M'encantaven el Jep i el Ferret(?) El llegia a l'escola, no a casa. Hi teníem una biblioteca plena de llibres i revistes. Devia ser ben petit perquè ni ho recordo la primera vegada que el vaig obrir.
Jo recordo molt en Jan, en Trencapins i la cabreta Blanca. Llegíem el Cavall Fort amb les meves filles. En teníem un munt fins fa poc. Però es van extraviar en canviar de pis. Una llàstima!
Jo recordo el de les cames llargues (era en Jan?). No és de la meva generació, sinó de la de les meves filles i fill. A la meva filla Elena li van regalar una subscripció per a un any (era un concurs de dibuix) i després la vam renovar. Fins que van tenir uns 16-17 anys. Després vaig regalar-la a una neboda també fins aprox. els 16 anys.
Celebro que tots vosaltres Biel, Garbi24, Glo.bos.blog i Lectora corrent recordeu les vostres experiències amb la revista Cavall Fort. Cadascú té les seves preferències de personatges, però a ningú se li oblida que vam aprendre a llegir en català gràcies a les seves pàgines i a tots els personatges que van passar per elles.
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Aquí teniu un nou podcast, La intel·ligència articial pot ser un daltabaix per a l'art? És una reflexió personal, i sense ser cap experta sobre si la IA canviarà la manera de crear art.
Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
M'encantaven el Jep i el Ferret(?) El llegia a l'escola, no a casa. Hi teníem una biblioteca plena de llibres i revistes. Devia ser ben petit perquè ni ho recordo la primera vegada que el vaig obrir.
ResponEliminaLa veritat es que jo era de TBO...:(
ResponEliminaJo recordo molt en Jan, en Trencapins i la cabreta Blanca. Llegíem el Cavall Fort amb les meves filles. En teníem un munt fins fa poc. Però es van extraviar en canviar de pis. Una llàstima!
ResponEliminaJo recordo el de les cames llargues (era en Jan?). No és de la meva generació, sinó de la de les meves filles i fill. A la meva filla Elena li van regalar una subscripció per a un any (era un concurs de dibuix) i després la vam renovar. Fins que van tenir uns 16-17 anys. Després vaig regalar-la a una neboda també fins aprox. els 16 anys.
ResponEliminaCelebro que tots vosaltres Biel, Garbi24, Glo.bos.blog i Lectora corrent recordeu les vostres experiències amb la revista Cavall Fort. Cadascú té les seves preferències de personatges, però a ningú se li oblida que vam aprendre a llegir en català gràcies a les seves pàgines i a tots els personatges que van passar per elles.
ResponEliminaGràcies!