La finestra i jo
Text inspirat en una imatge del blog del Manel d'Incontinències fotogràfiques.
Ha arribat la tardor, i m'he assegut davant d'ella. Torno a mirar-la una altra cop, és nítida, quieta i indiscreta. M'ensenya l'altra banda del món: el carrer. No puc apartar el meu esguard d'ella. I en la quietud, som un sol ésser, que s'escindeix quan el soroll trenca el silenci.
Oh! ... Moltes gracies. Ho prenc com un regal inesperat que, de cop i volta et provoca un somriure.
ResponEliminaAmb el teu permís, ho compartiré al meu perfil de facebook.
De res, Manel. Sí tens el meu permís per compartir-ho, i tant!
ResponEliminasi una cosa es maca, l'altre encara mes
ResponEliminafelicitats als dos
Moltes gràcies, Sargantana! Les fotografies ben fetes m'inspiren paraules literàries :)
ResponEliminaLes finestres sempre ens donen bones oportunitats de sentir-nos més vius, emmarquen la realitat i ens fan adonar-nos-en de tantes coses!
ResponEliminaMolt bonic.
ResponEliminaA mi també m'agrada passar bones estones mirant per la finestra...
Clidice, tens tota la raó,l
ResponEliminaJomateixa, les coses bones es contagien Clar que és bonic mirar per la finestra :)