En la poesia sempre s'han conegut i llegit més poetes que no pas poetesses. És per això, que amb motiu d'aquesta Setmana, avui posaré dos poemes del segle XIX, de dos autors nord-americans, però amb estils propis, Walt Whitman i el poema Oh viure, sempre, sempre morir! i Emily Dickinson, amb Sols vaig veure un glop de vida , ambdós traduïts per un altre poeta universal català: Agustí Bartra: Walt Whitman: OH VIURE SEMPRE, SEMPRE MORIR! Oh viure sempre, sempre morir! Oh els meus enterraments passats i presents! Oh jo mentre camino enllà, material, visible, imperiós com sempre! Oh jo, allò que vaig ésser durant anys i ara és mort (No em queixo, ans estic content) Oh desprendre’m d’aquests cadàvers de mi, que giro i contemplo en el lloc on els llanço, per a seguir la meva via (oh viure sempre, sempre morir!), deixant enrera els cadàvers! (Trad. Agustí Bartra) Emily Dickinson: SOLS VAIG BEURE UN GLOP DE VIDA... Sols vaig beure un glop de vida, et