25 ANYS SENSE FOIX: La mirada de Josep Vicenç Foix

-





Logo ideat per Blocs de Lletres


Avui es compleixen 25 anys de la mort de Josep Vicenç Foix. Durant l'estudi de la meva carrera de filòloga, vaig tenir nombroses ocasions de llegir la poesia de J.V.Foix, així que vaig estudiar com va començar a temptejar en els seus versos de la mà de les influències dels Noucentisme i de les avantguardes. Amb el pas del temps, ell es va crear una veu literària pròpia. I és que des que vaig descobrir els seus versos, tot i que en una primera lectura es fa difícil copsar tota la seva essència poètica, sempre m'he deixat seduir per les seves paraules. Quan un poeta et captiva de ple en la seva obra poètica, encara que no entenguis ni un borrall del què escriu, ja has entrat en el seu món. I és que Josep Vicenç Foix tenia una manera tan genuïna com singular d'harmonitzar les paraules en un poema, i de fer-nos entrar en la seva música, sense cap escapatòria. Així doncs, descobrir la seva mirada en la lectura dels seus poemes ha sigut el meu despertar, veure-ho tot amb uns altres ulls, els ulls de J.V.Foix.
I com a colofó del meu homenatge als 25 anys sense J.V.Foix us deixo amb el poema "És quan dormo que hi veig clar", interpretat pel grandíssim Joan Manuel Serrat:

Comentaris

  1. fanal blau29 de gener del 2012, a les 11:01

    És cert, Arlequí, ens fa entrar en el seu món!

    ResponElimina
  2. zel29 de gener del 2012, a les 11:04

    I saber-lo llegir, a mi m'agrada molt!Bonic homenatge!

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls29 de gener del 2012, a les 12:23

    Estic d'acord, Fanal blau.
    Tens tota la raó, zel.

    Moltes gràcies!

    ResponElimina
  4. Víctor Pàmies i Riudor29 de gener del 2012, a les 23:26

    Suposo que cada autor té el seu món. Però el de Foix és ben particular.

    M'hagués agradat poder anar al cementiri de Sarrià a sentir com li recitaven versos... Però obligacions familiars i fer arreplega del que avui es deia sobre Foix m'ho han impedit.

    A veure si ens arriben cròniques d'aquell acte organitzat per la Fundació J. V. Foix!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació