora que fa vint anys ens va deixar a causa d'un càncer amb només 44 anys, era una escriptora compromesa amb el seu temps: la transició, així com també amb la seva llengua: el català. Montserrat Roig té una extensa llista d'obres de narrativa, així com també vídeos on ella va entrevistar a personalitats de la cultura catalana del moment. Així no podem ni devem oblidar, és més hauríem de llegir, conèixer profundament la figura i l'obra d'aquesta barcelonina que va tenir la mala sort de deixar-nos abans d'hora. Aquí teniu el meu HOMENATGE a una de les escriptores més polifacètiques i més desconegudes de tots els temps, Montserrat Roig:

Comentaris

  1. Quadern de mots10 de novembre del 2011, a les 7:36

    m'apunto el llibre "Els catalans als camps nazis" que encara no he llegit.

    Bon vídeo, no hem de perdre el record i el que representa.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas10 de novembre del 2011, a les 7:55

    Jo també em vaig mirar aquest vídeo, buscant coses de Montserrat Roig. Em va agradar molt.

    Un bon recordatori! Gràcies Arlequí!

    ResponElimina
  3. Pilar10 de novembre del 2011, a les 10:25

    Dones que parlen de dones...Com als seus llibres.

    ResponElimina
  4. fanal blau10 de novembre del 2011, a les 14:40

    L'havia vist aquest vídeo de la Isabel Clara Simó parlant-ne d'ella i de la importància de no oblidar-la.
    N'estic d'acord!

    Va bé recordar-ho!
    Bon homenatge!

    ResponElimina
  5. Rafel10 de novembre del 2011, a les 21:46

    Tot i que quan jo hi anava ella tornava, rellegir el seu últim llibre m'ha fet refrescar moltes vivències.
    També la seva visió continua completament actual.

    ResponElimina
  6. carina11 de novembre del 2011, a les 15:56

    Vaig passant pels diferents blocs i tothom aporta el seu granet de sorra, el teu, Arlequí, és un bon record, Dónes una visió diferent en boca d'una altra gran escriptora.

    ResponElimina
  7. Víctor Pàmies i Riudor11 de novembre del 2011, a les 17:55

    Jo crec que mai superarem la transició, que encara som en transició.

    Discrepo que sigui una de les escriptores més desconegudes. La mort se la va endur abans que pogués consolidar una carrera que apuntava grans coses!

    ResponElimina
  8. Roser Caño Valls12 de novembre del 2011, a les 9:15

    Quadern de mots, Carme, Pilar, Fanal blau, Rafel, Carina, gràcies per la vostre aportació.

    Víctor quan he dit desconeguda ho he dit per mi, perquè he llegit només dos llibres de la Roig.
    I tens raó la mort se la va endur massa aviat!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació