Antaviana 6.0

Imatge presa de la xarxa què llegeixes aquest mes?

Imatge presa de la xarxa Aquesta imatge correspon als Jardins Joan Brossa de Montjuïc de Barcelona , un paradís per als amants de la lectura, en un espai ple de màgia.

Imatge presa de la xarxa Gràcies a l'autora del blog Tumateixllibres m'he assabentat del Concurs de relats que organitza TMB. Així que aquí trobareu la meva participació per si us ve de gust llegir el meu relat: la rosa vermella. A la pàgina del Concurs de relats TMB trobareu les bases i quatre categories per si algú vol presentar-hi algun relat.

Imatge presa de la xarxa Havia tingut un avís, però ella no ho sabia encara. Havia sentit dir que si provava de fer el joc del m'estima o no m'estima amb una margarida, ben segur que tindria un bon auguri d'amor. Va entrar en un jardí, però totes les margarides eren nues. Aquella nit s'havia de trobar amb ell. Ella s'havia posat un vestit vermell ben bonic, s'imaginava que ell li faria un petó. Quan ell va arribar, abans que ella pogués dir res, encegada per l'emoció, ell li va dir que no volia tornar-la veure perquè no la podia estimar. Margarides nues, nues, nues repetia mentre les seves passes s'allunyaven d'allí fins que es van perdre entre la boira de la ciutat.

Imatge presa de la xarxa Les meves passes s'han aturat, he perdut el rumb. Una espesa boira enterboleix el meu present, i jo no sé per on caminar. Sota els meus peus, apareix l'ombra d'Orió, i jo camino endavant, sense por.

Imatge presa de la xarxa Després del glaç, i de les nits fosques i silencioses, després de veure fileres d'arbres nus, arriba la primavera. Els raigs de sol primaverals desfan el glaç. Les nits s'il·luminen amb el dolç rumor de les veus i de les besades. Els arbres es vesteixen amb flors de colors.

Imatge presa de la xarxa Quan tenia cinc anys vaig anar a veure la meva primera obra de teatre: Antaviana de Dagoll Dagom. Des d'aleshores, la màgia d'un tel·ló que s'alça, d'uns personatges que dialoguen construint una història que acabem de construir nosaltres,el teatre forma part de la meva trajectòria vital. Avui en dia, els mercats i les borses, així com els publicistes ens recorden totes les novetats digitals que provoquen que molta gent perdin l'oremus, però malgrat tot, el teatre com a tal és únic i impossible de substituir per cap d'aquestes joguines digitals. La màgia d'aquest gènere la van començar els grecs i els romans, i així, època rere època van néixer dramaturgs i dramaturgues que ens han deixat un llegat cultural, que esdevé universal. Així és que cada vegada que veiem una obra d'un autor podem redescobrir l'essència de la història, dels personatges, etc. I com podem oblidar els actors i les actrius que són els qui posen la cara

Imatge presa de la xarxa Des de fa segles, les obres de William Shakespeare han estat les més dutes dalt dels escenaris arreu del món, i també a la nostra terra Catalunya. Tant és així que temps enrere recordem Hamlets, o Romeus i Julietes amb vestits d'època i ubicats en castells, i jardins del segle XVII. Actualment, qui més qui menys haurà vist, als teatres catalans,valencians i balears, noves versions de les obres del dramaturg, que tenen la particularitat de comptar amb elements moderns i inclús amb l'adaptació d'espais i vestuaris d'acord amb els temps que vivim. Un d'aquests exemples és El Mercader de Venècia , sota la direcció de Rafel Duran, que fins diumenge 25 de març es representava al Teatre Nacional de Catalunya. Quan comença l'obra apareixen un conjunt d'imatges relacionades amb fets de l'economia i de la situació actuals. Així mateix, els vestuaris, els espais les bandes sonores, que van entrant a escena, no tenen res a veure amb el perí

Imatge presa de la xarxa En aquest món de lletres catalanes n'hi ha un munt que intenten pujar al tren de la poesia. Un camí ple d'obstacles, i de roses plenes d'espines, és a dir, complex. Hi ha qui diu que si un no guanya un premi no publica llibres, i hi ha qui diu que no tothom es un POETA. Però jo prefereixo la paraula poeta. I us explicaré perquè. Cert és que hi ha molts joves que dominen l'art del vers i del llenguatge, però amb això no n'hi ha prou. Penso que un pot llegir un poema ben escrit, seguint la idea de l'ham poètic de Carner, però rere les paraules i els jocs verbals, el lector o la lectora ha trobar un sentit, unes idees, perquè al cap i a la fi, en la poesia forma i contingut són un conjunt inseparable i indestriable. Conec persones que es dediquen a escriure poesia, i tot i que han començat a guanyar alguns premis de poesia, no han guanyat un premi important. I això de vegades els fa creure erròniament que ells no són POETES, però jo crec qu

Tothom coneix el bloc del crític dels crítics de la literatura, el Llunàtic. Doncs bé, darrere d'aquesta eina virtual, hi ha en David Madueño que entre crítica i crítica de les lectures que ens brinda, també té temps per a escriure poemes, i aquests poemes esdevenen llibres. El seu primer llibre de poesia Desvetlla de mots es feina obscura , tracta de la complexitat de trobar les paraules que es desvetllen en la poesia, però que també ens desvetllen a nosaltres com a lectors. Ara publica el seu segon llibre Poesia per a Carnívors, fermant així un trajecte literari propi. Tot i que encara, no he li he donat una primera ullada, el títol ja és prou suggerent i ens convida a voler esbrinar què s'hi amaga al darrere. Aquest nou llibre ha estat publicat a Bubok.com, perquè tothom sap que publicar poesia, o guanyar un certamen són fites difícils d'assolir. Si hi ha lectors/lectores amb que tenen curiositat per llegir aquesta nova obra poètica de l'autor del Llunàtic, nom

per a celebrar el Dia Mundial de la Poesia, proposeu un poema antic, actual,viu, en esperit, etc per tal de donar vida a la Poesia, a tot el món.

Per a celebrar aquest dia jo poso un poema d'un poeta que va transformar la forma però no el contingut ni l'essència. Es tracta d'un poema objecte del grandíssim Joan Brossa. Feliç dia de la poesia a tothom de qualsevol indret del planeta terra.

Continuant amb aquesta Setmana Mundial de la Poesia, avui penjo dos poemes de dos Carles: Charles Baudelaire, un dels poetes representatius del Simbolisme europeu, i Carles Riba, un dels poetes actius del Postsimbolisme en la literatura catalana universal. L'Home i la mar de Charles Baudelaire traduït per Xavier Benguerel. L’HOME I LA MAR Home lliure, per sempre t’estimaràs la mar! Espill de la teva ànima, l’hi veus emmirallada en l’infinit vaivé d’onada rera onada, i tu ja ets un abisme més amargant encar. Et plau de subjergir-te dins de la teva imatge; l’estrenys amb ulls i braços, però el cor es distreu d’escoltar adés i ara la seva pròpia veu en el brum d’aquest plany indomable i salvatge. Tots dos sou tenebrosos i tots dos sou discrets: home, als teus gorgs immensos no arribà mai cap sonda, oh mar, és insabuda ta riquesa més fonda, tan gelosos com sou de preservar els secrets! I tanmateix, després de segles innombrables, heu seguit bara

En la poesia sempre s'han conegut i llegit més poetes que no pas poetesses. És per això, que amb motiu d'aquesta Setmana, avui posaré dos poemes del segle XIX, de dos autors nord-americans, però amb estils propis, Walt Whitman i el poema Oh viure, sempre, sempre morir! i Emily Dickinson, amb Sols vaig veure un glop de vida , ambdós traduïts per un altre poeta universal català: Agustí Bartra: Walt Whitman: OH VIURE SEMPRE, SEMPRE MORIR! Oh viure sempre, sempre morir! Oh els meus enterraments passats i presents! Oh jo mentre camino enllà, material, visible, imperiós com sempre! Oh jo, allò que vaig ésser durant anys i ara és mort (No em queixo, ans estic content) Oh desprendre’m d’aquests cadàvers de mi, que giro i contemplo en el lloc on els llanço, per a seguir la meva via (oh viure sempre, sempre morir!), deixant enrera els cadàvers! (Trad. Agustí Bartra) Emily Dickinson: SOLS VAIG BEURE UN GLOP DE VIDA... Sols vaig beure un glop de vida, et

Continuant amb la Setmana Mundial de la Poesia , seguim el camí cap a l'Anglaterra, en l'època de William Shakespeare. Shakespare és conegut arreu del món per les seves peces teatrals i universals, malgrat tot, no podem obviar el William Shakespeare poeta. Aquí teniu el Sonet XVIII traduït per un dels millors traductors de l'obra d'aquest magnífic i polifacètic autor: Salvador Oliva. El Sonet fa una analogia d'un amor viscut i finit, amb un dia de primavera. Uns versos, doncs que donen la benvinguda a l'estació de les flors i de l'alegria i la tristesa. Sonet XVIII ¿Et comparo amb un dia del temps primaveral? En tu hi ha més bellesa i més comportament: els bells capolls del maig sovint sacseja el vent, i a tota primavera li arriba el seu final. Massa ardent, de vegades, fulgura l'ull del cel i sovint el seu rostre daurat empal·lideix, i tot allò que és bell, del bell se n'evadeix o per l'atzar o bé pel curs del temps cruel. Però la teva primav

Comencem la secció Setmana Mundial de la Poesia amb un poeta indiscutiblement universal, Ausiàs March, i una de les seves poesies més plenes de paraules amoroses, idoni doncs per a l'arribada de la primavera. Us afegeixo també un enllaç al youtube per qui vulgui llegir la poesia, escoltant la veu d'en Raimon. Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. Amor de vós jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me'n romandrà; e de vós sap lo q

L'ocell que arriba, fa el niu i sense dir ni piu a tots ens diu que la primavera arriba. (L'oreneta)

què llegeixes aquest mes?