Setmana Mundial de la Poesia: Baudelaire/Riba

Continuant amb aquesta Setmana Mundial de la Poesia, avui penjo dos poemes de dos Carles: Charles Baudelaire, un dels poetes representatius del Simbolisme europeu, i Carles Riba, un dels poetes actius del Postsimbolisme en la literatura catalana universal.

L'Home i la mar de Charles Baudelaire traduït per Xavier Benguerel.

L’HOME I LA MAR

Home lliure, per sempre t’estimaràs la mar!
Espill de la teva ànima, l’hi veus emmirallada
en l’infinit vaivé d’onada rera onada,
i tu ja ets un abisme més amargant encar.

Et plau de subjergir-te dins de la teva imatge;
l’estrenys amb ulls i braços, però el cor es distreu
d’escoltar adés i ara la seva pròpia veu
en el brum d’aquest plany indomable i salvatge.

Tots dos sou tenebrosos i tots dos sou discrets:
home, als teus gorgs immensos no arribà mai cap sonda,
oh mar, és insabuda ta riquesa més fonda,
tan gelosos com sou de preservar els secrets!

I tanmateix, després de segles innombrables,
heu seguit barallant-vos, cruels, a dret i a tort,
de tant com estimeu el carnatge i la mort,
oh lluitadors eterns, oh germans implacables!

(Versió de Xavier Benguerel)
Poema IV del poemari Les elegies de Bierville de Carles Riba:

IV

Pura en la solitud i en l’hora lenta, una dona
fa lliscà’, amb moviment d’arbre o de crit amorós,
al llarg dolç dels braços alçats, la túnica. Mentre
brilla ja el tors secret, resta captiva en el lli,
dalt, la testa. Un instant o dos. Ah! ¿són prou perquè es trenqui
foscament el lligam entre la bella i aquest
tímid juny que d’ella, nua dins l’ona, esperava
joia i impuls fluvial per a perfer-se? ¿Han estat
prou, que tu, imponderable cosa d’or i mirada,
testa, flor dreta, en surts vaga —i talment reguardant,
ara, els no-res del silenci que eren adés venturosos
còmplices? Un cucut canta de sobte, innocent.
Ella somriu. La sang juvenil del món torna a córrer,
salta, brusca, amb el salt de la magnífica, i va
temps avall, cap a sols més madurs —i ella neda, oh ritme!
cap a l’estiu excessiu— ella i els déus i els meus ulls!